Aferrapedres
espècie de peix From Wikipedia, the free encyclopedia
L'aferrapedres, l'aferra-roques, la guineu o el pau[6] (Callionymus maculatus) és una espècie de peix de la família dels cal·lionímids i de l'ordre dels perciformes.[7][8]
| Callionymus maculatus | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 198635 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Syngnathiformes |
| Família | Callionymidae |
| Gènere | Callionymus |
| Espècie | Callionymus maculatus (Rafinesque, 1810)[1][2] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=link}
Descripció
La llargada màxima dels mascles és de 12 cm, la de les femelles de 6 a 8 cm. La part anterior del cos és aplanada, la posterior subcilíndrica i presenta un fons groguenc (més fosc a la part dorsal) amb nombroses taquetes (unes són brunenques i altres són argentades). En tots dos sexes, les aletes dorsals porten taques rodones o ovalades de color negrós, disposades en sèries més o menys regulars. El cap és molt ample, de forma triangular vist de damunt, amb els ulls situats a la part superior i separats per un espai interorbitari reduïdissim. Les obertures branquials són petites i estan situades a la part alta del cap. L'esperó del preopercle és semblant al de Callionymus lyra: té tres espines dirigides cap amunt i una espina horitzontal dirigida cap endavant. La línia lateral no és gaire visible. Presenta un dimorfisme sexual molt accentuat. Els mascles són més grossos que les femelles i tenen les aletes dorsals molt més altes (la primera té 4 radis espinosos febles -el primer prolongat en un filament molt llarg-, mentre que la segona té 9-10 radis tous no segmentats). L'aleta anal té 8-9 radis simples.[9][10]
Reproducció
Alimentació i depredadors
Es nodreix de petits invertebrats bentònics (principalment, cucs, caragols marins i crustacis)[13] i el seu nivell tròfic és de 3,18.[14] És depredat pel lluç europeu (Merluccius merluccius),[15] la lluerna verda (Eutrigla gurnardus),[16][17] el congre dolç (Gnathophis mystax), a la península Ibèrica per Ophichthus rufus,[18] la lluerna roja (Aspitrigla cuculus),[19] la rata (Uranoscopus scaber)[20] i el gall de Sant Pere (Zeus faber),[21] i a Itàlia pel capellà (Trisopterus minutus).[22][23]
Hàbitat i distribució geogràfica
És un peix marí, demersal (entre 45 i 650 m de fondària)[11] i de clima temperat, el qual viu als fons tous (entre 90 i 300 m de fondària), on sovint s'hi enterra a l'aguait de possibles preses.[9] Es troba a l'Atlàntic[11] oriental des del sud i l'oest d'Islàndia[24][25] i de Noruega[26][27] fins al Senegal,[28][29] incloent-hi la mar de Noruega,[26][30] Suècia,[26][31] la mar del Nord,[26][32] Dinamarca,[33][34] Alemanya,[26][35] els Països Baixos,[26][36] Bèlgica,[26][37] Irlanda,[26][38][39] l'illa de Man,[40][41] la Gran Bretanya,[26][42][43][44] França,[26][45] la mar Cantàbrica,[46][47] l'Estat espanyol,[26][48][49] Portugal,[26][50][51] el riu Tajo,[52][53] el Marroc[26][54] i el corrent de les Canàries.[10][55] També a la mar Mediterrània,[56][57][58][59] incloent-hi les illes Balears,[60][61][62] Gibraltar,[26][63] Algèria,[26][64] Tunísia,[26][65] Còrsega,[66][67] Sardenya,[68][69] Sicília,[68][70] la Itàlia continental,[26][71] l'illa de Malta,[72][73][74] Líbia,[26][75] la Grècia continental,[26][76][77] Creta,[78][79] la mar Adriàtica, Eslovènia,[80] Croàcia,[26][81] Bòsnia i Hercegovina,[26][82] Albània,[26][83] la mar Egea,[84][85][86][87] la mar de Màrmara,[84][88] Turquia,[84][89] el Líban,[28][90] Israel[91][92] i Egipte,[91][93][94] però no la mar Negra.[5][13][95]
Observacions
És inofensiu per als humans[13] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (23 de 100).[96]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.