Carles Congost

Carles Congost (Olot, 13 de novembre de 1970) és un artista visual llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona l'any 1994.^[1] Ha format part de nombroses exposicions tant individuals com col·lectives a nivell nacional. En les seves peces utilitza diferents procediments visuals i auditius com el vídeo, la fotografia, el dibuix o l'escultura. El seu treball s'ha associat amb el que s'ha anomenat club culture i que es caracteritza per una estètica inspirada en el món de la moda, la música, la publicitat, el vídeo o la fotografia. Les seves obres són relats que evoquen de manera irònica i sensual l'univers adolescent,^[2][3] reflexionant sobre la forja de la identitat, la incomunicació i el conflicte generacional que s'esdevé entre els joves i fins i tot els artistes.^[4] Analitza a les seves obres els codis de la cultura popular com a vehicles de construccions diferencials i com a formes hegemòniques de la subjectivitat.^[5] És considerat com a descendents de la millor tradició de l'art conceptual català en el terreny de la videocreació,^[6] tot realitzant unes obres marcades per l'estètica retro, la ironia i l'espontaneïtat.^[4][1]

Carles Congost

Biografia
Naixement	13 novembre 1970 (54 anys) Olot (Garrotxa)
Formació	Universitat de Barcelona - belles arts
Activitat
Ocupació	artista contemporani, videoartista

Obres destacades

• Country Girls és una instal·lació que es presentà per primera vegada a l'Espai 13 de la Fundació Miró de Barcelona en una exposició comissariada per Frederic Montornés. La peça, formada per 6 vídeos integrats en 3 escenaris diferents, narrava la història de tres adolescents fictícies: Palmira, Theresa i Sabina. Un mapa interactiu col·locat a manera de display informatiu, servia d'enllaç entre les tres protagonistes. Theresa, la rossa sexy, Palmira, la pèl-roja country, i Sabina, la jove gòtica, les quals viuen en el mateix poble imaginari però no es coneixen. Tanmateix, les seves vides es veuran unides per un figura masculina. En aquesta peça, Congost utilitzà diferents suports com vídeo, fotografia, pintura, escultura i música. A Country Girls, l'artista comptà amb la col·laboració de diversos artistes: Vasava Artworks s'encarregà del disseny gràfic. Sixis realitzà els vídeos. La model Jessie Park fou qui donà vida a les protagonistes.^[2]

Exposicions individuals

Any	Títol	Lloc	Ciutat
1995	The Congosound	La Capella	Barcelona
1996	High Culture	Caz La Galería	Saragossa
1997	The Congosound featuring Jessie	Studio Meyeta	Barcelona
1999	My Videostory (Visions de futur)	Casa de Cultura	Girona
1999	En-entre-límite	Galería Luis Adelantado	València
2000	Country Girls	Espai 13, Fundació Miró	Barcelona
2001	That's my Impression!	Centro Andaluz de Arte Contemporáneo	Sevilla
2001	Popcorn Love	Espacio Uno, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía	Madrid
2001	Rock Your Body!	Sala de Arte Moreno Villa	Màlaga
2001	Temptation	Galería Luis Adelantado	València
2002	That's my Impression (video version)	Project Room, Arco 02	Madrid
2002	Synthesizers	Espai01 Olot	Girona
2002	Carles Congost (video-projeccions)	Terraza de la Casa de América	Madrid
2002	Hyperreal	Galería Horrach Moyà	Palma
2003	A.M.E.R.I.C.A. (a secret teenage conspiracy)	Galería Espacio Mínimo	Madrid
2003	Un Mystique Determinado	Fundación Bilbao Arte	Bilbao
2004	Neverland	Centre Cultural Andratx	Mallorca
2004	Children of the Revolution	Sales Municipals	Girona
2005	Gloria	Arte Ricambi	Verona
2005	Coming soon...	Galería Luis Adelantado	València
2005	Memorias de Arkaran	Centre d'Art Santa Mònica	Barcelona
2005	Un Mystique Determinado	Centro Galego de Arte Contemporanea	Santiago de Compostela
2005	Coming soon...	Galeria Horrach Moyà	Palma
2006	Memoria de Arkaran (versió monocanal)	Espacio 5, CAC Màlaga	Màlaga
2006	We Are Tomorrow	Project Room Present Future	Torí

Referències

1. «Carles Congost. Popcorn Love». Museo Reina Sofía. [Consulta: 10 març 2014].
2. Badia, Montse. Sessió contínua [exposició col·lectiva]. 1a ed.. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2005. ISBN 8498030773 [Consulta: 22 desembre 2013].
3. Blasco, Popy «Carles Congost: nostalgia por una adolescencia no vivida». Pop etc, 24-11-2010 [Consulta: 10 març 2014].
4. «Carles Congost». Metrópolis. [Consulta: 10 març 2014].
5. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014]. Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
6. Vidal, Jaume; Frisach, Montse; Palau, Maria «I després de Tàpies, què? L'artista informalista va morir dimecres vinent farà un any. Ara, Catalunya ha de reorganitzar la seva cosmologia artística, més gran i plural del que no es pensa». El Punt Avui, 2 març 2013 (2013-03-02), pàg. 58.

Enllaços externs

• web de l'artista
• Entrevista per Bea Espejo, «Carles Congost:`El éxito es fácil. Lo complicado viene después´»(castellà), El Cultural, 27 de novembre de 2009 (2009-11-27)
• Entrevista a Carles Congost