element gastronòmic a diferents països From Wikipedia, the free encyclopedia
El caragol és un element habitual en la gastronomia de diversos països. Aquest article tracta sobre l'ús gastronòmic d'aquest mol·lusc.
A la cuina catalana hi ha moltes altres maneres de menjar caragols, per exemple estofats, o en un arròs, o acompanyant altres carns és també molt típica. El plat insígnia del caragol a Catalunya són els caragols a la llauna, un plat ben senzill en què els caragols són cuits al foc (preferentment a la brasa) o bé al forn en una llauna.[1] Se serveixen acompanyats d'allioli i/o de vinagreta.[2] Aquest plat és especialment típic de les terres de Lleida, on organitzen des del 1980 l'Aplec del Caragol de Lleida. A Tarragona s'utilitzen per a preparar el plat típic de les festes de Santa Tecla, espineta amb caragolins.
A Catalunya les caragolades són molt típiques. Són sortides al camp, o de vegades a casa d'algú, on es mengen grans quantitats de caragols, que poden estar preparats de diverses maneres, a més d'altres coses; d'una manera similar a les calçotades o botifarrades, per exemple.
Al seu llibre Cuinar caragols, Josep Mª Morell i Bitrià descriu vuit tipus de cargols que es donen a Catalunya: cabreta, moro, bover, sapec, jueu, mongeta, mongeta ratllada y la caragolina, que és la més petita.[3]
Al País Valencià, la caragolada (o cargolada i caragolà) té una preparació similar al Camp de Túria, l'Empordà i el Rosselló. Se'n fa consum a totes les comarques.[4] Es cullen dues varietats diferents: els vilernencs, que són menuts i ixen de dia,[4] i els caragols grans, que a cada poble reben un nom diferent.[4] Els primers són diürns i els segons, nocturs.[4] Famílies senceres eixien a collir caragols, que es venien a les places dels pobles o també de les capitals, on el preu era més alt.[4]
A les Terres de l'Ebre, els Ports i el Maestrat valencià, es mengen les vaquetes,[5] un tipus de caragol de terra que sol anar acompanyat amb xai o conill.[6]
A les illes Balears també es mengen caragols, al forn o estofats. A Menorca, per exemple, se'n mengen sovint en receptes simples, com per exemple amb allioli,[7] o de vegades també amb d'altres de més sofisticades,[7] com ara els caragols amb cranca, un plat en el qual els caragols de terra es cuinen en una cassola de fang amb sofregit, cranca tallada en dos, i pinces i potes grans de cranca, i una picada a la qual s'afegeixen les tripes de la cranca. Es tracta d'un plat que es prepara el dia abans i es deixa reposar perquè sigui més gustós. Tradicionalment, aquesta recepta es feia amb cranc pelut, però avui dia s'ha substituït per la cranca perquè aquell ha esdevingut una espècie protegida.[8]
A Mallorca també són un ingredient habitual. Poden constituir la part central del plat, guisat amb ceba, tomata, fonoll i diverses castes de carn, però també són habituals com a ingredient en plats com l'arròs brut o les burballes. És tradicional menjar-ne per Sant Marc.[9]
A Andorra rep el nom de caragols a la llauna un plat de caragols semblant al de Lleida.[10] També es mengen estofats amb salsa.
Els caragols cuits són una especialitat d'altres cuines, per exemple a Andalusia,[11] Aragó,[12] la Rioja,[13] al Mèxic,[14] la Xina,[15] entre altres. Al Marroc es mengen cuits amb herbes com a aperitiu; i a la cuina francesa es mengen farcits de mantega barrejada amb una mica d'all i julivert.[16]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
