Carles Cardús i Carrió

Carles Cardús i Carrió (Barcelona, 26 de setembre de 1959) és un antic pilot de motociclisme català que destacà en competició internacional durant la dècada del 1980. Centrat en la categoria dels 250cc, va ser-ne Campió d'Europa (1983) i dues vegades Campió d'Espanya (1982 i 1983). El 1990 va estar a punt de guanyar-ne el Campionat del Món, però finalment fou subcampió darrere de John Kocinski.

Carles Cardús

Amb l'Honda al GP del Japó de 1990
Biografia
Naixement	(ca) Carles Cardús i Carrió 26 setembre 1959 (65 anys) Barcelona
Altres noms	Tiriti
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme
Esport	motociclisme de velocitat
Família
Pare	Jordi Cardús i Aguilar
Parents	Josep Cardús i Aguilar, oncle Ricky Cardús, nebot

Cardús és conegut amb el sobrenom de Tiriti, que heretà del seu pare, Jordi Cardús, un consumat esportista que destacà en natació i futbol.^[1] El malnom és una deformació de «tira-t'hi!», allò que li cridaven sovint els companys de natació quan Cardús dubtava a tirar-se a la piscina (en aquella època, sovint amb l'aigua força freda).^[2]

El nebot de Carles, Ricky Cardús, va competir al mundial de Moto2 durant la dècada del 2010.

Carrera esportiva

Primers anys

Nascut a Barcelona, Carles Cardús ha residit sempre a Tiana, al Maresme.^[3] El seu germà gran, Lluís Cardús (pare d'en Ricky) era un gran aficionat al motociclisme i, de joves, tots dos acostumaven a córrer amb tota mena de motocicletes per la carretera de la Conreria.^[2][4]

Carles començà a destacar en competició el 1979 a la Copa Crono de Montesa, que estigué a punt de guanyar,^[5] i a la Copa Bultaco Streaker, on fou segon per darrere de Sito Pons i davant de Jorge Martínez, "Aspar".^[6] Posteriorment participà amb èxit en el Critèrium Solo Moto.

El 1980 va guanyar, fent equip amb Mingo Gil, el campionat d'Espanya de resistència amb una Montesa.^[7] El 1981, amb una Siroko, va acabar quart al campionat d'Espanya de velocitat de 250cc, el qual guanyà el 1982.^[8]

Al mundial de motociclisme

Cardús a Hockenheimring amb l'Honda el 1991

Carrera esportiva
Nacionalitat	Catalunya
Temporades	1983 - 1993
Marques	Siroko, Kobas, JJ Cobas, Honda
Palmarès en velocitat
C. Europa 250cc	1 (1983)
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts. 123 5 26 7 5 835
C. Esp. 250cc	2 (1982, 1983)
C. Esp. Resist.	1 (1980, 500cc)
24H Montjuïc	1 (1986)

El 1983 guanyà els campionats d'Espanya^[9] i d'Europa de 250cc amb la Kobas, alhora que debutà al campionat del món. Durant les temporades del 1984 i 1985 hi va córrer amb la JJ Cobas i el 1986 va fitxar per l'equip Campsa-Honda, marca amb la qual va continuar durant la resta de la seva carrera. A l'octubre va guanyar, fent equip amb Min Grau i Joan Garriga als comandaments d'una Ducati 850, les 24 Hores de Montjuïc.^[10] Aquella edició, marcada per l'accident mortal de Mingo Parés, fou la darrera d'aquesta prova.

El 1987 va obtenir els seus primers podis al mundial (tres tercers llocs) i va acabar la temporada en cinquè lloc final. El 1988 va patir una forta caiguda al Gran Premi d'Espanya, disputat al circuit del Jarama, que el va deixar fora del campionat durant quatre Grans Premis.^[11] Tot i així se'n va recuperar i encara va acabar la temporada en la novena posició final. El 1989 va aconseguir al Gran Premi de França la seva primera victòria en Gran Premi^[12] i va acabar el campionat en quarta posició.

El 1990 va guanyar quatre Grans Premis i fou subcampió del món després de perdre el títol a la darrera cursa, el Gran Premi d'Austràlia, en favor de John Kocinski. Cardús, que amb la segona posició (si guanyava Kocinski) en tenia prou per a aconseguir el títol, va patir una avaria -se li va trencar la palanca de canvi- i hagué d'abandonar, mentre que l'americà va guanyar la cursa i es va proclamar campió. Més tard, Cardús va arribar a dir que aquella avaria havia estat un sabotatge del seu cap de mecànics, George Vukmanovich.^[13][2] L'any següent, 1991, va acabar el mundial en tercera posició després d'haver aconseguit nombrosos podis, però cap victòria.

A partir de la temporada de 1992, els resultats de Cardús al mundial començaren a afluixar. La seva darrera cursa va ser el Gran Premi d'Europa de 1993, disputat al circuit de Catalunya, després de la qual es va retirar.

Retirada

Tot i retirat, Cardús va tornar breument a la competició internacional el 1994 per a disputar amb una Ducati la prova del Campionat del Món de Superbike del circuit d'Albacete, on acabà tretzè a la primera cursa i vuitè a la segona.

El 1997 va guanyar les 24 hores Motociclistes de Catalunya al circuit de Catalunya fent equip amb Ricard Jové i Rubén Xaus als comandaments d'una Honda CBR 600. Esdevingué així l'únic a haver guanyat mai les 24 Hores a Montjuïc i a Montmeló.

