Camins inques
From Wikipedia, the free encyclopedia
D'entre les diverses vies i camins construïts en la Sud-amèrica precolombina, els camins inques del Perú són els més extensos. Travessant els Andes i arribant fins als 5.000 m d'altitud sobre el nivell del mar, els camins connectaven les regions de l'Imperi Inca des de Quito (Equador) fins a Santiago de Xile, abastant vora 22.500 km i donant accés a un territori d'uns 3 milions de km². En cas d'haver de travessar valls hi havia ponts de corda. Gran part dels camins convergien al centre de l'imperi, Cusco.[1]
| ||||
| Tipus | xarxa de carreteres  | |||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Format per | 138
| |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 40.000 ( ) km | |||
| Travessa | Perú, Xile, Bolívia, Colòmbia, Equador i Argentina | |||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 11.406,95 ha zona tampó: 663.069,68 ha | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Amèrica Llatina-Carib | |||
| Data | 2014 (38a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii), (iv) i (vi) | |||
| Identificador | 1459 | |||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 16 octubre 2001 | |||
| Identificador | 1578 | |||
Atés que els inques no utilitzaven la roda per al transport ni tenien cavalls fins a l'arribada dels espanyols al segle xvi, els camins eren emprats quasi exclusivament per gent caminant, de vegades acompanyats per animals de càrrega com les llames. Així mateix, els corredors chasqui[2] podien fer-hi fins a 240 km al dia duent missatges en els quipu o de memòria.[3]
Hi havia unes 2.000 posades (o tambos),[4] situades a intervals regulars al llarg dels camins. Aquests hostals proveïen de menjar (blat, fesols, creïlles seques i carn curada) i refugi als viatgers. A les vores dels camins, els camperols conreaven arbres fruiters regats per séquies, així, de retruc, els viatgers també tenien aigua a l'abast. A més, aquestes posades tenien corts per a les llames.[5]
El camí inca més important era l'anomenat en castellà camino real, d'una llargària de 5.200 km. Començava a Quito (Equador), passava per Cusco (Perú), i acabava a San Miguel de Tucumán (Argentina), tot travessant els Andes amb cims de més de 5.000 m.[6]
El camino de la costa, de 4.000 km, corria paral·lel a la mar i enllaçava amb el camino real per diverses rutes menors.[7]
El 2014, la Unesco va declarar el Qhapaq Ñan com a Patrimoni de la Humanitat.[8]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
