Campionat d'Europa de waterpolo masculí

El Campionat d'Europa de waterpolo (oficialment en anglès: European Water Polo Championship) és una competició internacional de waterpolo de seleccions nacionals. De caràcter bianual, és organitzada per Lliga Europea de Natació i se celebrà per primer cop l'any 1926.^[1] Hi participen setze seleccions nacionals agrupats en quatre grups. Disputen una primera fase en format de lligueta i els dos millors classificats de cadascun del grups accedeixen a la segona fase. Els vuits equips classificats disputen els quarts de final, semifinal i final. El guanyador de la competició és declarat campió d'Europa i, en any olímpic, té dret a participar als Jocs Olímpics.

Aquest article és sobre la competició masculina. Per a la competició femenina, vegeu Campionat d'Europa de waterpolo femení

Campionat d'Europa de waterpolo masculí

Tipus	campionat europeu
Esport	waterpolo
Organitzador	Lliga Europea de Natació
Localització  i  dates
Vigència	1926 –
Freqüència	biennal
Número d'edició	36
Competició
Primer lloc	Espanya (1r) (2024)

La primera edició se celebrà a Budapest i competiren quatre seleccions, Bèlgica, Alemanya, Hongria i Suècia, essent la selecció amfitriona la primera campiona d'Europa.^[2] La selecció hongaresa també és la dominadora històrica de la competició amb tretze títols, seguida de la URSS amb cinc (1966, 1970, 1983, 1985, 1987) i de Sèrbia amb quatre (2012, 2014, 2016, 2018). La selecció espanyola, històricament formada per una gran majoria de waterpolistes catalans, ha aconseguit tres medalles d'argent (1991, 2018, 2020) i quatre de bronze (1983, 1993, 2006, 2022). Es proclamà campiona d'Europa per primer cop el 2024.^[3]

Historial

En negreta = Selecció campiona (prò.) = Pròrroga (pen.) = Penals

Edició	Any	Final				Medalla de bronze				Seu	refs.
		Campió	Res.	Subcampió		3r lloc	Res.	4t lloc
I	1926	Hongria	lligueta	Suècia		Alemanya	lligueta	Bèlgica		Budapest
II	1927	Hongria	3–1	França		Bèlgica	4–1	Suècia		Bolonya
III	1931	Hongria	lligueta	Alemanya		Àustria	lligueta	Bèlgica		París
IV	1934	Hongria	lligueta	Alemanya		Bèlgica	lligueta	Suècia		Magdeburg
V	1938	Hongria	lligueta	Alemanya		Països Baixos	lligueta	Bèlgica		Londres
VI	1947	Itàlia	lligueta	Suècia		Bèlgica	lligueta	Hongria		Montecarlo
VII	1950	Països Baixos	lligueta	Suècia		Iugoslàvia	lligueta	Itàlia		Viena
VIII	1954	Hongria	lligueta	Iugoslàvia		Itàlia	lligueta	Països Baixos		Torí
IX	1958	Hongria	lligueta	Iugoslàvia		Unió Soviètica	lligueta	Itàlia		Budapest
X	1962	Hongria	lligueta	Iugoslàvia Unió Soviètica		[Nota 1]	lligueta	Alemanya Oriental		Leipzig
XI	1966	Unió Soviètica	lligueta	Alemanya Oriental		Iugoslàvia	lligueta	Itàlia		Utrecht
XII	1970	Unió Soviètica	lligueta	Hongria		Iugoslàvia	lligueta	Itàlia		Barcelona	[4]
XIII	1974	Hongria	lligueta	Unió Soviètica		Iugoslàvia	lligueta	Països Baixos		Viena
XIV	1977	Hongria	lligueta	Iugoslàvia		Itàlia	lligueta	Unió Soviètica		Jönköping
XV	1981	Alemanya Occidental	lligueta	Unió Soviètica		Hongria	lligueta	Iugoslàvia		Split
XVI	1983	Unió Soviètica	lligueta	Hongria		Espanya	lligueta	Iugoslàvia		Roma	[5]
XVII	1985	Unió Soviètica	lligueta	Iugoslàvia		Alemanya Occidental	lligueta	Itàlia		Sofia
XVIII	1987	Unió Soviètica	lligueta	Iugoslàvia		Itàlia	lligueta	Alemanya Occidental		Estrasburg
XIX	1989	Alemanya Occidental	10–9 (prò.)	Iugoslàvia		Itàlia	12–11 (prò.)	Unió Soviètica		Bonn
XX	1991	Iugoslàvia	10–11	Espanya		Unió Soviètica	11–10	Itàlia		Atenes	[6]
XXI	1993	Itàlia	11–9	Hongria		Espanya	13–12 (prò.)	Romania		Sheffield	[7]
XXII	1995	Itàlia	10–8	Hongria		Alemanya	11–10	Croàcia		Viena
XXIII	1997	Hongria	3–2	RF Iugoslàvia		Rússia	8–7	Croàcia		Sevilla
XXIV	1999	Hongria	15–12	Croàcia		Itàlia	7–6	Grècia		Florència
XXV	2001	RF Iugoslàvia	8–5	Itàlia		Hongria	12–9	Croàcia		Budapest
XXVI	2003	Sèrbia i Montenegro	9–8 (prò.)	Croàcia		Hongria	12–6	Rússia		Kranj
XXVII	2006	Sèrbia i Montenegro	9–8	Hongria		Espanya	10–4	Romania		Belgrad	[8]
XXVIII	2008	Montenegro	6–5	Sèrbia		Hongria	15–14	Croàcia		Màlaga
XXIX	2010	Croàcia	7–3	Itàlia		Sèrbia	10–8	Hongria		Zagreb
XXX	2012	Sèrbia	9–8	Montenegro		Hongria	12–9	Itàlia		Eindhoven
XXXI	2014	Sèrbia	12–7	Hongria		Itàlia	11–9	Montenegro		Budapest
XXXII	2016	Sèrbia	10–8	Montenegro		Hongria	13–10	Grècia		Belgrad
XXXIII	2018	Sèrbia	12–10 (pen.)	Espanya		Croàcia	10–8	Itàlia		Barcelona	[9]
XXXIV	2020	Hongria	14–13 (pen.)	Espanya		Montenegro	10–9	Croàcia		Budapest	[10]
XXXV	2022	Croàcia	10–9	Hongria		Espanya	7–6	Itàlia		Split	[11]
XXXVI [Nota 2]	2024	Espanya	11–10	Croàcia		Itàlia	12–7	Hongria		Dubrovnik. Zagreb	[3]

