Campionat d'Europa de waterpolo femení

El Campionat d'Europa de waterpolo (oficialment en anglès: Women's European Water Polo Championship) és una competició internacional de waterpolo de seleccions nacionals. De caràcter bianual, és organitzat per Lliga Europea de Natació i se celebrà per primer cop l'any 1985 a Oslo.^[1] Hi participen setze seleccions nacionals agrupats en quatre grups. Disputen una primera fase en format de lligueta i els dos millors classificats de cadascun del grups accedeixen a la segona fase. Els vuits equips classificats disputen els quarts de final, semifinal i final. El guanyador de la competició és declarat campió d'Europa i, en any olímpic, té dret a participar als Jocs Olímpics.

Aquest article és sobre la competició femenina. Per a la competició masculina, vegeu Campionat d'Europa de waterpolo masculí

Campionat d'Europa de waterpolo femení

Tipus	campionat europeu
Esport	waterpolo
Organitzador	Lliga Europea de Natació
Localització  i  dates
Vigència	1985 –
Freqüència	biennal
Número d'edició	26
Competició
Primer lloc	Països Baixos (6è) (2024)
Dades estadístiques
Més títols	Països Baixos (6)

El dominador històric de la competició és la selecció neerlandesa amb sis títols. tres de forma consecutiva entre 1985 i 1989. Itàlia amb quatre (1995, 1997, 1999, 2003), Rússia (2006, 2008, 2010) i Hongria (1991, 2001, 2016) amb tres títols respectivament, són les seleccions més reixides del campionat. La selecció espanyola, històricament formada una gran majoria de jugadores de waterpolo catalanes, s'ha proclamat campiona d'Europa en tres ocasions (2014, 2020, 2022).^[2] També ha aconseguit dues medalles d'argent (2008, 2024) i una de bronze (2018).

Historial

En negreta = Selecció campiona (prò.) = Pròrroga (p.) = Penals

Edició	Any	Final				Medalla de bronze				Seu	refs.
		Campió	Res.	Subcampió		3r lloc	Res.	4t lloc
I	1985	Països Baixos	lligueta	Hongria		Alemany Occidental	lligueta	Noruega		Oslo
II	1987	Països Baixos	lligueta	Hongria		França	lligueta	Alemany Occidental		Estrasburg
III	1989	Països Baixos	14–11	Hongria		França	10–9 (p.)	Itàlia		Bonn
IV	1991	Hongria	11–8	Països Baixos		Itàlia	9–5	França		Atenes
V	1993	Països Baixos	13–8	Rússia		Hongria	8–7	Itàlia		Sheffield
VI	1995	Itàlia	7–5	Hongria		Països Baixos	8–3	Grècia		Viena
VII	1997	Itàlia	6–5	Rússia		Països Baixos	10–5	Espanya		Sevilla	[3]
VIII	1999	Itàlia	10–9 (prò.)	Països Baixos		Rússia	7–5	Hongria		Prato
IX	2001	Hongria	10–8	Itàlia		Rússia	8–5	Grècia		Budapest
X	2003	Itàlia	6–5	Hongria		Rússia	7–6	Països Baixos		Ljubljana
XI	2006	Rússia	12–10	Itàlia		Hongria	12–11	Espanya		Belgrad	[4]
XII	2008	Rússia	9–8	Espanya		Hongria	9–6	Itàlia		Màlaga	[5]
XIII	2010	Rússia	11–6	Grècia		Països Baixos	14–12	Itàlia		Zagreb
XIV	2012	Itàlia	13–10	Grècia		Hongria	9–8	Rússia		Eindhoven
XV	2014	Espanya	10–5	Països Baixos		Hongria	10–9	Itàlia		Budapest	[6]
XVI	2016	Hongria	9–7	Països Baixos		Itàlia	10–9	Espanya		Belgrad
XVII	2018	Països Baixos	6–4	Grècia		Espanya	12–6	Hongria		Barcelona	[7]
XVIII	2020	Espanya	13–12	Rússia		Hongria	10–8	Països Baixos		Budapest	[8]
XIV	2022	Espanya	9–6	Grècia		Itàlia	16–13	Països Baixos		Split	[2]
XVI [Nota 1]	2024	Països Baixos	8–7	Espanya		Grècia	7–6	Itàlia		Eindhoven	[10]

