Carl Ludwig Siegel

Carl Ludwig Siegel (Berlín i Estats Units d'Amèrica, 31 de desembre de 1896 - Göttingen, 4 d'abril de 1981) va ser un matemàtic especialitzat en la teoria de nombres.^[1][2]

Carl Ludwig Siegel

Carl Ludwig Siegel el 1975
Biografia
Naixement	31 desembre 1896 Berlín (Alemanya)
Mort	4 abril 1981 (84 anys) Göttingen (Alemanya)
Sepultura	Cementiri municipal de Göttingen 51° 31′ 47″ N, 9° 54′ 45″ E
Formació	Universitat de Göttingen (1919–1920) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1915–1917)
Tesi acadèmica	Approximation algebraischer Zahlen  (1920 )
Director de tesi	Edmund Landau
Activitat
Camp de treball	Teoria de nombres, matemàtiques, teoria de funcions i mecànica celeste
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Göttingen (1951–1967) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1940–1951) Universitat de Göttingen (1938–1940) Universitat de Frankfurt (1922–1938) Universitat de Göttingen (1920–1922) Exèrcit Imperial Alemany (1917–1919)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1968–) Acadèmia Bavaresa de Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Internacional d'Història de la Ciència
Obra
Obres destacables teorema de Brauer-Siegel mig espai superior de Siegel disc de Siegel Fórmula de Riemann-Siegel fórmula de Smith-Minkowski-Siegel fórmula de Siegel-Weil G-funció de Siegel lema de Siegel teorema de Siegel-Walfisz funció Theta de Riemann-Siegel Teorema de Thue-Siegel-Roth teorema de Siegel subgrup parabòlic de Siegel
Estudiant doctoral	Theodor Schneider, Günter Meinardus, Wilhelm Maier, Kurt Mahler, Hel Braun, Jürgen Moser, Ernst Wienholtz, Christian Pommerenke, Werner Schaal, Helmut Werner, Helmut Klingen, Helmut Rüßmann, Ulrich Christian, Erhard Gottschling, Günter Köhler, Otto Körner, Leslie Peck i Walter Wagner
Premis
(1978)  Premi Wolf en Matemàtiques (1964)  Gran Creu del Mèrit amb Estrella de l'Ordre del Mèrit de la República Federal d'Alemanya (1963)  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  doctor honoris causa per la Universitat de Basilea  doctor honoris causa per la Universitat de Viena
Descrit per la font	Gran Enciclopèdia Soviètica (1969-1978), (sec:Зигель Карл Людвиг) Obálky knih,

Biografia

Siegel va néixer a Berlín, on es va matricular a la universitat de Berlín el 1915 com a estudiant de matemàtiques, astronomia i física. Entre els seus professors es comptaven Max Planck i Ferdinand Georg Frobenius. Sota la influència del darrer, el jove Siegel va abandonar l'astronomia per fer només matemàtiques, especialitzant-se en teoria de nombres.^[3]

El 1917 va ser mobilitzat per l'exèrcit alemany durant la Primera Guerra Mundial i va haver d'interrompre els seus estudis. Va ser declarat inútil per al servei, amb molta alegria per la seva part, ja que era antimilitarista.^[4] El 1919 va reprendre els seus estudis a la universitat de Göttingen, sota la direcció d'Edmund Landau, qui va ser el seu tutor de tesi doctoral el 1920. Els cursos següent, es va quedar a Göttingen com docent i assistent de recerca; molts dels seus resultats més importants van ser publicats durant aquest període. El 1922, va ser nomenat professor de la Universitat de Frankfurt.^[5]

Carrera

El 1938, va tornar a Göttingen abans d'emigrar el 1940 a través de Noruega als Estats Units, on es va incorporar a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, on ja havia passat un any sabàtic el 1935. La decisió d'emigrar va ser fruit del seu antimilitarisme que el feia sentir molt malament a l'Alemanya Nazi.^[6] Va tornar a Göttingen només després de la Segona Guerra Mundial, quan va acceptar un lloc com a professor el 1951, que va mantenir fins a la seva jubilació el 1959,^[7] tot i que va seguir com professor emèrit fins al 1967.

Els treballs de Siegel en teoria de nombres i en equacions diofàntiques li van fer guanyar nombrosos honors. El 1978, va ser guardonat amb el premi Wolf en Matemàtiques, un dels més prestigioses en el seu camp.

Referències

1. Hlawka, 1985, p. 404.
2. Deuring, 1985, p. 93.
3. Hlawka, 1985, p. 373.
4. Hlawka, 1985, p. 374.
5. Deuring, 1985, p. 94.
6. Hlawka, 1985, p. 375.
7. Segal, 2003, p. 67-68.

Bibliografia

• Chudnovsky, G.V. «On the Method of Thue-Siegel: Dedicated to the Memory of Carl Ludwig Siegel» (en anglès). Annals of Mathematics, Vol. 117, Num. 2, 1983, pàg. 325-382. DOI: 10.2307/2007080. ISSN: 0003-486X.
• Deuring, Max «Carl Ludwig Siegel, 31.12.1896-4.4.1981» (en alemany). Acta Arithmetica, Vol. 45, Num. 2, 1985, pàg. 93-107. DOI: 10.4064/aa-45-2-93-107. ISSN: 0065-1036.
• Edwards, H.M.. Riemann's zeta function (en anglès). Academic Press, 1974. ISBN 0-12-232750-0.
• Hlawka, Edmund «Carl Ludwig Siegel (1896–1981)» (en alemany). Journal of Number Theory, Vol. 20, Num. 3, 1985, pàg. 373-404. DOI: 10.1016/0022-314X(85)90028-9. ISSN: 0022-314X.
• Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-00451-X.
• Tobies, Renate «Carl Siegel zum 100. Geburtstag» (en alemany). Mitteilungen der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 4, Num. 4, 1996, pàg. 29-34. DOI: 10.1515/dmvm-1996-0410. ISSN: 0942-5977.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Carl Ludwig Siegel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Dieudonné, Jean. «Siegel, Carl Ludwig». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 30 desembre 2020]. (anglès)
• «Carl Ludwig Siegel». Institute for Advanced Studies of Princeton, 2000. [Consulta: 30 desembre 2020]. (anglès)