Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró

Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró,^[1] també denominat la Vall d'Aro,^[2] (abans anomenat oficialment i a tort Castell-Platja d'Aro)^[3] és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà, amb capital a Platja d'Aro.

Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró

Platja Gran, Platja d'Aro
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 49′ 09″ N, 3° 04′ 06″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Baix Empordà
Capital	Platja d'Aro
Població humana
Població	12.981 (2024) (595,46 hab./km²)
Llars	104 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat de Municipis Comunitat Turística de la Costa Brava
Superfície	21,8 km²
Banyat per	Ridaura i mar Mediterrània
Altitud	5 m
Limita amb	Calonge i Sant Antoni Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro
Organització política
• Alcalde	Maurici Jiménez Ruiz (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17250
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17048
Codi IDESCAT	170486
Altres
Agermanament amb	Briva la Galharda
Lloc web	platjadaro.cat

El nom oficial prové de l'agrupació dels antics termes de Castell d'Aro i de Platja d'Aro (abans Fenals d'Aro) i del nucli de s'Agaró. S'estén per la part oriental de la vall d'Aro. Castell d'Aro, antigament s'anomenava Castell d'Àreu.

El 4 d'abril de 2023 el Butlletí Oficial de la Província de Girona publicava un Edicte anunciant que l'Ajuntament havia iniciat el procediment de canvi de nom oficial, per adaptar el topònim a la Llei de Política Lingüística. La forma proposada fou Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.^[4] El canvi fou aprovat i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 10 de novembre de 2023.^[1]

Geografia

• Llista de topònims de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.

Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró és un municipi català situat al nord-est dels Països Catalans, al sud del Baix Empordà i més concretament al cor de la Costa Brava. Forma part, juntament amb Santa Cristina d'Aro, de la subcomarca anomenada Vall d'Aro. Tres nuclis principals de població: Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, i diverses urbanitzacions formen el teixit urbà d'aquest municipi baix empordanès de 10.445 habitants.

El municipi està situat en una zona molt turística que la podem anomenar com a l'Empordà Meridional, que conforma tots els municipis de costa del Baix Empordà, i de fet, el municipi està envoltat d'altres municipis turístics veïns que també formen part d'aquesta zona com Palamós, Begur, Sant Feliu de Guíxols, Calella de Palafrugell, Sant Antoni de Calonge, Pals... i molts més muncipis.

El teixit urbà del municipi transcorre entre els contraforts del Massís de les Gavarres al nord i el Massís de l'Ardenya al sud. A llevant el municipi limita amb el mar Mediterrani, on desemboquen el riu Ridaura i les rieres de Can Carboner a la cala Rovira i de Fanals a la Platja Gran, prop del Cavall Bernat. Pel que fa als límits administratius, Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró limita al nord amb Calonge, a ponent amb Santa Cristina d'Aro i a migdia amb Sant Feliu de Guíxols. La costa del municipi transcorre entre la cala Belladona al nord i la platja de s'Agaró al sud. De nord a sud ens trobem amb la cala Canyers, la cala del Pi, cala Sa Rovira, la Platja Gran, Riuet, ja al sud de la desembocadura del Ridaura, el Club Nàutic Port d'Aro, Punta Prima, la cala Sa Conca, cala Pedrosa, ja dins del recorregut del camí de ronda de s'Agaró, la Punta den Pau, i l'inici de la Platja de s'Agaró, anomenada de Sant Pol més al sud i ja dins del municipi de Sant Feliu de Guíxols.

Clima

El clima dominant a la zona és el mediterrani, amb hiverns suaus, estiu relativament calorosos i primaveres i tardors temperades i sovint plujoses. Tot i això, les característiques canviants del clima mediterrani i les peculiaritats geogràfiques i urbanístiques del municipi han donat lloc a alguns episodis d'inundacions a causa d'abundants pluges sovint combinades amb temporals marítims, principalment de llevant.

Història

Prehistòria

El terme municipal de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró i els municipis veïns es troben en una important àrea de la cultura megalítica que, com és lògic, supera els límits administratius actuals. Si bé a l'interior dels límits municipals no hi ha cap dolmen conegut, sí que hi podem trobar menhirs, entre els quals destaquen: el menhir de Sa Pedra Aguda o Pedra de les Goges, el menhir del terme de Belliu, el menhir de Treumal i el menhir del Mas Ros. Com la majoria de menhirs de la zona daten d'entre el 3000 i el 2500 aC.

Edat antiga

La vil·la romana anomenada vil·la romana de Pla de Palol és l'emplaçament més destacat que hi ha al municipi d'aquesta època. Aquesta vil·la romana, ubicada a l'entrada del Platja d'Aro en venir de Calonge, i just damunt de cala Rovira, ha estat excavada en diverses ocasions i s'hi han fet els arranjaments pertinents per poder-la visitar. També es poden trobar, en altres indrets del municipi, diverses restes romàniques i preromàniques.

