Jorge Martínez Salvadores

Jorge Martínez Salvadores (Alzira, 29 d'agost de 1962), conegut com a "Aspar", és un antic pilot de motociclisme valencià que va guanyar quatre campionats del món entre el 1986 i el 1988 (tres de 80cc consecutius i el de 125cc de 1988).^[1][2] El seu malnom prové d'"espardenyer" -pronunciat aspardenyer-, l'ofici del seu avi.^[3]

«Aspar» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Aspar (desambiguació)».

Jorge Martínez, "Aspar"

Aspar als Premis Laureus World Sports del 2024 (2024)
Biografia
Naixement	(es) Jorge Martínez Salvadores 29 agost 1962 (62 anys) Alzira (la Ribera Alta)
Altres noms	Aspar
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme, director d'equip
Esport	motociclisme de velocitat
Premis
(2019)  MotoGP Legend (2014)  FIM Legend (1998)  Premis Turia (1994)  Medalla d'Or del Mèrit Esportiu d'Espanya (1988)  Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu (1988)  fill predilecte Conferit per Alzira (1987)  Premi Rei Felip (1986)  Millor esportista espanyol de l'any (Mundo Deportivo)  Medalla d'or al Mèrit Motociclista (RFME)  medalla d'argent Conferit per València
Lloc web	teamaspar.com

Al llarg de la seva carrera al mundial de motociclisme, que durà setze anys, Aspar aconseguí fites com ara quinze victòries en una sola temporada (el 1988, amb sis en 80cc i nou en 125cc), diverses dobles victòries en Gran Premi en un mateix dia (a Imola, Assen, Rijeka i Brno) i, especialment, l'obtenció de dos títols mundials en una sola temporada (1988),^[4] un fet que, amb els canvis de reglamentació posteriors, ja no va repetir ningú.

El 1993, abans i tot de la seva retirada definitiva de les competicions -que va formalitzar el 1997-, Aspar va fundar un equip de competició encara actiu actualment, l'Aspar Team. El 2014 va ser nominat FIM Legend^[5] i el 2019, MotoGP Legend.^[2] Entre altres nombroses distincions, el primer revolt del Circuit Ricardo Tormo de Xest, del qual fou un dels màxims impulsors i responsables,^[2] duu el seu nom.

Carrera esportiva

Primers anys

Aspar començà a córrer en motocicleta a tot just setze anys, disputant la seva primera cursa a Guadassuar, a la Ribera Alta, amb una Derbi 50 de quatre velocitats llogada. Va quedar-hi en segona posició i allò marcà l'inici de la seva dèria per les motos, que ja no l'hauria d'abandonar mai.

Gràcies a la seva relació amb altres pilots valencians de l'època, com ara Ricardo Tormo o Francisco Pérez Calafat,^[3] anà escalant posicions durant uns primers anys d'aprenentatge en què aconseguí trofeus i títols menors (a banda d'èxits com ara el tercer lloc a la Copa Bultaco Streaker de 1979^[6][7]) fins a arribar a 1981, any en què es proclamà Campió d'Espanya per primera vegada (concretament, en 50cc). Aquell títol, així com el subcampionat en 125cc, els guanyà amb sengles Bultaco TSS Mk2.^[8]

Al mundial de motociclisme

Aspar va debutar al mundial amb la seva Bultaco TSS (sota el nom comercial de Motul Bultaco) la temporada de 1982,^[2] al Circuit del Jarama. D'ençà d'aquell moment, la seva trajectòria fou fulgurant. Acabà aquell mundial en onzena posició i l'any següent, 1983, hi aconseguí el primer podi (també al Jarama) d'una llarga llista de seixanta-un en total que assolí durant la seva carrera. Aquella temporada acabà el mundial en tretzena posició i es proclamà Campió d'Espanya de 80cc.^[9]

Aspar al box amb els tècnics de Derbi el 1989

Carrera esportiva
Aspar amb la Derbi 125 al Jarama el 1988
Nacionalitat	País Valencià
Temporades	1982 - 1997
Palmarès en velocitat
C. Món 80cc	3 (1986 - 1988)
C. Món 125cc	1 (1988)
Total: 4 Campionats Mundials
C. Europa	1 en 125cc (1996)
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts. 196 37 61 19 11 1.599
C. Esp. 50cc C. Esp. 80cc	2 (1981-1982) 6 (1983-1986, 1988-1989)
C. Esp. 125cc C. Esp. 250cc	3 (1988, 1990, 1994) 1 (1990)
Total: 12 Campionats estatals

El 1984, ja com a pilot oficial de Derbi amb el suport de l'enginyer Paco Tombas, acabà el mundial en quarta posició a la categoria de 80cc, aconseguint al juny a Assen -l'anomenada "catedral del motociclisme"- el primer dels 37 Grans Premis de la seva carrera. També tornà a guanyar el campionat d'Espanya de 80cc. El 1985 seguí progressant: subcampió del món i campió d'Espanya.

