Segre
riu més llarg dels Països Catalans From Wikipedia, the free encyclopedia
El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra. La conca comprèn territoris de tres estats: França, Andorra i Espanya.
 |
Aquest article tracta sobre el riu. Vegeu-ne altres significats a «Segre (desambiguació)». |
| |||||
| Tipus | curs d'aigua riu riu aurífer  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Europa | ||||
| Cota inicial | 2.843 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alta Cerdanya (Catalunya del Nord), Pirineus Orientals (França) i districte de Prada (Catalunya del Nord) | ||||
| Localització | Llo | ||||
| Final | |||||
| Cota final | 70 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | província de Saragossa (Aragó) | ||||
| Localització | Mequinensa | ||||
| Desembocadura | Ebre | ||||
| |||||
| Afluents | |||||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Ebre | ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 265 ( ) km | ||||
| Travessa | Cerdanya, Alt Urgell, Noguera, Segrià i Baix Cinca | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 22.400 km² | ||||
| Mesures | |||||
| Cabal | 100,2 m³/s (Seròs) | ||||
.png?lang=ca)
Al llarg d'aquest recorregut hi ha els embassaments d'Oliana, Rialb i Sant Llorenç de Montgai. En surten diversos canals i séquies de regadiu: el canal Segarra-Garrigues, el canal d'Urgell, amb les séquies corresponents: el canal de Balaguer, el canal de Seròs, etc. Considerant-ne la longitud, el cabal i la conca, és el principal afluent de l'Ebre.
A la fi dels anys 2010, s'hi han observat (una de les primeres vegades en terres mediterrànies) zones infectades pel julivert gegant, una espècie invasora que als rius d'Alemanya causa anualment uns deu milions d'euros de danys, ja que fomenta[1] l'erosió.
La primera menció que tenim del Segre és de Cèsar, als seus comentaris sobre la Guerra Civil.[2] També apareix versificat a la Farsàlia, que en diu:
|
| |||||||||
El significat del topònim ens és desconegut, però és clarament preromà. No es torna a documentar fins al segle ix, que apareix documentat en manuscrits amb formes com Sequere o Secore.[3]
Naixença i primer tram entre muntanyes
El Segre es forma a l'extrem sud-est del terme comunal de Llo, als Clots de Segre, en un circ format, de nord-est a nord-oest, passant pel sud, pel Camp de Perones, el Pic de Finestrelles (2.826,9), el Coll de Finestrelles (2.604,9), el Pic del Segre, o Puigmal de Segre (2.843,2 m alt), el Pic Petit de Segre, o Puigmal Petit de Segre (2.808,8), el Puigmal de Llo (2.762,4), el Puig de Coma Dolça ( 2.579,6) i la Tossa d'Er (2.342,8). A l'interior d'aquest circ neix el riu a la Font de Segre (a 2.404), i els seus afluents de capçalera: el Rec de Caires Forcs, el de la Solanera, el dels Collets, el de Coma Dolça i el de la Mata Fosca. Abans del Mas Patiràs i de les Gorges del Segre rep encara els recs del Coll de l'Escala, de Font Tarlit, del Montareu i de la Callella. En aquest tram es produeix ja el primer aprofitament hidràulic del riu: quan encara és a 1.715,4 metres d'altitud, se'n deriva per la dreta el Rec d'Esplugues que, mantenint sempre una alçada semblant, arriba al nord-est del poble de Llo, a 1.687 m alt.
Un cop superades les Gorges del Segre, el riu passa sota del Lladrer, on hi havia el Castell Vell de Llo, i encara hi ha les ruïnes de Sant Feliu de Castellvell i tot seguit arriba al sud del poble de Llo, on abandona definitivament la muntanya i entra en la plana de la Cerdanya.
Pas per la plana cerdana
Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:
|
Vegeu també
|
Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
