Guerrillera i política cubana From Wikipedia, the free encyclopedia
Celia Esther de los Desamparados Sánchez Manduley, més coneguda com a Celia Sánchez Manduley, (Media Luna, 9 de maig de 1920 - L'Havana, 11 de gener de 1980) va ser una guerrillera i política cubana. Va ser una de les líders de la Revolució cubana i una de les col·laboradores més pròximes de Fidel Castro. Va ser la primera dona que va ocupar la posició de soldat combatent a les files rebels i la principal promotora de l'escamot femení conegut com "Les Marianes". L'any 1962 va ser nomenada Secretària de la Presidència del Consell de Ministres de Cuba.[1][2][3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Celia Sanchez Manduley 9 maig 1920 Media Luna (Cuba) (en)  |
| Mort | 11 gener 1980 (59 anys) l'Havana (Cuba) |
| Causa de mort | càncer de mama |
| Formació | Universitat de l'Havana |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, política |
| Partit | Moviment 26 de Juliol Partit Comunista de Cuba |
| Carrera militar | |
| Rang militar | soldada |
Inicialment vinculada al Partit Ortodox, després del cop d'Estat de 1952 es va unir a la lluita insurreccional i va treballar des de la ciutat de Manzanillo per a preparar el desembarcament del Granma, organitzant una xarxa de col·laboració entre els camperols per donar suport a la revolució fins que el 19 de març de 1957 va unir-se a la lluita a Sierra Maestra. Des d'allà, va organitzar un escamot femení conegut com "Les Marianes", en honor de Mariana Grajales. També va servir d'enllaç amb periodistes i va arribar a ser la dona més buscada del país.[4]
Després del triomf de la revolució, va mantenir un perfil polític més aviat baix, però va ser nomenada Secretària de la Presidència del Consell de Ministres de Cuba (1962-1976) i Ministra de la Presidència.
Va morir d'un càncer de pulmó a l'Havana l'11 de gener de 1980. L'any 1990 es va inaugurar un petit museu en la que va ser la seva casa natal a la ciutat de Media Luna, que testimonien la seva participació i la de la seva família en la guerra.[5][6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