El 1986 començà la seva època daurada.^[10] Durant tres anys fou l'amo gairebé absolut de les cilindrades petites, arribant a guanyar el mundial de dues categories, 80 i 125cc, el 1988.^[11][12] Malgrat tot, a partir de 1989, el seu darrer any a l'equip de Derbi, no tornà a ser el mateix. Durant aquella temporada, una malaurada ratxa de lesions el relegaren al vuitè lloc del mundial de 80cc i al novè del de 125cc^[13] i es va haver de conformar amb els campionats d'Espanya d'ambdues cilindrades. L'any següent, 1990, pilotant una JJ Cobas,^[14] només pogué acabar sisè al Mundial, tot i que seguí guanyant al campionat d'Espanya (aquest cop, en 125 i 250cc).

El 1992 decidí de crear la seva pròpia escuderia. Alternà durant aquests darrers anys diferents marques (Honda, Yamaha, Aprilia) però sense aconseguir bons resultats tret d'algun podi i del Campionat d'Europa de 125cc, que guanyà el 1996. A banda, el 1994 guanyà el seu dotzè títol de Campió d'Espanya (aquesta vegada, en 125cc), una xifra que el situa com al segon pilot, després d'Ángel Nieto, que més n'ha guanyat mai. Finalment, després de participar en el Gran Premi d'Austràlia de 1997 (el seu Gran Premi número 196), es retirà del Mundial a l'edat de trenta-cinc anys.

Aspar Team

La seva retirada com a pilot en actiu no va suposar l'abandonament del món de la competició, ja que des d'aleshores dirigeix l'"Aspar Team",^[15] amb el qual continua encara a hores d'ara obtenint èxits esportius en totes les categories del mundial. Diversos dels seus pilots han guanyat campionats del món de 125cc, entre ells Álvaro Bautista (2006), Gábor Talmácsi (2007), Julián Simón (2009) i Nico Terol (2011), tots ells amb motos Aprilia. La temporada del 2010, el pilots del seu equip Nico Terol i Bradley Smith acabaren en segon i quart lloc respectivament al mundial de 125cc amb sengles Aprilia RSA 125, Julián Simón i Mike Di Meglio foren segon i vintè respectivament al de Moto2 amb sengles Suter-Honda i Héctor Barberá fou dotzè al de MotoGP amb una Ducati Desmosedici GP10.

El 2018, Aspar va reanomenar el seu equip com a "Àngel Nieto Team" en honor del seu antic rival i amic, mort en accident l'any anterior.^[16] L'equip va tornar a la seva denominació original, "Aspar Team", a començaments del 2020.^[17]

El 2022, Aspar va adquirir el Circuit de la Ribera, inaugurat el 2017 entre Guadassuar i Algemesí, i el va transformar en un complex esportiu de 350.000 m² amb diversos equipaments d'esports de motor.^[18] Des del 2024, l'ara anomenat Aspar Circuit és la seu i base d'operacions de l'Aspar Team.^[19]

Resultats al Mundial de motociclisme

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
Punts	15	12	10	8	6	5	4	3	2	1

Barem de puntuació de 1988 a 1992:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	20	17	15	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	25	20	16	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any	Categoria	Moto	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	Punts	Posició	Victòries
1982	50cc	Bultaco	ESP 6	NAT -	DTT -	YUG 6	SM -	GER -										10	11è	0
1983	50cc	Bultaco	FRA -	NAT -	GER -	ESP 3	YUG -	DTT -	SM -									10	13è	0
1984	80cc	Derbi	NAT 7	ESP 8	AUT 5	GER NC	YUG 3	DTT 1	BEL 2	SM 2								62	4t	1
1985	80cc	Derbi	ESP 1	GER NC	NAT 1	YUG 2	DTT 3	FRA NC	SM 1									67	2n	3
1986	80cc	Derbi	ESP 1	NAT 2	GER NC	AUT 1	YUG 1	DTT 1	GBR 3	SWE -	SM 2	BWU NC						94	1r	4
1987	80cc	Derbi	ESP 1	GER 2	NAT 1	AUT 1	YUG 1	DTT 1	GBR 1	CSR 2	SM NC	POR 1						129	1r	7
1988	80cc	Derbi	ESP 2	EXP 1	NAT 1	GER 1		DTT 1	YUG 1				CSR 1					137	1r	6
	125cc	Derbi	ESP 1	NAT 1	GER NC	AUT 1	DTT 1	BEL 1	YUG 1	FRA 1	GBR 2	SWE 1	CSR 1					197	1r	9
1989	80cc	Derbi			ESP NC	NAT 1	GER NC	YUG NC	DTT NC					CSR 3				35	8è	1
	125cc	Derbi	JPN NC	AUS NC	ESP 2	NAT NC	GER NC	AUT NVC	DTT 7	BEL NC	FRA 1	GBR NC	SWE 4	CSR 4				72	9è	1
1990	125cc	JJ Cobas	JPN NC		ESP 1	NAT 1	GER NC	AUT 1	YUG NC	DTT 5	BEL NC	FRA 6	GBR 4	SWE 17	CSR 8	HUN NC	AUS 13	105	6è	3
	250cc	JJ Cobas	JPN NC	USA 16	ESP NC	NAT 12	GER NC	AUT 14	YUG -	DTT 14	BEL NC	FRA NC	GBR NC	SWE NC	CSR 19	HUN NC	AUS 11	13	24è	0
1991	125cc	JJ Cobas-Honda	JPN 5	AUS 10	ESP 5	ITA NC	GER 6	AUT 7	EUR 4	DTT 14	FRA 11	GBR 6	SM 7	CSR 4	MAL NC			99	6è	0
1992	125cc	Honda	JPN NC	AUS 6	MAL 4	ESP 9	ITA 6	EUR 10	GER NC	DTT 5	HUN NC	FRA 3	GBR 8	BRA 2	RSA 1			83	7è	1
1993	125cc	Honda	AUS NC	MAL 10	JPN 9	ESP 7	AUT 17	GER 13	DTT DNF	EUR 6	SM 7	GBR 11	CZE 8	ITA 12	USA 12	FIM 7		74	8è	0
	250cc	-	AUS -	MAL -	JPN -	ESP -	AUT -	GER -	DTT -	EUR -	SM NC	GBR -	CZE -	ITA -	USA -	FIM -		0	-	0
1994	125cc	Yamaha	AUS NC	MAL 3	JPN 7	ESP 9	AUT 17	GER 7	DTT 2	ITA 7	FRA 6	GBR 10	CZE 4	USA 5	ARG 1	EUR NC		135	6è	1
1995	125cc	Yamaha	AUS 13	MAL 20	JPN NC	ESP 13	GER NC	ITA NC	DTT NC	FRA NC	GBR 8	CZE 18	BRA 11	ARG 8	EUR NC			27	18è	0
1996	125cc	Aprilia	MAL NC	INA 5	JPN 8	ESP NC	ITA 13	FRA NC	DTT 9	GER 7	GBR 4	AUT 6	CZE 2	IMO 3	CAT 8	BRA 4	AUS 4	131	5è	0
1997	125cc	Aprilia	MAL 6	JPN 5	ESP 3	ITA 2	AUT NC	FRA -	DTT 6	IMO 6	GER 6	BRA 7	GBR NC	CZE NC	CAT 12	INA 3	AUS 13	119	6è	0

