poetessa paraguaiana From Wikipedia, the free encyclopedia
Carmen Soler (Asunción, 4 d'agost de 1924 - Buenos Aires, 19 de novembre de 1985)[1] fou una professora, poeta i activista política comunista paraguaiana, militant del Partit Comunista Paraguaià. En diverses ocasions fou presa i exiliada per lluitar contra la dictadura d'Alfredo Stroessner Matiauda.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1924 Asunción (Paraguai) |
| Mort | 1989 (64/65 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Ideologia | Comunisme |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Mirambell |
| Ocupació | professora, poetessa, activista política |
| Partit | Partit Comunista Paraguaià |
Nasqué el 4 d'agost de 1924 a Asunción, capital del Paraguai, on cursà els seus estudis de primària i secundària. Finalitzats els estudis i ja casada amb Marco Aurelio Aponte, es traslladaren al Chaco, on ella exercí com a mestra rural.[1] Aquí és on conegué per primera vegada els problemes socials que succeïen, com els camperols sense terra o l'extrema pobresa en la qual vivien els indígenes.
Durant l'any 1947 s'incorpora al Partit Revolucionari Febrerista (PRF), també conegut com a febrerisme, moviment de caràcter socialista, on ja militava el seu germà Miguel Ángel Soler. Participà activament en les lluites contra el dictador Higinio Morínigo, ja que desitjava combatre les desigualtats socials que existien al país. Després de la Guerra Civil de 1947, hagué d'exiliar-se a Buenos Aires, on continuà en contacte amb el Bloc Alliberament del febrerisme, ala política que defensava les postures marxistes dins del moviment. Fou justament a l'exili on començà a compondre poemes, on conta les experiències que visqué.[1]
En els seus poemes estan les definicions estètiques, el compromís i la nostàlgia per la seva pàtria. Els datats de 1955, 1960 i 1968 contenen el seu testimoniatge a la presó.[1]
L'any 1954 tornà al Paraguai, on lluità contra els governs del Partit Colorado, i per la democràcia. Per aquesta raó fou detinguda, per primera vegada, l'any 1955, ja en la dictadura de Stroessner, que duraria fins al 1989. Aquell mateix any, al costat d'altres militants del Bloc Alliberament del PRF, decidiren ingressar a les files del Partit Comunista Paraguaià, partit en el qual militaria fins a la seva mort. A l'Argentina, i ja divorciada d'Aponte, contragué matrimoni amb un camarada de lluites, Carlos Luis Casabianca, també del PCP. Des de llavors se succeïren: el desterrament, el reiterat retorn clandestí, la presó, la tortura i un perllongat exili.[1]
Al 1968 es veié obligada a anar, novament a l'exili. En diferents períodes, visqueren a l'Uruguai, Argentina, Xile i Suècia, sense que ella abandonés l'activitat política i literària. Finalment, tornà a Buenos Aires, Argentina, on morí el 19 de novembre de 1985. No aconseguí veure la fi de la dictadura de Stroessner.[1]
Més enllà de la poesia, trobà en la plàstica una nova manera d'expressar-se. Així doncs, començà pintant petites figures de fusta, plats i peces de terrissa, representant alguns personatges típics de la mitologia guaraní.
Durant la seva estada a Xile mostrà una desconeguda habilitat per a modelar delicades flors en molla de pa i creà fines miniatures utilitzant cloïsses de mar. A Suècia també pintà alguns quadres. Molts d'aquests reflecteixen el seu dolor davant la desaparició del seu germà a les mans de la policia de Stroessner. Altres pintures poden haver quedat a Estocolm o Moscou. Dos d'aquests quadres s'observen parcialment en una foto presa a la Unió Soviètica durant una reunió de dones.
Des de la tornada de la democràcia el 1989, la figura de Carmen Soler, ha estat homenatjada:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
