Casa Joaquim Serra i Franch
edifici d'habitatges de Barcelona From Wikipedia, the free encyclopedia
La casa Joaquim Serra i Franch és un edifici situats als carrers d'Avinyó, 46 i d'en Carabassa, 9 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Tot i que actualment siguin finques separades, antigament estava unit al dels carrers d'en Carabassa, 8 i d'en Serra, 9[2] per un pont, enderrocat per a la seva construcció.
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici residencial | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Construcció | 1860 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Avinyó, 46 i Carabassa, 9 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 161 | |||
Història
El 1785, el corredor reial de canvis Antoni Torredà va adquirir en emfiteusi unes cases als carrers dels Escudellers (actualment d'Avinyó), d'en Carabassa i d'en Serra,[3] i l'any següent va demanar permís per a reconstruir el frontis del carrer d'en Serra amb planta baixa i tres pisos.[4] El 1787, va fer construir un edifici de planta baixa i tres pisos sobre una part del jardí del carrer d'en Carabassa, així com estintolar el pont que el comunicava amb l'edifici del carrer dels Escudellers,[5] i poc després, va demanar permís per a posar balcons a l'edifici que acabava de construir.[6] El 1788, va demanar permís per a reconstruir el frontis del carrer dels Escudellers.[7]
Posteriorment, la finca va passar a mans del comerciant i fabricant de paper Miquel Elias i Vilarrúbia (1766-1841)[8][9] que va constituir la societat Elías y Sobrino[10] amb el seu nebot Joaquim Serra i Franch (Capellades, 1780 - Barcelona, 1864),[8] que el 1860 va encarregar al mestre d'obres Josep Nolla la reedificació de la casa del carrer dels Escudellers, que va suposar l'enderrocament del pont sobre el carrer d'en Carabassa.[11]
Descripció
Es tracta d'un edifici de planta baixa, quatre pisos i àtic, amb façana a dos carrers, que presenta les característiques pròpies de l'arquitectura dels edificis d'habitatges de mitjans del segle xix. Els baixos del carrer d'Avinyó tenen obertures d'arc escarser i de llinda plana al d'en Carabassa. El parament presenta un especejament en franges horitzontals.[1]
El portal de la façana principal del carrer d'Avinyó està emmarcat per motllures, i a sobre del qual hi ha el balcó doble central del primer pis. El parament és a base d'un estucat llis emmarcant les obertures i amb plafons senzills entre els balcons, i a nivell dels forjats hi ha impostes motllurades.[1]
Vegeu també
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.