procés d'innovació, invenció o difusió de tecnologia From Wikipedia, the free encyclopedia
El canvi tecnològic fa referència a la incorporació de nous objectes tecnològics, formes d'ús, noves reglamentacions i nous productes derivats de la tecnologia.[1] És un procés temporal i acumulatiu, que incrementa l'habilitat dels grups per resoldre els seus problemes socials, econòmics i quotidians.[2] En un altre sentit, el canvi tecnològic també pot ser caracteritzat en termes generals com l'efecte combinat de diverses activitats tecnològicament relacionades, tals com invenció, innovació, desenvolupament, transferència i difusió. Igualment pot ser entès com un conjunt d'activitats enfocades en la solució d'un problema.[3]
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
El canvi tecnològic pot ser analitzat a partir de tres angles complementaris: Des de la seva trajectòria determinada per interessos polítics, econòmics i socials; *des de la seva naturalesa, que està dictada pels atributs culturals i cognitius dels membres del grup social involucrat; i des de la seva dinàmica interna, que està determinada pels atributs funcionals de la tecnologia.[4]
La transició tecnològica és el procés de canvis que ocorre durant el desenvolupament d'una tecnologia des del seu naixement fins a la seva data de deterioració. Una transició es va desenvolupant a mesura de com la tecnologia progressa mitjançant el seu propi cercle de vida. Més encara, una transició descriu els efectes de la innovació i com aquests són incorporats en la societat. En síntesi, la transició tecnològica es pot definir com aquella l'aparició i evolució del coneixement de productes tecnològics i la seva relació amb l'entorn natural i social. Perquè una tecnologia tingui ús, ha d'estar vinculada amb estructures socials i organitzacions amb la finalitat de complir les seves necessitats. En un sistema tecnològic que inclou aspectes tècnics i no tècnics, els canvis en les percepcions soci-tècniques comencen l'era d'una transició tecnològica.
Un dels motius claus pel qual la tecnologia transcorre i evoluciona en el temps, és que el progrés condueix a trajectòries que ja venen donades per tecnologies existents. El nou disseny es veu beneficiat per tota mena de millora tecnològica, en termes de cost i característiques d'acompliment. Des d'un major enteniment de l'usuari i des de l'adaptació a l'ambienti socioeconòmic, que les eines permeten acumular coneixement, infraestructura, habilitats, fases de producció, normes socials, regulacions i estils de vida.[5]
El determinisme tecnològic vincula els canvis tecnològics com a base del desenvolupament social, expressant-se en tres nocions:
En aquest sentit la transició tecnològica, entesa com un procés de canvis, és sostinguda segons William Ogburn en una relació unidireccional entre tecnologia i societat. Mentre els canvis socials són provocats pel desenvolupament tecnològic, aquest segueix un procés autònom, d'acord amb els seus propis dictàmens, semblant així que la tecnologia es desenvolupa separada de l'àmbit social, com una espècie de factor exterior que té una dinàmica especial i pròpia. Per tant, se suposa que les pròpies característiques internes de les tecnologies actuals determinen els avanços tecnològics que els seguiran. "Les invencions són inevitables. Donat el vaixell i la màquina de vapor no és inevitable el vaixell de vapor?" -William F. Ogburn[7]
Més encara, les teories evolucionistes expliquen aquest procés com un d'assaig i error, com la suma acumulativa de certes modificacions del procés de producció, petites i en gran manera accidentals. En forma anàloga a la teoria de l'evolució de Charles Darwin, la selecció natural actua sobre petites diferències existents entre els organismes d'una població. Aquestes variacions apareixen en forma aleatòria i són hereditàries d'alguna manera. No obstant això, una altra tendència sota el ràfec de John Staudenmaier caracteritza aquest procés com una història internalista de la tecnologia. Aquesta tradició es concentra exclusivament en l'artefacte tecnològic, sense relacionar-ho amb el context social extern.[8]
Prenent en consideració el desenvolupament tecnològic en termes d'eficiència, és que les transicions es veuen recolzades per projectes d'Investigació i desenvolupament. És comú que en organitzacions productores de béns, existeixi una àrea destinada a la millora dels mecanismes a través de dissenys, enquestes, anàlisis en terreny i implementacions de programes pilots.
