Carcariniformes

Els carcariniformes (Carcharhiniformes) són l'ordre de taurons més abundant, amb 270 espècies, algunes de les quals perilloses per als humans.

Carcariniformes

Carcharhiniformes
Carcharhinus melanopterus fotografiat a les Maldives.
Carcharhinus leucas adult fotografiat a Fidji.
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Chordata
Classe	Chondrichthyes
Superordre	Selachimorpha
Ordre	Carcharhiniformes Compagno, 1977

Tintorera (Prionace glauca)

Morfologia

• Mostren una gran diversitat de formes i mides.
• Presenten el cos molt allargat.
• Tenen una aleta anal i dues dorsals.
• Tenen membrana nictitant.^[1]

Hàbitat

Tant poden ésser espècies pelàgiques (com la tintorera) o bentòniques (com el gató).

Distribució geogràfica

Són molt abundants en aigües tropicals, però també són molt freqüents a mars temperats.

Famílies

• Carcharhinidae o carcarínids
• Hemigaleidae
• Leptochariidae o gat lleopard
• Proscylliidae
• Pseudotriakidae o mussola falsa d'aleta llarga
• Scyliorhinidae o esciliorínid
• Sphyrnidae o taurons martell
• Triakidae o triàquid^[2][3]

Referències

1. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 49.
2. Animal Diversity Web (anglès)
3. ITIS^{[Enllaç no actiu]} (anglès)

Bibliografia

• Compagno, L. J. V.. Sharks of the order Carcharhiniformes. Princeton, [-Nova Jersey: Princeton University Press, 1988, p. i-xxii + 1-486.
• Helfman, Gene S.; Collette, Bruce; Facey. The diversity of fishes (en anglès). Malden, Massachusetts: Blackwell Science, 1997.
• Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
• Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
• Wheeler, Alwyne. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Londres: Macdonald, 1985.