Resultats al Mundial de motociclisme

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
Punts	15	12	10	8	6	5	4	3	2	1

Barem de puntuació de 1988 a 1992:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	20	17	15	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	25	20	16	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any	Categoria	Equip	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	Punts	Posició	Victòries
1983	250cc	Kobas-Rotax	RSA NC	FRA 21	NAT -	GER 11	ESP 9	AUT -	YUG -	DTT 16	BEL NC	GBR 11	SWE NC					2	28è	0
1984	250cc	JJ Cobas	RSA -	NAT NC	ESP NC	AUT -	GER -	FRA 7	YUG NC	DTT -	BEL 11	GBR NC	SWE NC	SM NC				4	25è	0
1985	250cc	JJ Cobas	RSA 6	ESP NC	GER 5	NAT NC	AUT NC	YUG NC	DTT NC	BEL 5	FRA NC	GBR NC	SWE NC	SM 7				21	12è	0
1986	250cc	Campsa Honda	ESP NC	NAT NC	GER 13	AUT NC	YUG 5	DTT NC	BEL 6	FRA 17	GBR 5	SWE 19	SM NC					17	12è	0
1987	250cc	Campsa Honda	JPN NC	ESP -	GER 4	NAT 7	AUT 5	YUG NC	DTT 4	FRA 3	GBR 8	SWE 6	CSR 3	SM NC	POR NC	BRA 3	ARG 5	70	5è	0
1988	250cc	Ducados Honda	JPN 9	USA NC	ESP NC	EXP -	NAT -	GER -	AUT NC	DTT 12	BEL 7	YUG 8	FRA 8	GBR 12	SWE 5	CSR 5	BRA 7	71	9è	0
1989	250cc	Repsol Honda	JPN 8	AUS 7	USA 5	ESP 5	NAT 4	GER 6	AUT 6	YUG 6	DTT 4	BEL 3	FRA 1	GBR NC	SWE 4	CSR 8	BRA 5	162	4t	1
1990	250cc	Repsol Honda	JPN 2	USA 6	ESP 4	NAT 4	GER 2	AUT NC	YUG 1	DTT 2	BEL 3	FRA 1	GBR 5	SWE 1	CSR 1	HUN 3	AUS NC	208	2n	4
1991	250cc	Repsol Honda	JPN 2	AUS 3	USA 4	ESP 6	ITA 6	GER 2	AUT 2	EUR 3	DTT 5	FRA 3	GBR 2	SM 2	CSR 2	VDM 2	MAL 2	205	3r	0
1992	250cc	Repsol Honda	JPN NC	AUS 2	MAL 4	ESP 5	ITA 7	EUR NC	GER -	DTT -	HUN NVC	FRA 5	GBR 8	BRA -	RSA -			48	8è	0
1993	250cc	Honda	AUS 6	MAL 18	JPN NC	ESP -	AUT -	GER 9	DTT NC	EUR 6	SM -	GBR -	CZE -	ITA -	USA -	FIM -		27	18è	0

Referències

1. «Jorge Cardús, "Tiriti", ha fallecido» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 14-07-1972. [Consulta: 8 juny 2011].
2. «Carlos Cardús (1959) -Tiriti-» (en castellà). formulamoto.es. Fórmula Moto, 26-05-2011. [Consulta: 7 octubre 2024].
3. «Carles Cardús i Carrió». tiana.cat. Ajuntament de Tiana. Arxivat de l'original el 28/6/2013. [Consulta: 6 octubre 2024].
4. «Los Tiriti, una saga entre la hostelería y las carreras» (en castellà). pressreader.com. Sport, 03-06-2012. [Consulta: 7 octubre 2024].
5. Pi, Pere. «98. Les promocions de Montesa». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 147-149. ISBN 9788461590353.
6. Boet, Claudi «Terminó la 1ª Copa Streaker» (en castellà). Solo Moto. Solo Moto [Barcelona], núm. 214, 09-11-1979, p. 24-26.
7. «RFME Campeonatos de España de Velocidad / Resistencia» (PDF) (en castellà). rfme.net. RFME, 2011. Arxivat de l'original el 3 de gener 2017. [Consulta: 27 juny 2011].
8. Alguersuari, Jaume (Director) «Velocidad. Campeonatos de España» (en castellà). SOLO MOTO [Barcelona], núm. 361, 22-12-1982, p. 104.
9. Alguersuari, Jaume (Director) «Velocidad. Campeonato de España» (en castellà). SOLO MOTO 30. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 11, 12-1983, p. 103-104.
10. «El triunfo del equipo Grau-Garríga-Cardús, ensombrecido por la muerte dé Parés» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 27-10-1986. [Consulta: 18 gener 2014].
11. Noyes, Dennis «Carlos Cardús» (en castellà). El Campeonato del Mundo de Velocidad 1988. Alesport, SA [Barcelona], tardor 1988, pàg. 15.
12. Noyes, Dennis «"Aspar", Cardús y Lawson, "La revolución francesa"» (en castellà). Grand Prix '89. Alesport, SA [Barcelona], tardor 1989, p. 96-101.
13. Salleras, Juan. «La traición de Phillip Island» (en castellà). motosan.es, 28-03-2020. [Consulta: 7 octubre 2024].

Enllaços externs

• Article sobre la seva carrera a Motociclismo.es (castellà)