El Campionat d'Europa d'escacs individual és un torneig d'escacs organitzat per l'European Chess Union. Va ser establert el 2000 i des d'aleshores s'ha celebrat anualment. A banda de determinar el campió d'Europa, un altre objectiu d'aquest torneig és el de classificar un nombre de jugadors per al Campionat del món organitzat per la FIDE.
El torneig s'organitza per separat per a homes i dones, per sistema suís, amb un nombre variable de rondes. L'única excepció va ser el primer torneig del femení del 2000, que es va celebrar per sistema eliminatori. Igualment com en totes les competicions d'escacs, el torneig "masculí" és en realitat obert a qualsevol participant femenina que ho desitgi, mentre que el "femení" és exclusiu per a dones. El 2002, na Judit Polgár va participar en la competició masculina, i va estar a punt de guanyar medalla de bronze en la competició masculina (va perdre finalment un play-off contra en Zurab Azmaiparaixvili).
Llevat de la primera edició el 2000, on en cas d'empat, es desempatava per Buchholz, en la resta d'edicions el desempat es produeix mitjançant un play-off de partides ràpides, que determina els guanyadors de medalles, així com les places que classifiquen per al següent campionat del món.
Una sèrie de problemes recurrents han estat espatllant l'esdeveniment des del començament:
En la majoria de les seus, els participants i els seus acompanyants han estat sovint obligats a acomodar-se a l'hotel "oficial", triat pels organitzadors locals. El preu de l'habitació, però, seria significativament més alt que per a altres hostes de l'hotel.[1][2] Aquest fet va provocar la fundació de l'ACP. També el nivell dels hotels, així com dels àpats ha estat objecte de queixes dels jugadors i periodistes.
Com que els Campionats d'Europa formen part del cicle del Campionat del Món de la FIDE, a partir de l'edició de 2001, es va utilitzar el nou control de temps propugnat per la FIDE, més ràpid que l'estàndard anterior. Això va donar lloc a nombroses queixes dels participants sobre l'augment de l'estrès, les dificultats dels destrets de temps i un fort deteriorament de la qualitat de les partides.[3][4]
Un problema més indirecte és la incertesa sobre si la classificació d'un jugador per al Campionat del Món tindrà algun valor, a causa de la irregular organització dels cicles per al Campionat del Món des del canvi del format del torneig el 1999. Per exemple, els Campionats Europeus de 2002 tenien cinc places de classificació per al Campionat del Món de 2003, el qual mai, de fet, es va dur a terme.