Cabezo Redondo

El Cabezo Redondo és un jaciment arqueològic de l'edat del bronze que es troba a 2 km de Villena (Alt Vinalopó). No es tracta d'un llogaret, sinó d'un veritable centre comarcal que va estar habitat entre els anys 1500 i 1100 aC i va pertànyer probablement a la cultura d'El Argar.

Cabezo Redondo

Vista de les excavacions fetes al poblat.
Tipus	jaciment arqueològic
Localització
País	País Valencià
Localització	Villena (Alt Vinalopó)
38° 36′ N, 0° 54′ O
Característiques
Bé d'interès cultural
Data	21 març 1968
Identificador	RI-55-0000077
Codi IGPCV	03.140-9999-000031[1]
Bé d'interès cultural
Identificador	RI-55-0000077
Codi IGPCV	03.140-9999-000031[1]
Història
Cronologia	Segle XV aC - segle XI aC
Troballa arqueològica	Tresoret del Cabezo Redondo

El jaciment en el seu origen devia tenir una mida considerablement gran, estenent-se per tot el turó. Es creu que aquí es va concentrar la població de diversos altres petits poblats i llogarets que van existir al voltant de l'antiga llacuna de Villena, ja que la seua fisonomia és distintiva d'una capital comarcal a causa de la seua posició central, la seua extensió, l'urbanisme desenvolupat, la densitat de població i les intenses activitats agrícoles, ramaderes, metal·lúrgiques i tèxtils desenvolupades allà.^[2] Les cases s'adossen les unes a les altres a manera d'illes separades per carrers estrets i costeruts, per les quals també discorria l'aigua. Les parets de les cases solien estar arrebossades de roig o blanc i a l'interior solia aparèixer un banc adossat a una de les parets. Al costat d'aquest banc es trobaven els forns per a treballar el metall o el fang i les llars per fer el menjar. El sostre de les cases era pla i estava lleugerament inclinat seguint el pendent del vessant. Se sostenia mitjançant pals de fusta, alguns dels quals encara es conserven.

Les reconstruccions i remodelacions en la mida i formes de la majoria de les cases s'expliquen pels abundants incendis, afavorits per l'abundància de matèria orgànica a l'interior de les cases, així com per la fragilitat de les parets i els sostres.

Les ceràmiques trobades al jaciment són de gran qualitat, alguna d'aquestes de decoració complexa. Les característiques dels objectes d'os, de pedra, o de metall, entre els quals destaquen els ganivets i destrals de bronze i els adorns del mateix metall o d'or i plata, indiquen que fou una cultura prehistòrica, però gens primitiva. Encara que es desconeixia l'escriptura, es posseïa un elevat grau de desenvolupament tecnològic i social.

Els enterraments s'han trobat situats sota les cases i acompanyats d'un ric aixovar. Uns se'n col·loquen a l'interior de grans atuells, d'altres en una fossa, de vegades envoltada de pedra, o en petites coves.

Investigació

Vestigis arqueològics trobats al terme de Villena

Les primeres investigacions les va portar a terme Joan Vilanova i Piera cap al 1870, encara que va ser l'arqueòleg José María Soler qui el va començar a estudiar sistemàticament el 1959, arran del descobriment del tresoret del Cabezo Redondo, que es conserva al Museu Arqueològic de Villena. Ja llavors, gran part del jaciment s'havia perdut a causa de les pedreres de guix existents a la zona, encara que des d'aquesll any s'ha protegit i estudiat la resta d'espai.

En els últims anys, la Universitat d'Alacant, juntament amb les de València i Granada, duen a terme unes jornades anuals dirigides per Mauro S. Hernández Pérez i ajudat per Gabriel García Atiénzar i Virgínia Barciela, per seguir excavant i estudiant el jaciment.^[3] Va ser inclòs en el Conjunt Historicoartístic de Villena i declarat terreny d'utilitat pública el 1968.^[4] L'any 2010, va començar la seva rehabilitació integral després d'una subvenció del Ministeri de Cultura.^[5]

Principals troballes

Conjunt del tresoret del Cabezo Redondo

• Tresoret del Cabezo Redondo: compost per 35 peces d'adorn personal (una diadema, anells, braçalets, penjolls, grans de collar, espirals, cintetes i un petit lingot d'or) que arriben als 150 g de pes.
• Teler de l'edat del bronze: s'ha recuperat un teler i 48 peses d'aquest en la campanya estiuenca del 2008, així com diferents fragments de peses que permeten assenyalar que els telers prehistòrics eren verticals, i que els pesos servien per a tensar.^[6]
• Tresor de Villena: encara que no es va trobar al Cabezo Redondo, sinó a la rambla del Panadero, 5 km a l'est del poblat, la cronologia, la seua semblança amb el tresoret, i l'atuell en què es va trobar semblen indicar que va ser una ocultació realitzada per algun dels pobladors del Cabezo Redondo.

Referències

1. URL de la referència: https://ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos/inventario-general. Data de consulta: 31 març 2023.
2. Soler Garcia, José María. El tesoro de Villena: memoria redactada por José María Soler (en castellà). Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas, 1967.
3. «Máster en arqueología profesional y gestión del patrimonio». Universitat d'Alacant. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 juliol 2011].
4. Soler Garcia, José María. El oro de los tesoros de Villena (en castellà). Servicio de Investigaciones Prehistóricas de la Diputación Provincial de Valencia, 1969.
5. «Resolución de 28 de enero de 2010» (en castellà). Derecho.com.^{[Enllaç no actiu]}
6. «Hallan un telar con cuarenta y ocho pesas en el yacimiento del Cabezo Redondo». El Periódico de Villena, 15-07-2008. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 4 juliol 2011].