Camassia

Camassia Lindl, és un gènere de plantes perennes i bulboses que pertanyen a la família de les Agavàcies de les monocotiledònies. Anteriorment se la situava dins de la família de les Liliaceae però els estudis de l'ADN han demostrat que pertany a les agavàcies. Comprèn 6 espècies originàries de l'Amèrica boreal.

Camassia

Camassia leichtlinii
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Asparagales
Família	Asparagaceae
Subfamília	Agavoideae
Gènere	Camassia Lindl., 1832
Nomenclatura
Sinònims	Stilla W.Young (1783), nom. nud. Cyanotris Raf. (1811). Quamasia Raf. (1818). Bulbedulis Raf. (1836). Lemotrys Raf. (1837). Sitocodium Salisb. (1866).[1]

Descripció

Són plantes herbàcies, perennes i bulboses, de fulles lineals i en forma de rossetes. Les flors són actinomorfes o zigomorfes i hermafridites, blaves, purpúries, blanques o groguenques, pedicel·lades, disposades en raïms en l'extremitat d'un llarg escap bracteat. El perigoni està compost de 6 tèpals lliures i estesos. L'androceu està format per 6 estams, inserits a la base dels tèpals. Els filaments són filiformes i les anteres són dorsifixes. L'ovari és súper, trilocular i amb els lòculs pluriovulats. L'estil és filiforme i l'estigma és trífit. El fruit és una càpsula dehiscent.

Taxonomia

• Camassia angusta
• Camassia cusickii
• Camassia howellii

• Camassia leichtlinii
  • Camassia leichtlinii ssp. leichtlinii
  • Camassia leichtlinii ssp. suksdorfii
• Camassia quamash.
  • Camassia quamash ssp. azurea
  • Camassia quamash ssp. breviflora
  • Camassia quamash ssp. intermedia
  • Camassia quamash ssp. linearis
  • Camassia quamash ssp. máxima
  • Camassia quamash ssp. quamash
  • Camassia quamash ssp. utahensis
  • Camassia quamash ssp. walpolei
• Camassia scilloides

Referències

1. Sinònims a Kew

• Brisland, Richard T. W. Camas processing or upland hunting : an interpretation of lithic scatters at High Prairie. Calgary, Alb.: University of Calgary, 1992. Thesis (M.A.)

• Comber, Harold F.; Miller, Murray. Check list of the plants of the Camassia Natural Area : vascular plants. [Oregon]: Oregon Chapter, The Nature Conservancy, 1967

• Coville, Frederick V. The technical name of the camas plant. Proceedings of the Biological Society of Washington; v. 11 (1897), p. 61-65.

• Gould, Frank W. A systematic treatment of the genus Camassia Lindl. Notre Dame, Ind.: University Press, 1942.

• Konlande, J. E.; Robson, John R. The nutritive value of cooked camas as consumed by Flathead Indians. Ecology of food and nutrition, v.2, (1972), p.193-195.

• Maclay, Anne M. Studies of the life history of Camassia quamash (Pursh) Greene. Pullman, Wash. : State College of Washington (Washington State University), 1928. Thesis (M.S.)

• Rice, Peter M.; Toney, J. Chris.; Cross, Marcia Pablo. Rehabilitation of camas and bitterroot gathering sites: study plan. [Hamilton, Mont: Bitterroot National Forest: U.S. Forest Service], 1996.

• Smith, Harriet L. Camas: the plant that caused wars. Lake Oswego, Or.: Smith, Smith and Smith Pub. Co., 1978.

• Stevens, Michelle L. and Darris, Dale C. Plant Guide for Common Camas: Ethnobotany, Culture, Management, and Use. Plant Materials Technical Note No. 25. (June 16, 2000) U.S. Department of Agriculture Natural Resources Conservation Service, Portland, Oregon, 2000.

• Stevens, Michelle L. and Darris, Dale C. Ethnobotany, Culture and Use of Great Camas (Camassia quamash ssp. quamash). Plant Materials Technical Note No. 23 (September 1999). U.S. Department of Agriculture Natural Resources Conservation Service, Portland, Oregon, 1999

• Storm, Linda. Patterns and Processes of Indigenous Burning Arxivat 2004-06-30 a Wayback Machine. 2000

• Statham, Dawn Stram. Camas and the Northern Shoshoni: a biogeographic and socioeconomic analysis. Boise, Idaho: Boise State University, 1982.

• Thoms, Alston V. The northern roots of hunter-gatherer intensification: camas and the Pacific Northwest. Pullman, Wash.: Thesis (Ph. D.)--Washington State University, 1989.

• Toney, J. Chris. Traditional plant restoration: restoration of camas & bitterroot gathering sites (phase I-year 1 progress report). [Hamilton, Mont: Bitterroot National Forest: U.S. Forest Service], 1997

Enllaços externs

• Flora of North America