Referències

1. «Jorge Martinez» (en castellà). motogp.com. [Consulta: 18 setembre 2024].
2. «'Aspar' entra en el Olimpo de MotoGP™ Legends» (en castellà). motogp.com, 14-11-2019. [Consulta: 18 setembre 2024].
3. «La historia de un hombre llamado Jorge Martínez Salvadores» (en castellà). Mundo Deportivo, 03-08-1987, pàg. 7 [Consulta: 18 setembre 2024].
4. Noyes, Dennis «Jorge Martínez "Aspar". Como en los mejores tiempos» (en castellà). El Campeonato del Mundo de Velocidad 1988. Alesport, SA [Barcelona], tardor 1988, pàg. 6-7.
5. «Distinctions & FIM Trophies > FIM Legends» (en anglès). fim-moto.com. FIM. [Consulta: 18 setembre 2024].
6. Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Jorge Martínez Aspar (1962-)». A: Producciones Editoriales Clannad. Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5, 2000, p. 53. ISBN 84-95664-05-4.
7. Boet, Claudi «Terminó la 1ª Copa Streaker» (en castellà). Solo Moto. Solo Moto [Barcelona], núm. 214, 09-11-1979, p. 24-26.
8. Alguersuari, Jaume (Director) «Velocidad. Campeonatos de España» (en castellà). El año SOLO MOTO'81. SOLO MOTO [Barcelona], 12-1981, p. 68-69.
9. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Campeonatos de España de Velocidad». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 191. ISBN 84-920886-5-6.
10. «Aspar se proclama campeón del mundo de 80cc en Misano» (en castellà). El País, 24-08-1986. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 29 juliol 2018].
11. «Aspar campeón mundial en 80cc y líder de la clasificación de 125 cc en motociclismo» (en castellà). El País, 18-07-1988. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 29 juliol 2018].
12. «Dos mejor que uno» (en castellà). El País, 16-08-1988. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 29 juliol 2018].
13. Noyes, Dennis «"Pesadillas". Jorge Martínez "Aspar"» (en castellà). Grand Prix '89. Alesport, SA [Barcelona], tardor 1989, p. 19.
14. «Aspar confirma que correrá con JJ Cobas en 125cc y 250cc» (en castellà). El País, 06-10-1989. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 29 juliol 2018].
15. «Team Aspar» (en castellà). teamaspar.com [Consulta: 30 gener 2020].
16. «De Aspar Team a Ángel Nieto Team» (en castellà). El País, 26/12/de 2017. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 29 juliol 2018].
17. «Aspar Team y Fundación Ángel Nieto, nuevo reto para 2020» (en castellà). teamaspar.com.
18. «Aspar convertirá el circuito de Guadassuar en su centro de operaciones» (en castellà). Las Provincias, 16-10-2022.
19. «El nuevo Aspar Circuit aspira a convertirse en la primera academia global de motociclismo» (en castellà). todocircuito.com, 16-11-2023.

Enllaços externs

• Jorge Martínez Salvadores - Lloc web oficial (anglès) (castellà)