Incorporar canvis en sistemes tecnològics complexos enfronta grans desafiaments, ja que no només implica un canvi a la tecnologia en si, sinó que també comporta profunds canvis en la producció, l'organització i l'estil de vida de les persones.
Exemples de patrons constants de canvis tècnics, donats per Donald MacKenzie, són l'augment de la mecanització de les operacions manuals, la creixent tendència de la disminució de grandària dels components microelectrònics i la creixent velocitat d'operacions computeritzades. Altres exemples de patrons en canvis tecnològics són la reducció d'ús de materials en la producció, la tendència d'usar productes lluminosos en actuacions i avions, l'ús d'artefactes electrònics en productes tèxtils.
Els canvis marginals en les condicions externes influeixen com a màxim en la classificació -d'acord amb la seva rendibilitat- dels projectes lligats a l'impuls tecnològic en una adreça particular. No obstant això, la constància d'aquests canvis es va limitant amb el temps convertint aquestes trajectòries naturals en fronteres específiques a una tecnologia particular o a un 'règim tecnològic' amb un potencial implícit de ser explotades. En altres paraules, un règim no només defineix les fronteres sinó també les trajectòries d'aquestes fronteres.[9]
Autors com Govindan Parayil plantegen que l'element central que determina els canvis tecnològics és el coneixement. Aquest procés cognitiu involucra canvis en l'estructura i contingut, i en el context de producció del coneixement tecnològic. Si bé la manifestació del canvi és generalment tangible, la part integral d'aquest procés és de naturalesa cognitiva.[4] En aquest sentit, la tecnologia encarna coneixement. Parayil, observa que la tecnologia constitueix el coneixement, i que totes les tecnologies són formes de realització d'algun tipus de coneixement humà.[10] D'aquesta forma, s'entén que els canvis tecnològics deriven de canvis en el coneixement però que també ocorre el procés invers; els canvis tecnològics impliquen transformacions en la manera en què s'adquireix coneixement i per tant també repercuteixen en la seva construcció. Sent encara més analítics d'aquesta postura, és possible derivar de la proposta anterior que el desenvolupament tecnològic es tradueix, en el llarg termini, en canvis de paradigmes socials. La transformació tecnològica sostinguda en el temps repercuteix en la concepció de món que tenim atès que transforma i construeix coneixement. Portant els arguments anteriors a l'extrem, es troba el concepte de paradigmes tecnològics.
Els paradigmes tecnològics són els que han promogut les revolucions industrials i corresponen a tecnologies o canvis en els sistemes tecnològics, l'ampli espectre dels quals d'aplicació afecta les condicions de producció de tots els sectors de l'economia, com han estat els casos de la màquina de vapor i la microelectrònica.[11] La definició anterior només fa referència als canvis de tecnologies entesos com a artefactes, però el concepte de paradigma tecnològic s'aplica també a qualsevol tipus de transformació tecnològica; ja sigui sistemes, processos i reformes d'aquest estil.
Independentment del tipus de canvi tecnològic que s'ha adoptat, per aconseguir la seva pertinència en el lloc on ha estat implantades tenen necessàriament que ser socialment construïdes. Aquesta relació condiciona la forma en què s'entén el concepte de canvi tecnològic en mostrar que la tecnologia -i per tant els canvis que ocorren en ella- pot ser entesa en si mateixa com un producte cultural. En aquesta línia, la tecnologia i les seves transformacions no pot ser abstreta de les forces socials i culturals que les construeixen, modelen i configuren. Aquesta dimensió social és la que orienta en moltes ocasions el rumb que segueix el canvi tecnològic en un context i temps determinat.[12] És en aquest context en què Thomas P. Hughes desenvolupa el concepte de Sistemes Tecnològics.
