peix marí From Wikipedia, the free encyclopedia
La castanyola o saputa (Brama brama) és un peix marí semblant al besuc però més comprimit lateralment, teleosti, de la família dels bràmids i de l'ordre dels perciformes.[1] La castanyola és l'única espècie de la seva família que viu en les aigües dels Països Catalans.[2]
 |
Aquest article tracta sobre el peix. Vegeu-ne altres significats a castanyola (planta) i castanyoles. |
Brama brama  | |
|---|---|
 Il·lustració d'una castanyola (circa 1887) | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 195091 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Scombriformes |
| Família | Bramidae |
| Gènere | Brama |
| Espècie | Brama brama (Bonnaterre, 1788) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Protònim | Sparus brama |
A Eivissa es diu caputa es fa servir el mot castanyola per un altre peix, la ballesta o el surer.[3][4][5]
Té una talla màxima de 70 cm i pesa fins a 6 kg. El cos és oval amb el dors bastant alt i comprimit lateralment, amb una línia lateral que segueix el perfil del cos. Té un front bombat i un rostre molt curt que confereixen al seu cap un perfil arrodonit, amb ulls molt grossos.[6] És de color gris blavós i, de vegades, quasi negre. Al cap i a les pectorals apareix una taca daurada.[7] Morro molt curt amb una boca és ampla i està inclinada quasi verticalment. Interior de la boca fosc. La mandíbula inferior és prominent i les dents són curtes i fortes.[8]
L'aleta dorsal és llarga i a la part anterior és on hi ha els radis espinosos més llargs. L'anal és llarga. Les pectorals són bastant llargues i arriben fins a la meitat de la dorsal. Les pèlviques són les més petites. La caudal és bifurcada. El ventre és platejat.
Menja petits peixos, calamars, gambetes, pops i sípies. S'agrupa en petites moles i les migracions depenen de la temperatura de l'aigua. A l'estiu es pot trobar més a prop de la costa.[6]
És pelàgic d'aigües profundes i oceànic, normalment es pot trobar entre 100 i 400 m, però pot arribar fins als 1.500-2.000 m. A més de la Mar Mediterrània, es troba a l'oceà Atlàntic (des de Noruega a Sud-àfrica), a l'oceà Índic i al sud de l'oceà Pacífic.
Al Mediterrani es reprodueix a l'estiu, d'agost a setembre. És una espècie cosmopolita de mars temperats i càlids, però a l'hora de reproduir-se requereix una temperatura major de 20 °C.
És un peix semigràs, del qual la és molt apreciada.[9] Es captura amb palangres de superfície o de fons, tresmalls i arts d'encerclament i d'arrossegament. La talla mínima legal de captura és de 16 cm.[2] Té un elevat contingut proteic, però no arriba a ser un peix blau (que té més del 5% de greixos). Té vitamines de diferents tipus, però sobretot B12. També és ric en minerals com fòsfor, magnesi i potassi.[3] A les Pitiüses és poc apreciada perquè sol portar paràsits inclosos en la massa muscular, que tanmateix no són perillosos des del punt de vista sanitari.[5] Se'n pesquen pocs als País Valencià.[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
