From Wikipedia, the free encyclopedia
Carl Gustaf Bonde af Björnö (Mörkö, Estocolm, 28 d'abril de 1872 - Castell de Hörningsholm, Södertälje, 13 de juny de 1957) va ser un genet i oficial de l'exèrcit suec que va competir a començaments del segle xx.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 abril 1872 Estocolm (Suècia) |
| Mort | 13 juny 1957 (85 anys) Sundsvall (Suècia) |
| Activitat | |
| Ocupació | genet de doma |
| Esport | esports eqüestres |
| Participà en | |
| 1928 | Hípica als Jocs Olímpics d'estiu de 1928 - Doma per equips (medalla d'argent olímpica) |
| 1912 | Hípica als Jocs Olímpics d'estiu de 1912 - Doma individual (medalla d'or olímpica) |
| Família | |
| Família | Bonde af Björnö (en)  |
| Cònjuge | Ebba Wallenberg (1920–1941) Blanche Bonde (1896–1919) |
| Fills | Carl Bonde (  ) Carl BondeBlanche BondeThord C:son Bonde ( ) Carl BondeBlanche BondePeder Bonde ( ) Carl BondeEbba Wallenberg |
| Pare | Gustaf Fredrik Bonde |
| Germans | Nils Gustaf Bonde |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Representa:  Suècia | |||
Jocs Olímpics  | |||
| Hípica | |||
 |
Estocolm 1912 | Doma clàssica | |
 |
Amsterdam 1928 | Doma clàssica per equips | |
Nascut a Estocolm, era fill del terratinent i comte Gustaf Fredrik Bonde af Björnö i la seva muller anglesa Ida Horatia Charlotta Marryat. Entrà a l'exèrcit el 1892 i arribà al grau de sergent a Regiment Reial d'Hussars (K 3) el 1893, a segon tinent el 1894 i a tinent el 1900. Es retirà el 1908 i el 1910 acabà sent capità de cavalleria a la reserva. El 1909 Bonde havia estat nomenat equerry de la cort, i el 1916 fou ascendit a cap de les Cavalleries Reials, càrrec que va ocupar durant dècades.[1]
El 1912 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estocolm, on va guanyar la medalla d'or en la prova de doma clàssica del programa d'hípica, amb el cavall Emporer.[2]
No va ser fins als Jocs d'Amsterdam de 1928 quan va disputar els seus segons i darrers Jocs Olímpics. En ells guanyà la medalla de plata en la prova de doma clàssica per equips del programa d'hípica, mentre en la doma clàssica individual fou dinovè.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