Els sistemes tecnològics s'integren de components desordenats i complexos per a la solució de problemes els quals són socialment construïts i modelatges.[13] Per Hughes, un sistema tecnològic inclou almenys els següents tres components:
Molts autors contemporanis plantegen que el desenvolupament tecnològic no ha anat acompanyat dels canvis socials que permetin un mínim de control del procés. En aquest sentit, es fa cada vegada més difícil mesurar l'impacte i l'evolució dels canvis tecnològics atès que s'ha transformat en un procés una miqueta caòtic. El control d'aquest va ser exercit durant molt temps per la política en l'àmbit del poder de l'Estat. No obstant això, l'avanç científic i tecnològic ha sobrepassat avui els límits del control polític, ja que la velocitat amb què es desenvolupen noves tecnologies supera amb escreix la capacitat que té qualsevol mecanisme que pretengui controlar-los.[14]
Els sistemes polítics com a exemples de tecnologia, també presenten transicions. És a dir, processos de canvis que ocorren en un temps determinat. Aquestes transicions es poden donar en dos tipus:
Entenent que el procés de desenvolupament tecnològic està íntimament relacionat amb processos d'innovació i invenció, Everett Rogers va plantejar la Teoria de Difusió d'Innovació la qual conté elements que descriuen el procés de canvi tecnològic. Les etapes es presenten a continuació:
L'impacte del canvi tecnològic afecta a gairebé totes -per no dir totes- les arestes de la vida humana. Succeeix que el constant desenvolupament d'aquesta en una àrea generalment acaba per afectar altres sistemes. De l'anterior es desprèn que el canvi tecnològic té un efecte en cadena, ja que el que comença en un lloc, també incideix en altres parts de la vida humana. Amb això s'entén que les transformacions tecnològiques es poden interpretar des del punt de vista de la teoria de sistemes on el subsistema, sistema i macro sistema es troben íntimament connectats i el que ocorri en una de les etapes va a repercutir en les altres.[15] Dit això, el desenvolupament tecnològic té impacte en àrees com l'economia, educació, salut, política, cultura, entre altres, i a la seva veus es generen impacte entre els diferents sectors. Algunes de les quals s'expliquen a continuació.
En economia, els models de producció laboral es basen en el supòsit de mantenir un nivell de tecnologia constant. Per explicar l'efecte d'un xoc tecnològic en una fase productiva, és necessari entendre el procés que això implica i és en aquest sentit que la transició tecnològica mostra com a mesura que el desenvolupament tecnològic incrementa l'eficiència dels recursos, el resultat d'això comportarà a un major nivell productiu que abans. És a dir, al mateix nivell de treball (L), la producció difereix en els seus resultats amb diferents nivells de progrés tecnològic.[16] Les teories microeconòmiques i macroeconòmiques elementals proposen un model basat en supòsits. Per exemple, el xoc tecnològic és una transició relativament permanent, atès que els factors productius estan en constant desenvolupament, implicant millores en les fases de producció.
En l'economia, canvi tecnològic és un canvi generat en el conjunt de totes les possibilitats de producció existents. El canvi es pot produir tant en els punts dins de la Frontera de possibilitats de producció com els punts que estan just a la frontera. cal destacar que dins de la frontera són els punts "possibles" de producció, just a la frontera són els punts "màxims" de producció i fora de la frontera són punts impossibles donats la tecnologia actual. Aquí entra en un punt important la tecnologia, ja que depèn d'ella la quantitat que es pot produir. Per donar un exemple, any a any la producció d'actuacions pot augmentar pel gran augment de la tecnologia, igual que la producció d'ampolles. Un canvi en la tecnologia el que produeix és un moviment de la corba de producció, si és per a l'esquerra la producció disminueix i si és per a la dreta la producció augmenta.
Es poden nomenar a diversos autors per parlar de l'economia i la tecnologia juntes. John Hicks, Robert Solow i Roy Harrod són alguns. Aquests tres autors, encara que no hagin parlat directament de tecnologia se'ls pot vincular amb ella.
Daniel Scioli l'any 2015 en la sisena edició del fòrum regional de líders de govern va afirmar que el que cal fer és "buscar major competitivitat i productivitat de la mà de la ciència i tecnologia".[17] Amb això s'afirma l'explicat anteriorment, la tecnologia és part important de la producció, ja que en millorar aquesta es pot produir més i amb major eficàcia.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