1. La 16a edició es decidí celebrar inicialament a Netanya, Israel. Degut a l'esclat del conflicte entre Israel i Gaza de 2023, la LEN i la Federació Israeliana de Natació decidiren renunciar-hi. La seu de la competició es bescanvià a Eindhoven.^[9]

Premis individuals

Les jugadores neerlandeses, com Patricia Libregts (1985, 1987) i Alice Lintaud (1991, 1993), i les hongareses, especialment Rita Keszthelyi (2012, 2014, 2016, 2020, 2024), han sigut històricament les màximes golejadores del campionat. El trofeu a la millor jugadora s'atorgà a partir l'onzena edició. Destaquen la italiana Tania di Mario (2006, 2012) i la catalana Bea Ortiz (2020, 2024) amb dos premis respectivament. També l'han guanyat les catalanes Blanca Gil (2008) i Maica García (2014). Per altra banda, la neerlandesa Laura Aarts ha sigut escollida millor portera del campionat en dues ocasions (2018, 2024) , mentre que la catalana Martina Terré el guanyà el 2022.

Edició	Any		Màxima golejadora			Millor jugadora		Millor portera		refs.
			Nom	Gols		Nom		Nom
I	1985		Patricia Libregts	28		N/A		N/A
II	1987		Patricia Libregts	22		N/A		N/A
III	1989		Andrea Eke	20		N/A		N/A
IV	1991		Alice Lintaud	22		N/A		N/A
V	1993		Alice Lintaud	31		N/A		N/A
VI	1995		Laure Gotha	27		N/A		N/A
VII	1997		Giusi Malato	26		N/A		N/A
VIII	1999		Karin Kuipers	13		N/A		N/A
			Giusi Malato			N/A		N/A
			Krisztina Szremko			N/A		N/A
IX	2001		Ágnes Primász	14		N/A		N/A
X	2003		Daniëlle de Bruijn	15		N/A		N/A
XI	2006		Ekaterina Pantyulina	18		Tania di Mario		Elena Gigli
XII	2008		Ekaterina Pantyulina	16		Blanca Gil		N/A
XIII	2010		Angeliki Gerolymou	17		N/A		N/A
XIV	2012		Rita Keszthelyi	19		Tania di Mario		N/A
XV	2014		Rita Keszthelyi	19		Maica García		Giulia Gortero
XVI	2016		Rita Keszthelyi	23		Yasemin Smit		Edina Gangl
XVII	2018		Bea Ortiz	25		Sabrina van der Sloot		Laura Aarts		[7]
XVIII	2020		Rita Keszthelyi	28		Bea Ortiz		Anna Karnaukh
XIV	2022		Gréta Gurisatti	27		Eleftheria Plevritou		Martina Terré		[11]
XVI	2024		Rita Keszthelyi	21		Bea Ortiz		Laura Aarts		[10]
			Alina-Ioana Olteanu
			Belen Vosseberg

Referències

1. «Waterpolo». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «Espanya ja és tricampiona d'Europa de waterpolo». Esports À Punt, 10-09-2022. [Consulta: 18 gener 2024].
3. González, Elvira. «Las españolas hacen historia» (en castellà). Mundo Deportivo p. 30, 23-08-1997. [Consulta: 18 gener 2024].
4. S.D.. «Las españolas son cuartas tras plantar cara a Hungría» (en castellà). Mundo Deportivo p. 52, 10-09-2006. [Consulta: 18 gener 2024].
5. «España se queda a las puertas del oro tras perder la final ante Rusia (8-9)» (en castellà). 20minutos, 12-07-2008. [Consulta: 18 gener 2024].
6. Masana, Àlex. «Vals daurat al Danubi». L'Esportiu, 27-07-2014. [Consulta: 18 gener 2024].
7. «La selecció espanyola es penja el bronze en l'europeu». L'Esportiu, 27-07-2018. [Consulta: 18 gener 2024].
8. «La selecció espanyola de waterpolo es penja l'or a l'Europeu | betevé». betevé, 25-01-2020. [Consulta: 18 gener 2024].
9. «European Water Polo Championships to go ahead in January 2024 with two co-hosts». LEN, 17-11-2023. [Consulta: 18 gener 2024].
10. Agustí, Xavier. «Destronat a Eindhoven». L'Esportiu, 14-01-2024. [Consulta: 18 gener 2024].
11. «Spain retains the title, fourth silver for Greece, Italy on the podium after six years – Split 2022, day 14» (en anglès). LEN - European Aquatics, 09-09-2022. [Consulta: 20 gener 2024].