Compositor i violinista català From Wikipedia, the free encyclopedia
Bonaventura Frígola i Frígola (Castelló d'Empúries, 19 de novembre de 1829 – Barcelona, 3 de desembre del 1901[1]) va ser violinista, director d'orquestra i compositor.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 novembre 1829 Castelló d'Empúries (Alt Empordà) |
| Mort | 3 desembre 1901 (72 anys) Barcelona |
| Mestre de capella | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | violinista, compositor |
| Gènere | Sardana |
| Professors | Jaume-Joan Lleys i Agramont |
| Família | |
| Parents | Bonaventura Frigola i Fajula, cosí |
Frígola nasqué a Castelló d'Empúries en el si d'una família de gran tradició musical, fill de Ramon Frígola i Carreras, músic, i Teresa Frígola i Foixà naturals de Castelló d'Empúries.[2][1] El seu germà Bartomeu[notes 1] -professor de música i regidor de l'ajuntament de Roses-, i els seus cosins Bonaventura i Narcís Frígola i Fajula foren també músics reconeguts. Les primeres lliçons de música les va rebre a Castelló de la mà del mossèn Jaume-Joan Lleys i Agramont, alhora que aprenia violí amb el seu pare. El 1847 es va traslladar a Barcelona i continuà allà els seus estudis musicals.
A Barcelona exercí de segon violí a l'orquestra del Teatre del Liceu mentre estudiava composició, tot i que no trigà gaire a esdevenir concertino. Tres anys més tard hom li oferí la direcció musical d'una companyia de ballet de París, on també actuà de violinista i director de diversos teatres. El 1851 aprofità l'estada a la capital francesa per ampliar la seva formació estudiant al Conservatori Nacional de París, que a partir del 1841 obrí les seves portes a estudiants estrangers autoritzats pel ministeri de Belles Arts; a banda de Frígola, en pocs anys hi passaren altres grans músics catalans com Isaac Albéniz, Gabriel Balart, Joan Bautista Pujol, Blai Maria Colomer entre altres).[3][4]
Tornant de França fou mestre de capella del monestir de Sant Esteve de Banyoles, i el 1854 de l'església del seu Castelló natal. Restriccions pressupostàries vinculades a la Desamortització espanyola, feren, que per guanyar-se la vida, viatgés de nou a França el 1858. Primer es trasllada a Le Havre, on escriví Cantata avec choeurs et soli (1868), i en el bienni 1880-1881 va reprendre els seus estudis al Conservatori de París.
L'any 1881 tornà a Barcelona on creà, juntament amb el pianista i editor Joan B. Pujol, un cicle de concerts amb una orquestra de 120 músics, que aquell mateix any faria dinou concerts al nounat Teatre Líric del banquer Evarist Arnús i de Ferrer, concerts que a vegades dirigí el mateix Frígola. El 2 de setembre del mateix 1881, va ser elegit de manera unànime per ocupar la plaça vacant de mestre de capella de la basílica de la Mercè de Barcelona, càrrec on obtingué força anomenada i que mantingué fins a la seva mort.
Entre els seus deixebles trobem el compositor Càndid Candi,a Castelló d'Empúries; a Barcelona formà el músic i fundador d'una nissaga musical Joaquim Cassadó i Valls, que el succeiria a la basílica en morir; i el gran tenor gironí Amador Famadas.
La seva producció musical, de preferència destinada al servei de la Capella, responia a una estètica i a una correcció de formes ben definides i clàssiques».[5] El corpus de composicions de Frígola està format sobretot per música eclesiàstica, però també escriví simfonies, suites per a orquestra i nombroses sardanes.
Algunes de les seves obres es conserven als fons musicals de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa,[6] de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot[7] i de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries.[8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
