Cançoner (poesia trobadoresca)

Els cançoners han estat el mitjà pel qual ens ha estat transmesa la poesia trobadoresca.

La poesia trobadoresca (un corpus de més de 2.500 poesies d'uns 450 trobadors i trobairitz) s'ha conservat exclusivament en cançoners, reculls de poesies fets gairebé tots en els segles xiii i XIV i copiats a Itàlia (més de la meitat), Catalunya (una desena), Occitània (una cinquena part) o el nord de França (uns 14).^[1] No es conserven manuscrits de joglar ni, evidentment, autògrafs. També hi ha alguns casos de poesies, o simplement estrofes, que s'han conservat només inserides en gramàtiques o tractats poètics. Altres poesies, normalment només fragments, es conserven en l'interior del text de les vidas, també copiades en els cançoners. Es conserven al voltant d'un centenar de cançoners; però alguns són només fragments d'alguns folis que a vegades els estudiosos no classifiquen com a cançoner independent sinó que l'associen al cançoner al qual més s'assemblen. Alguns cançoners conserven poesia trobadoresca junt amb poesia francesa.

Als cançoners escrits sobre pergamí se'ls donen sigles en lletres majúscules i als cançoners escrits sobre paper, minúscules. El sistema de sigles va ser introduït per Karl Bartsch.^[2] Als cançoners descoberts amb posterioritat se'ls han donat sigles seguint amb l'ordre alfabètic o afegint lletres addicionals en superíndex (vegeu els casos de S^g o V^eAg).

Contingut

Els cançoners habitualment copien les poesies ordenades per gèneres o per autors. Cal notar que a vegades diversos cançoners atribueixen la mateixa poesia a diversos autors. Això pot passar fins i tot a l'interior d'un sol cançoner.

Alguns cançoners inclouen vidas, breus biografies dels trobadors, que sovint s'insereixen encapçalant el recull de les seves poesies o també recollides a part. I també razós, petits escrits que expliquen les circumstàncies en què es va escriure un poesia.

Alguns cançoners inclouen miniatures que retraten, evidentment de manera no realista, els trobadors i trobairitz. Les miniatures sovint dibuixen algun aspecte mencionat en la vida del trobador; si la vida diu que va acabar els seus dies en un convent, se'l representa com a monjo; si la vida diu que feia bona música, se'l representa amb un instrument, etc. Els cançoners A, H, I, K contenen miniatures al costat de les vidas dels trobadors. Altres cançoners (C, E, M, N, R) també contenen miniatures però sense una relació tan estreta amb la vida i la selecció de poesies de cada trobador.

Quatre cançoners (G, R, W i X) han conservat, a més, la notació musical de les peces. En conjunt, es conserven 265 melodies de poesies trobadoresques, això és, d'una desena part de tot el corpus trobadoresc.^[3]

Taula dels principals cançoners de la poesia trobadoresca

^[4]

