Carnal·lita

La carnal·lita^[2] és un mineral de la classe dels halurs que rep el seu nom de l'enginyer alemany Rudolf von Carnall (1804-1874).

Carnal·lita
Carnal·lita espanyola
Fórmula química	KMgCl₃·6H₂O
Epònim	Rudolf von Carnall (en)
Localitat tipus	Stassfurt
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	03.BA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	3.BA.10
Nickel-Strunz 8a ed.	III/B.08
Dana	11.1.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic, (2/m 2/m 2/m)
Hàbit cristal·lí	fibrós
Massa molar	277.85
Color	incolor, blanc, groguenc, rosat, marronós, verd clar
Macles	per pressió, es poden desenvolupar macles polisintètiques lamel·lars
Exfoliació	no en té
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria, grassa en fractura
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	1,6
Densitat	1,598 g/cm³
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.467 nβ = 1.476 nγ = 1.494
Birefringència	0,0270
Angle 2V	70
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Cna
Referències	[1]

Característiques

La carnal·lita és un mineral compost de clorur doble de potassi i magnesi, KMgCl₃·6H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, en cristalls amb aparença hexagonal, però ordinàriament es presenta en masses cristal·lines d'aspecte similar als de l'halita i la silvina i, igual que aquestes, és incolora quan és pura, o diversament acolorida quan no. La seva lluentor és vítria. Té un sabor semblant a l'halita però més amarg.

Molt deliqüescent, de sabor amarg, soluble en l'aigua i fosforescent; els blocs exposats a l'aire lliure es dissocien, dissolent el clorur de magnesi, ${\displaystyle {\ce {MgCl2}}}$, i quedant una massa granular del clorur de potassi, ${\displaystyle {\ce {KCl}}}$, que, per no ser deliqüescent i menys soluble que l'altre, es conserva en la seva major part; el contrari ocorre si prenem un trosset i el sotmetem a l'acció del bufador sobre el carbó; el de potassi desapareix i queda el de magnesi, que es pot reconèixer pel color rosa carn que pren amb la solució de nitrat de cobalt.

En dissolució es reconeix perquè, afegint unes gotes d'amoníac, ${\displaystyle {\ce {NH3}}}$, i solució de fosfat de sodi, ${\displaystyle {\ce {Na3PO4}}}$, dona precipitat cristal·lí de fosfat de magnesi, ${\displaystyle {\ce {Mg3(PO4)2}}}$; la potassa es reconeix amb el clorur de platí i la coloració de la flama, com en la silvina.

Formació

La carnal·lita es troba en dipòsits marins salins. Aquest mineral és un sediment mineral conegut com a evaporita. Les evaporites es concentren per evaporació de l'aigua del mar. L'entrada d'aigua ha d'estar per sota dels nivells d'evaporació o d'ús. Això crea un període prolongat d'evaporació. Es troba associada a halita, anhidrita, dolomita, guix, sal bruta de potassa, kieserita, polihalita o silvinita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la comarca del Bages, concretament a les mines i dipòsits de sal de Balsareny, Cardona, Sallent i Súria.

Varietats

Són conegudes dues varietats de la carnal·lita:

• La bromocarnal·lita, una varietat que conté brom, amb fórmula: KMg(Cl,Br)₃·6H₂O.^[3]
• La iodocarnal·lita, una varietat que conté iode, amb fórmula: KMgI₃·6H₂O.^[4]

Referències

1. «Carnallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
2. «Diccionari de geologia». [Consulta: 25 juliol 2017].
3. «Bromcarnallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
4. «Iodcarnallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].