Campionat del Món de trialsín Elit

El Campionat del Món de trialsín en categoria Elit fou la màxima competició internacional de trialsín en la seva categoria superior, Elit, durant l'etapa de vigència d'aquesta competició (1986 - 1991). L'organitzava Pere Pi en col·laboració amb una xarxa de delegats estatals de trialsín^[1] i era el títol més prestigiós que hom podia aconseguir dins aquest esport. Aquesta categoria fou creada de cara a la tercera edició del campionat (1988), i fins aleshores l'equivalent pel que fa al prestigi varen ser la categoria Sènior (la màxima prevista llavors) i el títol Scratch ("absolut"), vigents entre 1986 i 1987.

Campionat del Món de trialsín Elit

Tipus	Campionat del Món de trialsín
Localització  i  dates
Vigència	1986 – 1991
Dades estadístiques
Primer guanyador	Daniel Crosset, 1986
Darrer guanyador	Ot Pi, 1991
Campionat del món de biketrial Elit (1991) →

Per a competir en aquest campionat calia tenir un mínim de 18 anys i haver competit anteriorment en alguna categoria inferior. Els pilots més destacats eren promoguts a Elit pels organitzadors, en funció del seu palmarès i/o qualitat tècnica.

Podis finals de les categories Sènior i Scratch

Sènior

Edició	Any	Campió	Subcampió	Tercer
I	1986	Daniel Crosset	Hansjörg Rey	Bruno Evrard
II	1987	Daniel Crosset	Bruno Evrard	Miguel Lorenzo

Scratch

Edició	Any	Campió	Subcampió	Tercer
I	1986	Daniel Crosset	Ot Pi	Dani del Valle
II	1987	Ot Pi	Pep Ribera	Daniel Crosset

Podis finals de la categoria Elit

Edició	Any	Campió	Subcampió	Tercer
III	1988	Pep Ribera	Ot Pi	Christophe Winand
IV	1989	Ot Pi	Gerd Merkel	Josef Dressler
V	1990	Ot Pi	Josef Dressler	Christophe Winand
VI	1991	Ot Pi	Josef Dressler	Libor Karas

Resum estadístic

Campions múltiples

Pilot	Títols
Ot Pi	3

Títols per nacionalitat

Nacionalitat	Títols
Catalunya	4

Referències

1. Pi 2012: «197. La Copa d'Europa de Trialsín» p. 258-261

Bibliografia

• Pi 2012: «Resultats del Campionat del Món de Trialsín (1986-1991)» p. 264-265
• «Resultados» (en castellà). trialsin.es, 2012. Arxivat de l'original el 7 de març 2013. [Consulta: 27 setembre 2012].
• Pi, Pere. No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012. ISBN 9788461590353.