Celia Mur
Cantant de jazz granadina (1970-2019) From Wikipedia, the free encyclopedia
Celia Mur (Granada, 16 de maig de 1970 - Granada, 29 d'agost de 2019) fou una música de jazz granadina, professora de cant en la Berklee College of Music de València.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 maig 1970 Granada (Espanya) |
| Mort | 29 agost 2019 (49 anys) Granada (Espanya) |
| Residència | València |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant de jazz |
| Membre de | |
| Lloc web | celiamur.com |
Mur estudià amb altres músics com Sheila Jordan, Perico Sambeat, Paolo Fresu, Javier Colina, Marc Miralta, Mark Turner o Jorge Pardo, liderà el seu propi quartet (amb Fernando Marco a la guitarra, Lucho Aguilar al contrabaix i Diego Clanchet a la bateria) i treballà amb Uri Cane, Benny Golson, Kenny Barron, Carmen Linares, Bob Mintzer o Dave Samuels.[2]
Biografia
Nascuda Celia María Fernández de Moya, començà els estudis musicals als dotze anys al conservatori de Granada;[3] malgrat ser filla d'un guitarrista flamenc, Antonio Fernández de Moya, Celia estudià cant líric i fon alumna de la soprano Maryan Bryfdir.[4] El 1989 començà a interessar-se pel jazz,[5] i a partir del 1995 orientà la seua carrera musical cap a eixe estil;[6] el 2001 publicà el seu primer disc, Footprints, per al qual enregistrà cançons considerades «una veritable prova de foc per als cantants de jazz» com "Footprints", Caravan, "Rhythm-a-Ning", o "That's all".[7]
El 2003 publicà Las flores de mi vida, una antologia d'onze cançons amb especial significació per a ella:[8] l'àlbum conté cançons comercials com "El toro y la luna" o "Sin documentos" (Los Rodríguez), però en destaca la fusió de l'estàndard jazz "Caravan" amb "Zorongo gitano", en la qual utilitzà el seu accent castellà andalús.[9]
Mur homenatjà son pare amb el disc Simpatía, que conté sis composicions d'ell, un parell de cançons brasileres i una cançó del segle xv, Tres morillas:[10] gravat entre gener i febrer del 2008, el projecte sorgí en conéixer el pianiste suís Chris Wiesendange, el qual s'interessà pel repertori de la cantant i esdevingué el director musical del disc; les composicions brasileres es gravaren a Zúric i, un mes després, acabaren l'enregistrament als estudis Searsound de Manhattan amb Antonio Sánchez a la bateria, Ben Street al contrabaix, Mark Turner al saxo, Wiesendange al piano i la col·laboració del cantaor flamenc Antonio Campos; el segell britànic Rhythm & Muse li publicà el disc.[11]
El 2010 col·laborà amb el guitarrista gadità Nono García, amb el qual edità l'any següent Coplas mundanas, una fusió de música popular andalusa amb el jazz o la bossa.[12] El 2012 publicà Amerikanda en parceria amb el guitarriste Hugo Fernández, en el qual reprenien el concepte del disc anterior però amb composicions de diferents procedències: els mexicans José Alfredo Jiménez (De un mundo raro) i Consuelo Velázquez (Amar y vivir), els brasilers Rosa Pasos i Ivan Lins (Abajour lilas), l'argentí Cholo Aguirre (Río manso') i els espanyols E. Llovert (Yo te diré) i, de nou, son pare Antonio Fernández de Moya (Tu siempre comentas).[13]
El 2014 actuà en quintet amb l'espectacle Celia Mur Swings Hot and Cool, en el qual homenatjava els clàssics del jazz.[14] El 2016 feu dos concerts a Las Palmas amb la Perinké Big Band, mentre preparava la gravació del pròxim disc amb el vibrafoniste Arturo Serra i un altre de jazz contemporani.[15]
El seu darrer disc, Celia Mur canta a Menescal, és una antologia de composicions del brasiler Roberto Menescal arranjades per Serra, amb Juan Galiardo (piano), Ales Cesarini (contrabaix) i Mariano Steimberg (percussió):[16] és l'únic disc de la seua producció dedicat íntegrament a la música brasilera i cantat en portugués.[17]
Ja malalta, hagué de suspendre algun concert previst, com el de l'11 de febrer del 2017 a Almeria acompanyada del Clasijazz Trio, al qual havia d'acompanyar amb una master class de cant.[18]
Celia Mur morí el 29 d'agost del 2019 després d'una llarga malaltia[19] a Granada: el funeral tingué lloc dissabte 31 al cementeri de San José, amb una cerimònia budista.[20] llavors cursava estudis universitaris en la UNIR.[21] El festival Real Jazz de Vila-real, en el qual havia participat Celia Mur l'any anterior, li dedicà l'edició del 2019.[22]
El Festival de Jazz de Granada li atorgà el premi del festival a títol pòstum en la 40a edició aquell any, i l'homenatjà amb un concert de Kiko Aguado i la Big Band de Granada.[23]
El 2 de novembre d'enguany se celebrarà el concert d'homenatge en el festival granadí, durant el qual la seua família rebrà la Granada de Oro.[24]
Reconeixements
L'any 2011 Celia Mur rebé el reconeixement a la llavor artística del Festival de Jazz d'Aljarafe i la revista cultural Garnata l'anomenà «un dels líders del segle XXI».[25]
Discografia
| • Celia Mur: Footprints[26] (2001) |
|---|
(Satchmo)
|
| • Celia Mur: Las flores de mi vida[27] (2003) |
|---|
(Satchmo)
|
| • Bob Mintzer + Granada Big Band: Basie Live![28] (2003) |
|---|
| (Satchmo) |
| • Kiko Aguado & Celia Mur: ColoreaDOS[29] (2005) |
|---|
(DiscMedi)
|
| • The Fat Cats: In a Sentimental Duke[30] (2009) |
|---|
(Ámbar)
|
| • Celia Mur: Simpatía' (2008) |
|---|
| (Ambar) |
| • Fernando Marco Trio & Celia Mur: Joy Spring' (2010) |
|---|
(Blau)
|
| • Celia Mur & Nono García: Coplas mundanas[31] (2011) |
|---|
(Youkali Music)
|
| • Celia Mur & Hugo Fernández: Amerikanda[32] (2012) |
|---|
(Ambar)
|
| • Celia Mur & Arturo Serra: Gherswin Songs' (2014) |
|---|
| • Gustav Lundgren & Celia Mur: Cruce de caminos' (2014) |
|---|
| • Celia Mur & Arturo Serra: Celia Mur Sings Roberto Menescal' (2016) |
|---|
| (New Steps) |
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.