Edat mitjana

El Castell de Benedormiens, l'església de Santa Maria i tot el nucli medieval de Castell d'Aro, són el referent cultural d'aquesta època al municipi. La seva importància i el seu valor històric i cultural han estat reconeguts com a Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya des de l'any 1995. Entre altres esdeveniments, actes i exposicions, en aquest emplaçament se celebren el Pessebre Vivent de Castell d'Aro pels vols de Nadal i el Mercat Medieval de Castell d'Aro a les acaballes de l'estació estival.

Edat moderna

El 1717 incorpora Vall d'Aro; el 1857 es desagrega de Santa Cristina d'Aro^[5] incorporant els antics municipis de Fenals d'Aro, Fenals d'Amunt i més modernament s'Agaró.

Edat contemporània

El 1962 es va canviar el nom de Fanals d'Aro pel de Platja d'Aro, i l'ajuntament s'hi va traslladar. Aquest canvi va venir acompanyat d'una mica de polèmica toponímica ja que fins a aquell moment el concepte de Platja d'Aro corresponia més aviat a la platja de la Vall d'Aro.^[6]

El terme de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró es caracteritza pel sector turístic, especialment a la població de Platja d'Aro. El carnaval de Platja d'Aro, recuperat en 1978 i inspirat en els models centreeuropeus, és un referent a la Costa Brava gràcies amb les seves disfresses i una Gran Rua de Carrosses i Comparses.^[7]

Govern Municipal

Aquests són els resultats de les eleccions al municipi que van donar un pacte municipal entre Junts i el PSC (10 Regidors en Total):

Resultats electorals - Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, 2023

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	Partit dels Socialistes de Catalunya	Maurici Jiménez	1.030	6	28,96%
	Junts per Catalunya	Inmaculada Gelabert	665	4	18,70%
	Bloc Nacionalista Català	Joan Giraut	387	2	10,88%
	SOM-HI Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Aragó	Adrià Tauler	297	1	8,35%
	Esquerra Republicana de Catalunya	Montserrat Rovira	248	1	6,97%
	Partit Autonòm	Aitor Tendero	240	1	6,74%
	En Comú Podem	Pedro Torres López	214	1	6,01%
	VOX	Sandra Moya	199	1	5,59%
	Partit Popular Català	Sebastián Mateo Herrero	129	0	3,62%
	Ara-Pacte Local	Christian Prat Galceran	110	0	3,09%
Total		3.519 (48,03% de participació)		17	100%

A mitjans del segle xix Castell d'Aro i Santa Cristina d'Aro es van segregar com a municipis independents. Fins aquell moment formaven una mateixa batllia, la batllia de la Vall d'Aro. A continuació s'enumeren els alcaldes de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (inicialment Castell d'Aro i Fanals d'Aro), des de mitjans del segle xix fins a l'actualitat.

• Pere Presas: 21-IV-1857 al 4-II-1859. (Batlle durant la segregació)
• Narcís Bas: 4-II-1859 a l'1-I-1861.
• Narcís Dausà: 1-I-1861 a l'1-I-1863.
• Joan Dalmau: 1-I-1863 a l'1-I-1865.
• Pere Ros: 1-I-1865 al 4-X-1868.
• Pere Roura: 4-X-1868 al 12-XI-1869.
• Llorenç Aurich: 12-XI-1869 al 13-I-1870.
• Anton Bussot: 13-I-1870 a l'1-I-1872.
• Isidre Sitjar: 1-I-1872 al 9-V-1874.:
• Pere Calvet: 9-V-1874 a l'1-III-1877.
• Pere Presas: 1-III-1877 al 30-VIII-1877. (Substituït per Llorenç Aurich fins a l'1-VII-1879).
• Llorenç Aurich i Ruscalleda: 1-IX-1879 a l'1-VII-1881.
• Joan Barceló i Ros: 1-VII-1881 a l'1-VII-1883.
• Narcís Font i Albertí: 1-VII-1883 a l'1-VII-1885.
• Pere Basart i Ros: 1-VII-1885 a l'1-VII-1887.
• Joan Oliver i Pugnau: 1-VII-1887 a l'1-I-1890.
• Marià Presas i Carbonell: 1-I-1890 a l'1-I-1891.
• Pere Barnés i Miret: 1-I-1891 a l'1-I-1894.
• Josep Calvet i Bas: 1-I-1894 a l'1-VII-1895.
• Josep Simón i Roselló: 1-VII-1895 al 4-V-1896.
• Jaume Reixach i Poch: 10-V-1896 a l'1-VII-1897.
• Josep Paradeda i Sagué: 1-VII-1897 al 20-III-1898.
• Josep Simón i Roselló: 20-III-1898 al 6-IV-1899.
• Josep Paradeda i Sagué: 6-IV-1899 a l'1-VII-1899.
• Narcís Sais Cruañas: 1-VII- 1899 al 7-IX-1900.
• Josep Calvet i Bas: 7-VII-1900 al 25-I-1901.
• Narcís Sais Cruañas: 25-II-1901 a l'1-IX-1902.
• Jaume Bas i Pugnau: 1-IX-1902 a l'1-I-1906.
• Tomàs Presas i Carbonell: 1-I-1906 al 18-IX-1906.
• Emili Riera i Isern: 1-XI-1906 a l'1-VII-1909.
• Joan Oliver i Riembau: 1-VII-1909 a l'1-I-1912.
• Joan Vergeli i Cruañas: 1-I-1912 a l'1-I-1914.
• Joan Bussot i Carbonell: 1-I-1914 a l'1-I-1916.
• Josep Agustí i Oliver: 1-I-1916 a l'1-I-1918.
• Narcís Ramell i Maspoch: 1-I-1918 al 3-XI-1918.
• Lluís Barnés i Masferrer: 3-XI-1918 a l'1-IV-1920.
• Josep Agustí i Oliver: 1-IV-1920 a l'1-IV-1922.
• Josep Bas i Casademont: 1-IV-1922 al 3-X-1923.
• Josep Agustí i Oliver: 3-X-1923 al 12-IV-1924.
• Joan Oliver i Riembau: 12-IV-1924 al 18-IX-1924.
• Lluís Barnés i Masferrer: 18-IX-1924 al 26-II-1930.
• Josep Bas i Casademont: 26-II-1930 al 17-IV-1931.
• Joan Cama i Dausà: 17-IV-1931 a l'1-II-1934.
• Joan Vergeli i Cruañas: 1-II-1934 al 21-X-1936.
• Joan Villa i Romeu: 21-X-1936 al 6-II-1937.
• Joan Cama i Dausà: 6-II-1937 al 23-IV-1939.
• Martí Basart i Sala: 23-IV-1939 al 7-V-1939.
• Narcís Bas i Mató: 5 al 28-VIII-1939.
• Miquel Albertí i Cama: 4-IX-1939 al 24-IX-1942.
• Narcís Bas i Mató: 25-IX-1942 al 25-I-1958.
• Pere Bas i Sabat: 2-II-1958 al 19-VI-1958.
• Joan Cargol i Pérez: 19-VI-1958 al 24-IV-1978.
• Jordi Albertí i Costa: 24-IV-1978 al 19-IV-1979.
• Ramir Pons i Cruañas: 19-IV-1979 al 30-VI-1987.
• Anicet Clara i Pijoan: 30-VI-1987 al 30-VI-1991.
• Joan Giraut i Cot: 30-VI-1991 al 17-IX-2009.
• Dolors Padilla Richard: 17-IX-2009 a l'11-IV-2011.
• Joan Giraut i Cot: 11-IV-2011 al 15-VI-2019
• Maurici Jiménez Ruiz: 15-VI-2019 al - ? -

