Caer
un element de topònim en gal·lès que significa "fortalesa", "castell" o "ciutadella". From Wikipedia, the free encyclopedia
Caer (pronúncia gal·lesa: [kɑːɨr]; irlandès antic: cair o kair) és un element de topònim en gal·lès que vol dir "plaça forta", "fortalesa", o "ciutadella",[1] a grans trets equivalent als antics termes celtes dun i briga que també designaven fortaleses ("oppidum" per als romans), però aquests sobretot si eren en llocs elevats. El gal·lès té un altre terme específic per a "castell", casualment idèntic al català: castell, que prové del llatí castrum ("post fortificat"). La forma plural d'aquest mot, castra ("campament militar"), esdevingué un sufix habitual en l'anglès antic i produí diversos topònims en les variants -caster, -cester, i -chester.[2]

Segons l'actual ortografia gal·lesa, caer s'escriu usualment com a prefix, tot i que antigament fou escrit—particularment en llatí—com a mot separat. Se suposa que el terme deriva del britònic * kagro- i que està relacionat amb cae ("camp, tros de terra clos").[3] Tot i que els castells de pedra foren introduïts a bastament a Gal·les pels invasors normands, "caer" fou i segueix essent emprat per a descriure també els poblats que nasqueren al voltant d'alguns d'ells. N'és un exemple la fortalesa romana de Caernarfon, coneguda antigament en gal·lès com a Caer Seiont per la seva situació al Seiont; el posterior castell Eduardià i la seva comunitat es diferenciaren com a Caer yn ar Fon ("fortalesa del país del davant d'Anglesey").[2] Tanmateix, els noms actuals de la fortalesa romana i el castell Eduardià són ara Segontiwm o Castell Caernarfon, mentre que les comunitats mantenen el nom caer.
Britànnia
El De Excidio Britanniae de Gildas, on es relaten les invasions anglosaxones de Britànnia, explica que hi havia 28 ciutats romanes fortificades (llatí: civitas) a l'illa, sense enumerar-les.[a] La Història dels Britans tradicionalment atribuïda a Nennius inclou una llista de les 28, cadascuna d'elles anomenada "caer".[4][b] Hi ha controvèrsia sobre si aquesta llista inclou només ciutats romanes o una barreja d'aquestes amb assentaments no romans.[8] Alguns dels topònims que han estat proposats són:

- Cair Guorthigirn. ("Fort Vortigern": Little Doward?[6] Carmarthen?)[9]
- Cair Guinntguic. ("Fort Venta": Winchester?[6] Norwich o Winwick?)[7]
- Cair Mincip. ("Fort Municipium": St Albans)
- Cair Ligualid. ("Fort Luguwalos": Luguvalium, vora l'actual Carlisle)
- Cair Meguaid. ("Fort Mediolanum": Meifod?[6][7] Llanfyllin?[10] Caersws?[11] a Powys)
- Cair Colun. ("Fort Colonia": Colchester?)[6][12]
- Cair Ebrauc. ("Fort York": York)
- Cair Custoeint. ("Fort Constantius o Constantine": Caernarfon;[c] o poss. a una fortalesa de Devon[d])
- Cair Caratauc. ("Fort Muralla", Rampart: Salisbury?[7] Sellack?)[6]
- Cair Grauth. ("Fort Granta": Cambridge[e])
- Cair Maunguid. (Manchester?)
- Cair Lundem. ("Fort Londínium": Londres[f])
- Cair Ceint. ("Fort Kent": Canterbury)
- Cair Guiragon. ("Fort Weorgoran": Worcester)
- Cair Peris. (Porchester?[7][6] Builth Wells?)[6]
- Cair Daun. ("Fort Don": Doncaster)
- Cair Legion. ("Fort Legion": Chester)
- Cair Guricon. (Warwick?[7] Wroxeter?)[6]
- Cair Segeint. ("Fort Seiont": Caernarfon;[6] o poss. Silchester)[7]
- Cair Legeion Guar Usic. ("Fort Legion a l'Usk": Caerleon-upon-Usk)
- Cair Guent. ("Fort Venta": Caerwent[6] o Winchester)[7]
- Cair Brithon. ("Fort dels Britons": Dumbarton a Strathclyde[6][g])
- Cair Lerion. ("Fort Leir": Leicester)
- Cair Draitou. (Drayton?[7] Dunster?)[6]
- Cair 'Pensa vel Coyt'. ("Fort Penselwood":[h] Exeter?[7] Ilchester?)[6]
- Cair Urnarc. (Wroxeter?[7] Dorchester?)[6]
- Cair Celemion. (Camalet?[i] Silchester?)[6]
- Cair Luit Coyt. ("Fort Bosc Gris", Grey Wood: Wall[j])
Caernarfon deriva el seu nom del Castell de Caernarfon Eduardià, tot i que actualment es coneix en gal·lès com a Castell Caernarfon...
Gal·les
Alguns exemples a l'actual Gal·les:
Anglaterra
Alguns exònims gal·lesos moderns de ciutats angleses:
- Cambridge (Caergrawnt, "Fort Granta")
- Canterbury (Caergaint, "Fort Kent")
- Carlisle (Caerliwelydd, "Fort Luguwalos")
- Chichester (Caerfuddai)
- Gloucester (Caerloyw)
- Exeter (Caerwysg, "Fort Usk")
- Lancaster (Caerhirfryn)
- Leicester (Caerlyr, "Fort Leir")
- Lichfield (Caerlwytgoed, "Fort Bosc Gris", Grey Wood)
- Salisbury (Caersallog)
- Winchester (Caerwynt)
- Worcester (Caerwrangon)

Escòcia
L'Escòcia meridional, antic Hen Ogledd ("Vell Nord") dels romano-britons, conté molts topònims moderns amb variacions de caer, entre altres:
- Carriden ("Fort Eidyn")
- Cramond ("Fort Almond")
- Caerlanrig ("Fort Clearing")
- Carfrae ("Fort Brae")
- Cardrona ("Fort Ronan")
- Carruthers
- Kirkcaldy (en gaèlic Cair Chaladain "lloc de la fortalesa dura", cf. Caledfwlch)[17]
A la ficció
- Cair Paravel
- Caer Dallben
Notes
- De Excidio Britanniae, §3. (en llatí). Citat a l'entrada "Civitas" de Celtic Culture.[4]
- James Ussher cita un altre passatge a Nennius:"[13]Aquí, diu Nennius, l'Emperador Constantí (probablement el pare de Constantí el Gran) va morir; és a dir, a prop de la ciutat de Cair Segeint o Custoient, a Carnarvonshire" (original: "Here, says Nennius, Constantine the Emperor (the father probably of Constantine the Great) died; that is, near the town of Cair Segeint, or Custoient, in Carnarvonshire"). Nennius constatà que la tomba amb la inscripció de l'emperador era encara present a la seva època.[7] Ford l'atribueix, però, a Constantine, fill de Santa Elena.[6]
- Tot i que James Ussher el va adscriure al Cambridge de Gloucestershire.[7]
- Tant Ussher com Ford fan servir la transcripció Lundein; atenyent-nos a Mommsen, cal notar la semblança entre Lindum, nom romà de l'actual Lincoln, i el topònim genèric celta * Lindon, "llac".
- James Ussher apuntava Bristol.[7]
Referències
Vegeu també
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.