Cantó de Perpinyà-6

El cantó de Perpinyà-6 és una divisió administrativa francesa, situada a la Catalunya del Nord, al departament dels Pirineus Orientals. És el número 11 dels cantons actuals de la Catalunya del Nord.

Cantó de Perpinyà-6

Tipus	cantó francès
Localització
42° 41′ 51″ N, 2° 53′ 41″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Capital	Perpinyà (2015–)
Població humana
Població	23.994 (2021)
Creació	22 març 2015
Codi de cantó INSEE	6611

Composició

El cantó de Perpinyà-6, ara del tot remodelat, fins al 2015 estigué format per una part de la ciutat de Perpinyà (capital del cantó), i aplegava els barris de:

• Centre de la vila (part oest)
• Les Muralles
• Sant Mateu/La Real
• Clemenceau.

Història

1973 - 1982

El primer cantó de Perpinyà-6 fou creat arran del desmembrament dels cantons de Perpinyà Est i Perpinyà Oest en 1973 (decret n. 73-819 del 16 d'agost de 1973). Comprenia una part del territori del municipi de Perpinyà comprès al Nord, avinguda del General Leclerc, a l'oest, curs Lazare Escarguel, avinguda del Liceu, avinguda de Gilbert Brutus (part oest) i el carrer de Paulin Testory, al sud, carrer de Georges Rives, carrer de Miquel Mulcio, carrer de Marie Parazols, carrer de Jean Rière i carrer de Lavoisier, a l'est, carrer de Waldeck Rousseau, plaça de Jean Moulin i plaça de les Esplanades, carrer Petit de la Real, plaça de Rigaud, carrer del Teatre, plaça de la República, carrer de Jean-Jacques Rousseau, carrer dels Tres Dies, carrer dels Marxants, plaça de la Llotja, carrer de Louis Blanc, plaça de Verdun, plaça de la Victòria i plaça de la Resistència.

1982 - 2014

2014 - Moment actual

Cantó de Perpinyà 6

A les eleccions departamentals franceses del 2015 va entrar en vigor una nova redistribució cantonal, definida pel decret de 26 de febrer del 2014,^[1] en aplicació de les lleis del 17 de maig del 2013 (loi organique 2013-402 i loi 2013-403).^[2] A partir d'aquestes eleccions, els consellers departamentals són escollits per escrutini majoritari binominal mixt. Des d'aquestes eleccions els electors de cada cantó escullen dos membres de sexe diferent al consell departamental, nova denominació del consell general, i que es presenten en parella de candidats. Els consellers departamentals són escollits per sis anys en escrutini binominal majoritari a dues voltes; per a l'accés a la segona volta cal un 12,5% dels vots inscrits en la primera volta. A més, es renova la totalitat de consellers departamentals. El nou sistema de votació requeria una redistribució dels cantons, i el nombre es va reduir a la meitat arrodonit a la unitat senar superior si el nombre no és sencer senar, així com unes condicions^[3] de llindar mínim. Als Pirineus Orientals el nombre de cantons va passar de 31 a 17.

El Cantó de Perpinyà 6, onzè cantó de la Catalunya del Nord, dels 17 existents, ha quedat, doncs, novament i totalment remodelat. En el decret on delimita els territoris dels cantons perpìnyanesos cita en primer lloc la comuna de Toluges, i en segon llocs, la resta del terme comunal que no ha restat inclòs en els cantons de Perpinyà 1, Perpinyà 2, Perpinyà 3, Perpinyà 4 i Perpinyà 5. Es tracta dels barris de ponent a la dreta de la Tet.

Consellers generals

Llista dels consellers generals successius

Data d'elecció	Identitat	Partit	Qualitat
1973-1988	Louis Camo	RI després UDF	Metge de Perpinyà
1988 - 1994	Jean-Claude Courty	RPR	...
1994 - 2008	Marie-Cécile Pons[4]	UDF	Adjunt al Batlle de Perpinyà
2008 - 2015	Véronique Vial-Auriol	UMP	Consellera municipal de Perpinyà
2015 - 2021	Hermeline Malherbe[5] Jean Roque[6]	PS	Senadora i President del Consell Departamental Batlle de Toluges i Conseller Regional

Referències

1. Decret n. 2014 -262 de 26 de febrer del 2014 sobre la delimitació dels cantons al departament dels Pirineus Orientals.
2. [http://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=JORFTEXT000027414225&categorieLien=id Llei 2013-403 del 17 de maig del 2013 relativa a l'elecció dels consellers departamentals, dels consellers municipals i dels consellers comunitaris, i modificant el calendari electoral JORF 0114 de 18 de maig del 2013 p.8242.
3. Article 4 de la llei del 17 de maig del 2013 modificant l'article L 191 -1 del codi electoral.
4. M.-C. Pons apadrinà la candidatura de Philippe de Villiers a l'elecció presidencial de 2007, cf.
5. 46 anys el 2015. Casada, té tres fills. Senadora dels Pirineus Orientals. Substituta: Danielle Cabrimol.
6. 62 anys el 2015. Casat, té un fill. Director adjunt de la Cambra dels Oficis. Substitut: Claude Cid.