Còndil occipital
From Wikipedia, the free encyclopedia
El còndil occipital és una doble protuberància òssia simétrica situada en la cara externa de la base del crani,[1] la qual forma part del sistema articular atlantooccipital entre la primera vèrtebra cervical[2] i l'os occipital i l'axis.[3] Té moltes variants morfològiques,[4] algunes d'elles d'importància clínica.[5]
 | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | condylus occipitalis |
| Part de | lateral part of occipital bone (en) |
| Identificadors | |
| TA | [0-9.+&id=A02.1.04.014 A02.1.04.014] |
| FMA | 52861 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.131 |
| Terminologia anatòmica | |
Patologia
L'existència anómala d'un tercer còndil, situat al mig dels altres dos, pot causar inestabilitat de l'articulació atlantoaxial i mielopatia.[6] La hipoplàsia d'un o dels dos còndils occipitals és una malformació inusual que apareix de manera aïllada, associada a un còndil supernumerari[7] o a una fusió atlantoaxial,[8] o com a part d'una síndrome específica i que es caracteritza pel seu escàs desenvolupament, acompanyat de l'elevació de l'atles. De vegades provoca una escoliosi compensatòria de la columna cervical i/o disfuncions de les estructures neurovasculars locals.[9] La displàsia condilar occipital també és una condició genetica poc comuna que sol originar dolor al clatell, contractures dels músculs del coll i eventualment signes de compressió medul·lar alta.[10] La pràctica d'una condilectomia de gran amplitud per accedir quirúrgicament a diverses condicions neuropatològiques localitzades dins del crani pot comportar una posterior inestabilitat craniocervical iatrogènica.[11] L'anomenada síndrome del cóndil occipital es caracteritza per la presència de cefalea unilateral a la zona posterior del crani que empitjora quan aquest es mou, juntament amb paràlisi del nervi cranial XII del mateix costat.[12] La seva etiologia pot ser tuberculosa[13] o, predominantment, tumoral.[14] És una primera manifestació clínica del tot insòlita en casos de malaltia de Wegener,[15] de càncer de pulmó amb metastatització cranial,[16] de mieloma múltiple,[17] de carcinoma hepatocel·lular metastàtic[18] o d'adenocarcinoma rectal.[19] Rares vegades, un pseudotumor inflamatori[20] d'aparença radiològica maligna en aquesta estructura del crani, cursa amb un quadre clínic d'insomni, cefalàlgia, mobilitat del cap reduïda i afectació del nervi hipoglòs.[21] S'han descrit molt pocs casos d'osteoma osteoide (una neoplàsia benigna de petites dimensions i particulament dolorosa a la nit),[22] de tumor de cèl·lules gegants (un tumor ossi no cancerós que pot ser localment agressiu)[23] o d'histiocitosi de cèl·lules de Langerhans en el còndil occipital.[24]
Fractures
Les fractures d'aquesta part del crani són complexes, els paràmetres morfomètrics dels còndils poden tenir variacions individuals d'importància quirúrgica[25] i habitualment van acompanyades de fractures en altres zones. Solen ser produïdes per traumatismes d'alta energia, com per exemple accidents de trànsit[26] o caigudes de gran altura. Poques vegades són bilaterals,[27] causen una mort inesperada per hemorràgia extraaxial i compressió del tronc de l'encèfal[28] o el seu origen és una lesió menor al cap.[29] És facil que passin desapercebudes a l'examinar la radiografia simple[30] i moltes vegades es diagnostiquen, fins i tot en un examen post mortem,[31] per mitjà de d'una tomografia computada.[32] Davant la seva sospita, cal immobilitzar de seguida la columna cervical, ja que la manipulació excessiva del coll pot lesionar importants estructures nervioses adjacents.[33] Segons criteris radiològics, es classifiquen en diversos tipus:[34]
- I. Fractura comminuta del còndil occipital per impacte, associada a una lesió per sobrecàrrega axial i considerada estable (sense o amb un mínim desplaçament dels fragments ossis).
- II. Fractura de la base del crani[35] amb extensió al còndil, causada per un cop directe sobre el cap i considerada estable.
- III. Fractura per avulsió de la zona inferomedial del còndil, resultant d'una forta rotació i/o lateroflexió del cap i considerada inestable a causa de la ruptura dels lligaments articulars estabilitzadors.[36] Pot ser la causa, infreqüentment, d'una lesió contusa de l'artèria vertebral.[37] De manera excepcional, aquest tipus de fractura del còndil pot anar acompanyada de la formació postraumàtica de quists espinals meníngics clinicament silents[38] o ser bilateral i concomitant a l'avulsió a nivell del forat magne de la part inferior del clivus (estructura de la base del crani formada per la unió del cos de l'os esfenoide i la porció mitjana de l'occipital) i a una ruptura focal de la membrana fibrosa que fixa l'articulació atlantoaxial.[39]
Llevat de casos especials,[40] quan aquestes fractures són estables i sense desplaçament de fragments, el seu tractament estàndard és conservador,[41] el qual obté bons resultats en unes sis setmanes pel que fa a la simptomatologia dolorosa.[42] L'aparició d'un desviament de la llengua, sigui de manera immediata[43] o diferida,[44] per lesió unilateral aïllada del nervi hipoglòs o de la síndrome de Collet-Sicard (paràlisi unilateral i combinada dels parells cranials baixos IX, X, XI i XII)[45] com a conseqüència d'una fractura condilar són fets molt inhabituals.[46] Les fractures de còndil esdevingudes durant l'edat pediàtrica no són gaire freqüents[47] i requereixen una avaluació particular.[48] La primera descripció d'aquest tipus de fractura cranial la va fer l'anatomista i cirurgià nascut a Escòcia Charles Bell (1774-1842),[49] l'any 1817.[50]
Paleopatologia
Està documentada la presència d'una asimetria condilar occipital en un individu de l'Edat del ferro amb múltiples deformitats esquelètiques i un tumor ossi, aparegut a les excavacions de Ya'amun (recinte funerari situat al nord de l'actual Jordània).[51] En el crani de les restes precolombines momificades d'un home trobades a la necròpoli de Cahuachi (cultura Nazca), datades en el 315 dC (±2σ) segons la tècnica del carboni 14, es va identificar un traumatisme cervical per rotació extrema amb subluxació de l'axis acompanyada d'hematoma epidural i trencament dels lligaments alars que uneixen el cos d'aquesta vèrtebra i els còndils occipitals com a singular causa de mort violenta.[52]
Anatomia comparada
El trobem als animals terrestres, mentre que en el cas dels peixos i els cetacis[53] el cap està fos amb la primera vèrtebra cervical (facilita el moviment dinàmic dels animals dins l'aigua).
Els amfibis[54] i els mamífers[55] tenen dos còndils (per convergència: els avantpassats -sinàpsids- dels mamífers, de fet, en tenen un),[56] mentre que rèptils[57] i ocells[58] en tenen només un (característica que ajuda a demostrar que els ocells són membres del grup dels antics rèptils Archosauria).[59]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.