espècie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia
La camamilla romana (Chamaemelum nobile),[1] és una planta amb flors bianual de la família de les asteràcies,[2] abundant a casa nostra. S'empra en infusions per les seves propietats medicinals. Posseeix unes flors molt clares i dobles d'un perfum molt intens.
Chamaemelum nobile  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | flor de camomilla romana |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 202952 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Anthemideae |
| Gènere | Chamaemelum |
| Espècie | Chamaemelum nobile All., 1785 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Anthemis nobilis |
| Sinònims | Anthemis nobilis
|
Addicionalment pot rebre els noms de camamilla, camamilla d'Urgell, camamilla fina, camamil·la romana, camamilla vera, espernallac i majoles. També s'han recollit les variants lingüístiques camamirla, camamirla fina i camomilla de Urgell.[1]
Chamae'melum ve del grec. chamai significa baix i nan, i melon significa poma, volent dir, poma de la terra. No'bile també ve del grec i significa notable.
La paraula camomila significa matriu. Es diu popularment que aquesta planta és bona per aquest òrgan femení.
És originària d'Europa occidental (excepte Holanda) i del nord d'Àsia, encara que antigament creixia en abundància a Grècia per motius ornamentals, medicinals i per formar gespes. Va ser introduïda a Europa central, Itàlia, Bulgària i la Unió Soviètica i actualment també es troba naturalitzada a la major part dels Estats Units.
S'estén per gran part de la Península essent menys freqüent al nord-est, est i sud-est d'aquesta.
El seu hàbitat són els prats i els llocs herbosos, com també els sòls arenosos i amb sílice i els prats secs. Viu en terra de pasturatge i sòls calcigats.
Aquesta espècie necessita estacions càlides amb climes temperats pel seu desenvolupament, però suporta bé les gelades, la sequera, la falta de nutrients i elevades concentracions d'alcalins.
Planta herbàcia de la família de les asteràcies. Hermafrodita, perenne i vivaç. Forma mates denses d'uns 30-40 cm d'alçada, amb un involucre de 2,5 mm amb unes bràctees membranoses àmpliament argentades disposades en 2 fileres oblongues amb marges escarificats i brillants. El rizoma, és molt ramificat, amb unes tiges ramoses, estriades i velloses.
La tija és més o menys prostrada, llenyosa, ascendent o erecta i ramificada. Té un tall transversal, arrodonit i buit a l'interior, a la superfície del qual apareixen molts pèls, cosa que li dona un color verdós blanquinós. Aquests pèls poden ser unicel·lulars o bé pluricel·lulars seriats, formats per 3-4 cèl·lules curtes amb una de terminal molt llarga. Apareixen també pèls glandulars pluricel·lulars.
Les fulles són retallades, piloses, petites, alternes, bi o tripinnatisectes, caulinars i dividides en lacínies linears. Són velloses, de contorn el·líptic i oblong, de 2 a 4 cm de longitud i planes amb no més de 10 parells de segments primaris. Les basals són llargament peciolades i les superiors són sèssils. Són de color verd clar per l'anvers i grisenc pel revers.
Les flors del disc són grogues, tubulars, amb la base eixamplada cobrint l'àpex de l'aqueni. Es troben sobre receptacles cònics, agrupades en capítols grocs, terminals i solitaris d'1-2 cm de diàmetre. Les lígules d'aquests capítols són blanques, femenines, desplegades i presenten 2-3 dents. Tenen una longitud d'uns 10 mm.
La corol·la de les flors presenta un apèndix petit a la base, que posteriorment recobreix l'extrem del fruit. Al seu interior trobem un ovari ínfer del qual surt un estil bífid.
L'epicalze es forma per 2-3 fileres de bràctees lanceolades o espatulades, amb un marge membranós i gruixut. El receptacle conté al seu interior un làtex.
A les varietats silvestres, les flors del radi són femenines i les del disc andrògines, mentre que varietats cultivades solen estar mancades de les flors del disc i tenen flors del radi estèrils.
El capítol es forma per un parènquima extern de cèl·lules densament unides. Al seu interior apareix un parènquima esponjós, amb buits intercel·lulars pels quals circulen vasos conductors que arriben fins al punt d'inserció de les fulles.
El fruit és un aqueni molt petit lleugerament comprimit d'entre 1 i 1,5 mm de llarg, amb 3 tires a la cara interna i de color marró clar, amb la superfície llisa. Els manca el vil·là. També es podria donar que les flors del disc o les del radi no hi fossin.
No es coneix cap efecte tòxic greu, però a dosis altes pot causar al·lèrgies dermatològiques (reaccions d'hipersensibilitats o dermatitis per contacte),[4] nàusees, vòmits i vertigen.
Els capítols florals són la part utilitzada per fer les infusions, i es recomana recollir-los en un dia sec i solejat i assecar-los a l'ombra. Floreix a la primavera i a l'estiu. Les infusions no s'han de deixar durant molt temps en aigua calenta i s'han de tapar bé per tal d'evitar que s'evaporin els olis essencials, ja que sinó disminuirien els efectes esperats.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
