Carla Antonelli

Carla Antonelli, nom artístic de Carla Delgado Gómez (Güímar, Tenerife, 13 de juliol de 1959), és una actriu, activista pels drets del col·lectiu LGBT i política canària transsexual, diputada del PSOE a l'Assemblea de Madrid des de 2011. L'any 2006 va fer vaga de fam per tal d'aconseguir que el govern del seu propi partit (PSOE) aprovés la Llei d'Identitat de Gènere.^[1] Com a actriu, ha treballat en el teatre, el cinema i en sèries de televisió com El comisario i Periodistas.^[2]

Carla Antonelli

(2023)
Nom original	(es) Carla Delgado Gómez
Biografia
Naixement	13 juliol 1959 (65 anys) Güímar (Santa Cruz de Tenerife)
Senadora al Senat espanyol
17 agost 2023 –
Diputada a l'Assemblea de Madrid
11 juny 2019 – 11 març 2021 Legislatura: onzena legislatura de l'Assemblea de Madrid Electe a: eleccions a l'Assemblea de Madrid de 2019
Diputada a l'Assemblea de Madrid
9 juny 2015 – 2 abril 2019 Legislatura: desena legislatura de l'Assemblea de Madrid Electe a: eleccions a l'Assemblea de Madrid de 2015
Diputada a l'Assemblea de Madrid
7 juny 2011 – 31 març 2015 Legislatura: novena legislatura de l'Assemblea de Madrid Electe a: eleccions a l'Assemblea de Madrid de 2011
Activitat
Camp de treball	Activista pels drets LGBT
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	política, actriu, activista
Partit	Més Madrid (2023–) Partit Socialista Obrer Espanyol (1997–2022)
Lloc web	carlaantonelli.com

A principis del 2020 l'ajuntament del seu poble natal va acordar posar-li el seu nom a un carrer, com a reconeixement a la seva contribució decisiva des de l'activisme polític, i també col·locar un bust en defensa del col·lectiu LGBTI en la plaça que el carrer circumvala.^[3]

L'estiu de 2023 fou escollida senadora per designació autonòmica per l'Assemblea de Madrid en representació de Més Madrid convertint-se en la primera persona transsexual en tenir un escó a les Corts Generals espanyoles.^[4]

Filmografia

Cinema 1968: Stuntman, de Marcello Baldi 1981: Pepe, no me des tormento, de José María Gutiérrez Santos 1982: Corridas de alegría, de Gonzalo García Pelayo 1983: El higo mágico, de Justo Pastor 1986: Un gendarme en Benidorm, de Tomás Aznar i Jean Luret 1999: Extraños, d'Imanol Uribe 2011: La noche rota, de Diego Betancor (curtmetratge) 2014: El viaje de Carla, de Fernando Olmeda (documental)[5]

Televisió 1969: Diritto di cronaca 2000-2002: Periodistas 2000-2002: El comisario 2007-2008: El síndrome de Ulises

Referències

1. Sánchez-Mellado, Luz «Carla Antonelli: “He pasado de maricón a señoría”» (en castellà). El País, 30-06-2019 [Consulta: 17 juliol 2019].
2. Corcuera, Álvaro «Carla será por fin Carla» (en castellà). El País, 05-04-2007.
3. Medina, Juan Antonio «Güímar reconoce la lucha social de Carla Antonelli y le otorga una calle» (en castellà). El Día, 08-02-2020 [Consulta: 10 febrer 2020].
4. >Guillén, J. J «Carla Antonelli, primera transexual senadora en las Cortes: "Seré la voz de todas, todos y todes los madrileños"» (en castellà). El País [Consulta: 3 octubre 2023].
5. Vidal, Anna «Carla Antonelli: "Aquesta societat és de tots i totes; les diferències ens han d'enriquir, mai distanciar"». ARA Balears, 24-10-2017 [Consulta: 10 febrer 2020].

Enllaços externs

• Pàgina oficial (castellà)
• Carla Antonelli: "Yo no quiero que me toleren. Yo quiero que me respeten", entrevista a La opinión de Zamora, 22/2/2020 (castellà)