Imatge	Sigla del cançoner	Provinença / Data	Localització actual	Signatura	Notes
	A	Llombardia, Segle XIII	Biblioteca Vaticana, Roma	Latini 5232	Amb 45 miniatures que retraten trobadors i trobairitz. Digitalitzat a la Biblioteca Vaticana: https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232
	B	Occitània, Segle XIII	Bibliothèque nationale de France, París	BN f.f. 1592
	C	Occitània, Segle XIV	Bibliothèque nationale de France, París	BN f.f. 856	Conté 1206 composicions; és el que en conté més[5] Reproducció fotogràfica a Gallica
	D	Llombardia, 12 d'agost de 1254 (la primera part)	Biblioteca Estense, Mòdena	Kg.4.MS2=E.45=α.R.4.4	Dividit en quatre parts, la darrera és el florilegi de Ferrarí de Ferrara, de principis del XV. Disponible en línia Arxivat 2020-02-27 a Wayback Machine.
	E	Occitània, Segle XIV	Bibliothèque nationale de France, París	BN f.f. 1749	Reproducció fotogràfica a Gallica
	F	Llombardia, Segle XIV	Biblioteca Vaticana, Roma	Chigi L.IV.106
	G	Llombardia o Vènet, finals del s. XIII	Biblioteca Ambrosiana, Milà	R 71 sup.	Conté notacions musicals
	H	Llombardia, finals del s. XIII	Biblioteca Vaticana, Roma	Latini 3207	Amb 8 minatures que retraten trobairitz: Almucs de Castelnau, Beatriu de Dia (dos retrats), Iseut de Capio, Maria de Ventadorn, Lombarda, Tibors de Sarenom i una trobairitz anònima.
	I	Llombardia, Segle XIII	Bibliothèque nationale de France, París	BN f.f. 854	Amb 91 minatures que retraten trobadors i trobairitz. Reproducció fotogràfica a Gallica
	J	Occitània, Segle XIV	Biblioteca Nazionale, Florència	Conventi Soppressi F.IV.776
	K	Llombardia, Segle XIII	Bibliothèque nationale de France, París	BN f.f. 12473	Amb 79 minatures que retraten trobadors i trobairitz. Reproducció fotogràfica a Gallica
	L	Llombardia, Segle XIV	Biblioteca Vaticana, Roma	Latini 3206
	M	Llombardia, Segle XIV	Bibliothèque nationale de France, París	BN f.f. 12474	Reproducció fotogràfica a Gallica
	N	Llombardia, Finals del XIII	Pierpont Morgan, Nova York	819	Pertangué a Sir Thomas Phillips
	O	Llombardia, Segle XIV	Biblioteca Vaticana, Roma	Vat. Lat. 3208
	P	Llombardia, 1310	Biblioteca Laurenziana, Florència	XLI.42
	Q	Llombardia, Segle XIV	Biblioteca Riccardiana, Florència	2909
	R	Regió de Tolosa o Rouergue, Segle XIV	Bibliothèque nationale de France, París	BN f.f. 22543	Cançoner La Vallière. Conté un gran nombre de peces amb notació musical. És el cançoner que n'ha transmès més. Reproducció fotogràfica a Gallica
	S	Llombardia, Segle XIII	Bodleian Library, Oxford	Douce 269
	Sg	Catalunya, Segle XIV	Biblioteca de Catalunya, Barcelona	146	Cançoner Gil; sigla Z, segons Zufferey
	T	Llombardia, finals del s. XIII	Bibliothèque nationale de France, París	BN f.f. 15211	Reproducció fotogràfica a Gallica
	U	Llombardia, Segle XIV	Biblioteca Laurenziana, Florència	XLI.43
	V	Catalunya, 1268	Biblioteca Marciana, Venècia	278, fr. App. cod. XI	Compilat per R. de Capellades
	Veag	Catalunya, Segle XV	Biblioteca de Catalunya, Barcelona	7, 8	Cançoner Vega-Aguiló
	W	potser a l'Artois, 1254–c. 1280	Bibliothèque nationale de France, París	BN f.f. 844	Conté notació musical. Conté també poesia francesa (de trobers; conegut com a cançoner M per la poesia de trobers). Chansonnier du roi potser fet per a Carles d'Anjou. Reproducció fotogràfica a Gallica
	X	Lorena, Segle XIII	Bibliothèque nationale de France, París	BN f.f. 20050	''Chansonnier de Saint-Germain-des-Prés'', que n'era propietari el segle xviii. Conté notació musical. Conté també poesia francesa (de trobers; conegut com a cançoner U per la poesia de trobers). Reproducció fotogràfica a Gallica
	Y	França/Llombardia, Segle XIII	Bibliothèque nationale de France, París	BN f.f. 795
	Z	Occitània, Segle XIII	Bibliothèque nationale de France, París	BN f.f. 1745
	a		Biblioteca Riccardiana, Florència	2814	Còpia feta per Jaume Teissier de Tarascon d'un cançoner perdut compilat per Bernart Amoros. Conservat en dues parts: a i a¹.
	a¹		Biblioteca Estense, Mòdena	Càmpori Appendice 426, 427, 494 (olim Gamma.N.8.4.11–13)
	b	Itàlia, Segle XVI	Biblioteca Vaticana, Roma	Barberini 4087	Còpia d'un cançoner perdut de Miquel de la Tor.
	c	Itàlia, Segle XV	Biblioteca Laurenziana, Florència	XC if 26
	f	Occitània, Segle XIV	Bibliothèque nationale de France, París	BN f.f. 12472	Cançoner Giraud. Reproducció fotogràfica a Gallica

Referències

1. Paden, p. 309
2. Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Literatur, Elberfeld, 1872, p. 27-31
3. Riquer, Los trovadores, p. 14: "256 melodías trovadorescas conservadas"
4. Riquer, Los trovadores, p. 12-13
5. Paden, p. 310

Bibliografia

• William D. Paden, Manuscripts, in: F. R. P. Akehurst / Judith M. Davis (eds.), A Handbook of the Troubadours, Berkeley, University of California Press, 1995, pàg. 307-333
• Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, pàg. 12-14 [Llistat de cançoners]
• François Zufferey, Recherches linguistiques sur les chansonniers provençaux, París, Droz, 1987 (Publications romanes et françaises; 176)