polític espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Carlos Asensio Cabanillas (Madrid, 14 de novembre de 1896 - Madrid i carrer de Blasco de Garay, 1969)[1][2] va ser un militar espanyol que va participar en la revolta militar contra el govern de la II República que va donar origen a la Guerra Civil espanyola, amb el grau de tinent coronel, en la qual va tenir un destacat protagonisme, la qual cosa li va valer l'ascens a tinent general.
Amb quinze anys es va incorporar a l'Acadèmia d'Infanteria, que el va destinar a l'Exèrcit d'Àfrica, on va combatre les rebel·lions rifenyes al comandament d'un batalló de Regulars i va ser nomenat comandant en cap de les Forces Regulars Indígenes de Melilla.[3]
Durant la Guerra civil espanyola, després del Cop d'estat de juliol de 1936, Asensio Cabanillas i el coronel Sáenz de Buruaga van assegurar fàcilment el domini de Tetuan per als rebels. En el primer mes de la guerra la seva columna, a les ordres del tinent coronel Juan Yagüe, va realitzar extraordinaris avanços des de Sevilla a Madrid, i va prendre a l'assalt les ciutats de Badajoz, Toledo i Talavera, on les seves unitats es van destacar pel seu especial sadisme, continuades d'una brutal repressió que va tenir el seu punt culminant amb la massacre de Badajoz, on van executar a unes 4.000 persones. Segons detalla l'historiador Paul Preston a L'holocaust espanyol[4] durant la presa d'Almendralejo:
| « | ...D'acord amb els informes de la premsa, més de mil persones (d'elles 100 dones) van ser afusellades en aquesta localitat maleïda. Abans dels afusellaments, a moltes dones les van violar i a d'altres les van rapar el cap i les van obligar a beure oli de ricí. Als homes els donaven a escollir: a Rússia o a la Legió. Rússia significava execució. | » |
Asensio acabaria sent ministre de l'Exèrcit i cap de la Casa Militar de Franco, un seu amic personal segons Preston. El seu sagnant avanç cap a la Ciutat Universitària, durant la Batalla de Madrid, va marcar el major avanç del Bàndol nacional cap a la ciutat fins al final de la guerra en el que serà batalla de la Ciutat Universitària de Madrid. Ja com coronel i durant la Batalla del Jarama, la seva columna va encapçalar l'atac a l'altre costat del riu, però es va estancar davant la resistència de les Brigades Internacionals.
Després de la guerra durant dictadura franquista ocuparia importants llocs militars o polítics: Alt Comissari d'Espanya al Marroc, ministre de l'Exèrcit (1942-1945), cap de l'Alt Estat Major, capità general de Balears, cap de la Casa Militar de Franco i procurador a les Corts.
Va ser un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputat per l'Audiència Nacional en el sumari instruït per Baltasar Garzón, pels delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat comesos durant la Guerra civil espanyola i els primers anys del règim, i que no va ser processat en comprovar-se la seva defunció.[5][6][7]
Va ser condecorat amb la Medalla Militar Individual. En complir-se el XX aniversari del cop d'estat, li va ser atorgada la Gran Creu de l'Orde de Cisneros al mèrit polític.[8] Fins al 2016 va romandre fill adoptiu de València,[9] quan el nou govern va proposar la retirada d'honors franquistes, en acord amb la Llei de Memòria Històrica, després d'anys d'incompliment pel Partit Popular.[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