Llocs d'interès

• Museu de la Nina de Castell d'Aro^[8]
• Vil·la romana de Pla de Palol
• La Platja de S'Agaró

• 
  S'Agaró
• 
  Riera de Can Carboner
• 
  La vil·la romana de Pla de Palol

Evolució demogràfica

Entitat de població	Habitants (2023)
Platja d'Aro	8.803
Castell d'Aro	2.121
s'Agaró	1.642
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 82 92 104 776 1.335 2.801 1.170 1.197 1.185 1.208

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.182 1.128 1.088 1.125 1.358 2.473 3.774 5.282 4.823 4.823

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 5.177 5.785 6.688 7.691 8.470 9.768 10.150 10.445 10.527 10.721

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 10.567 10.585 11.030 11.757 12.981 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Agermanaments

• Briva la Galharda (França)

Vegeu també

• Ràdio Platja d'Aro

Bibliografia

• Jiménez, Àngel. Guia històrica de Castell d'Aro i s'Agaró. Edita: Ajuntament de Castell-Platja d'Aro, 1996. ISBN 84-8067-060-6.
• Barreda i Masó, Pere. Platja d'Aro. Quaderns de la Revista de Girona. Edita: Diputació de Girona/Caixa de Girona, 1996. ISBN 84-86812-56-9.
• Barreda i Masó, Pere. Set segles de govern municipal a la Vall d'Aro (1. Castell-Platja d'Aro). El Carrilet Edicions, 2007. Dipòsit legal: GI-0480-2007

Referències

1. «Resolució PRE/3758/2023, de 7 de novembre, per la qual es dona conformitat al canvi de nom del municipi de Castell-Platja d'Aro, que passa a denominar-se Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.». [Consulta: 10 novembre 2023].
2. «Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 setembre 2010].
3. Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella i Ribas,, Joan Anton. «Castell i Platja d'Aro». A: Topònims catalans: etimologia i pronúncia. Barcelona: Ed. Abadia de Montserrat, 2002, p. 54. ISBN 9788484154310.
4. «Edicte. Proposta de modificació del nom del municipi i proposta d’adopció d’escut municipal». Butlettí Oficial de la Província de Girona núm. 66, de 04-04-2023, 24-03-2023. [Consulta: 17 abril 2023].
5. Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.
6. «No existe el ayuntamiento de Playa de Aro» (en castellà). Diario Los Sitios de Gerona. [Consulta: 16 agost 2023].
7. Agulló, Emili. «40 anys de carnaval a Platja d'Aro». El Punt Avui, 19-02-2017. [Consulta: 15 agost 2022].
8. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 51. ISBN 84-393-5437-1.

Enllaços externs

• Lloc web oficial de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya