topografia fruit de la dissolució de roques solubles From Wikipedia, the free encyclopedia
El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades. Presenta formacions característiques de la corrosió superficial com els rasclers i les dolines, o subterrània com els avencs i les coves, i el sistema de drenatge n'és fonamentalment subterrani.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El mot carst té l'origen en la germanització (karst) del nom de la regió eslovena de Krast durant la integració del país dins de l'Imperi Austrohongarès. La regió de Krast és un exemple d'altiplans calcaris amb el modelat característic del carst.
El concepte de carst fou introduït el 1893 per Jovan Cvijic en el seu llibre Das Karstphänomen (El fenomen carst).
La carstificació és el conjunt de processos que generen un modelat càrstic. Aquests processos depenen de la quantitat d'aigua i diòxid de carboni (CO₂) disponibles, del clima i del tipus de roca.
El procés fonamental de la carstificació és la meteorització de les roques calcàries o carbonatades per dissolució, però el carbonat de calci (CaCO₃) no és massa soluble en aigua. Per tal que la reacció química que dissol el carbonat de calci es produeixi, cal que l'aigua sigui àcida; aquesta acidesa s'aconsegueix quan el diòxid de carboni (CO₂) es dissol en l'aigua de la pluja procedent de l'atmosfera o de la matèria orgànica en fermentació i forma àcid carbònic (H2CO3).
H2O + CO2 ↔ H2CO3
H2CO3 + H2O ↔ H₃O+ + HCO₃-
H₃O+ + CaCO₃ ↔ Ca2+ + HCO₃- + H₂O
CO₂ + H₂O + CaCO₃ ↔ Ca2+ + 2 HCO₃-
La dissolució és afavorida per:
Una regió freda, humida i calcària, té més possibilitats de desenvolupar un relleu càrstic; tanmateix, el modelat càrstic es troba en tota la Terra, també a les regions càlides i humides.
Quan l'aigua carregada de CO₂ i calcària dissolta arriba a una cavitat més gran que les fissures per les quals ha passat, perd el gas. En perdre el CO₂, l'aigua perd acidesa i llavors la calcària continguda de cada gota pot recristal·litzar, formant-se dipòsits de carbonat de calci o espeleotemes, com ara les estalactites al sostre de la cavitat o les estalagmites a terra.
La carstificació origina una sèrie de formes de relleu molt característiques. Les superficials estan a l'abast de tothom, però les subterrànies, tret de les coves turístiques, necessiten un material i coneixement tècnic específic per a ser visitades. L'espeleologia és la ciència que estudia el món subterrani del carst.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
