Brangolí

Brangolí (oficialment Brangoly, en francès) és un llogaret del terme comunal de la comuna alt-cerdana d'Enveig, a la Catalunya del Nord.

Brangolí

Tipus	vilatge
Localització
42° 30′ N, 1° 54′ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Districte	districte de Prada
Comarca	Alta Cerdanya
Comuna	Enveig
Geografia
Altitud	1.467,2 m

El poble està situat^[1] a 1.467,2 m alt^[2] a la falda sud-occidental de la muntanya de Bell-lloc, a la riba esquerra del Riu de Brangolí, un dels que forma el riu Reür, un dels principals afluents cerdans del Segre. Juntament amb Bena i Feners formava la Muntanya d'Enveig.

Etimologia

Històricament ha tingut també la forma Vilangolí i, en francès, Braguile. Segons Francesc de Borja Moll, hauria derivat d'un nom de persona, en la denominació inicial "Villa Angolini" (Gramàtica històrica catalana València: PUV, 2006. ISBN 84-370-6412-0 p. 53-54)

El poble de Brangolí

Portalada de l'església de Sant Fruitós de Brangolí

Es tracta d'un vilatge no gaire extens, però amb església pròpia, que havia estat parroquial de Brangolí, Bena i Feners. Dedicada a Sant Fruitós, és d'origen romànic, però va ser considerablement reformada vers l'any 1850.

En el poble es conserven alguns dels noms populars de les cases, com Cal Pal i Cal Ros.

Entre els indrets d'interès de Brangolí destaca especialment el dolmen, situat a prop al sud-oest del poble. També es pot esmentar el nou hotel Chateau de Brangoly, una masia del segle xviii recentment restaurada.

La llegenda de la fada d'Enveig

Al lloc també es vincula part de l'acció^[3][4] de la llegenda de la fada d'Enveig.

Referències

1. Brangolí en els ortofotomapes de l'IGN
2. Segons l'Institut Géographique National.]
3. «La fée d'Enveitg».
4. «De fee van Enveitg».

Bibliografia

• Becat, Joan. «56 - Enveig». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
• Mañé, Antoni; Vidal, Lluís; Vila, Carme. Guia dels Monuments megalítics de la Cerdanya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-8415-829-2.
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Enveig». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.

Enllaços externs

• El riu Brangolí a la plana web dels rius cerdans Arxivat 2012-07-28 a Wayback Machine.
• Llegenda de la fada d'Enveig (francès)
• Versió llarga de la llegenda de la fada d'Enveig (neerlandès)
• L'hotel "Chateu de Brangoly" Arxivat 2012-05-12 a Wayback Machine. (castellà)