1. Al final de la lligueta pel títol de la competició, les seleccions iugoslava i soviètica quedaren empatats en punts, nombre de victòries i goal average. Per aquest motiu, es decidí adjudicar dues medalles argent i cap de bronze.
2. La 36a edició es decidí celebrar inicialament a Netanya, Israel. Degut a l'esclat del conflicte entre Israel i Gaza de 2023, la LEN i la Federació Israeliana de Natació decidiren renunciar-hi. L'organització del campionat es bescanvià a Dubrovnik i Zagreb.^[12]

Estadístiques

Edició	Any		Màxim golejador			Millor jugador		Millor porter		refs.
			Nom	Gols		Nom		Nom
XIV	1970		Konrád Ferenc	20		N/A		N/A
XV	1974		Joan Jané	15		N/A		N/A
XVI	1977		Gianni De Magistris	20		N/A		N/A
XVII	1981		Manel Estiarte	27		N/A		N/A
XVII	1983		Manel Estiarte	27		N/A		N/A
XVIII	1985		Milivoj Bebić	21		N/A		N/A
XIX	1987		Hagen Stamm	21		N/A		N/A
XX	1989		Manel Estiarte	26		N/A		N/A
XXI	1991		Manel Estiarte	36		N/A		N/A
XXI	1993		Manel Estiarte	29		N/A		N/A
XXII	1995		Dmitrij Apanaszenko	24		N/A		N/A
XXIII	1997		Manel Estiarte	18		N/A		N/A
XXIV	1999		Salvador Gómez	16		N/A		N/A
XXV	2001		Alexander Yeryshov	21		Vladimir Vujasinović		Francesco Attolico
XXVI	2003		Aleksandar Šapić	24		Alexander Yeryshov		Denis Šefik
XXVII	2006		Aleksandar Šapić	33		Tamás Kásás		Denis Šefik
XXVIII	2008		Aleksandar Šapić	23		Péter Biros		Denis Šefik
XXIX	2010		Vanja Udovičić	21		Vanja Udovičić		N/A
XXX	2012		Sandro Sukno	24		Mlađan Janović		N/A
XXXI	2014		Albert Español	24		Dénes Varga		N/A
XXXII	2016		Steven Camilleri	21		Andrija Prlainović		Viktor Nagy
XXXIII	2018		Aleksandar Ivović	17		Filip Filipović		Daniel López
			Ioannis Fountoulis
XXXIV	2020		Konstantin Kharkov	21		Dénes Varga		Daniel López
XXXV	2022		Tudor Fulea	19		Szilárd Jansik		Marko Bijač
XXXVI	2024		Álvaro Granados	21		Álvaro Granados		Marko Bijač		[13]

Referències

1. «Waterpolo». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Levinson i Christensen, 1996, p. 768.
3. Agustí, Xavier. «L’equip espanyol remunta contra Croàcia (10-11) i s’emporta l’or europeu a Zagreb». L'Esportiu, 16-01-2024. [Consulta: 18 gener 2024].
4. Esquiroz, Vicente. «6-5: La Unión Soviética campeona de Europa de water-polo» (en castellà). Mundo Deportivo p. 16, 13-09-1970. [Consulta: 17 gener 2024].
5. M.A.S. «Bronce histórico para España» (en castellà). Mundo Deportivo p. 30, 28-08-1983. [Consulta: 17 gener 2024].
6. González, Elvira. «No hubo revancha en waterpolo» (en castellà). Mundo Deportivo p. 9-10, 25-08-1991. [Consulta: 17 gener 2024].
7. González, Elvira. «El bronce llega en la prórroga» (en castellà). Mundo Deportivo p. 30, 09-08-1993. [Consulta: 18 gener 2024].
8. S.D.. «España se cuelga el bronce y Serbia, el oro ante Hungria» (en castellà). Mundo Deportivo p. 52, 11-09-2006. [Consulta: 18 gener 2024].
9. «Sèrbia deixa la selecció espanyola sense l'or». L'Esportiu, 28-07-2018. [Consulta: 18 gener 2024].
10. Carreño, Fernando M. «España pierde ante Hungría la final del Europeo en el último penalti». Marca, 26-01-2020. [Consulta: 18 gener 2024].
11. Vallejo, Mario. «España le toma la medida a Italia y logra el bronce europeo». RTVE, 10-09-2022. [Consulta: 18 gener 2024].
12. «European Water Polo Championships to go ahead in January 2024 with two co-hosts». LEN, 17-11-2023. [Consulta: 18 gener 2024].
13. «Spain ruin Croatia’s party to finally win first European gold» (en anglès). LEN - European Aquatics, 17-01-2024. [Consulta: 22 gener 2024].

Bibliografia

• Levinson, David; Christensen, Karen. Encyclopedia of world sport: from ancient times to the present, Volume 2. ABC-CLIO, 1996. ISBN 0874368197.