Bomba de rebot

Les bombes de rebot (en anglès bouncing bombs ) van ser una classe de bombes dissenyades durant la Segona Guerra Mundial per l'enginyer anglès Barnes Wallis per a rebotar sobre la superfície de l'aigua, la qual cosa permetia d' assolir objectius marítims protegits per defenses antitorpede. Una versió modificada es va utilitzar en el raid aeri contra les instal·lacions industrials de la vall del Ruhr el maig de 1943 per a destruir les preses de la vall, cosa impossible per mitjans convencionals a causa de l'efecte amortidor de l'aigua i per la grandària de les estructures.^[1][2]

Bomba de rebot

Tipus	càrrega de profunditat i bomba aèria
País d'origen	Regne Unit
Història de servei
En servei	17 maig 1943  – 1945
Operadors	Royal Air Force
Guerres	Segona Guerra Mundial
Història de producció
Dissenyada	abril 1942
Dissenyador	Barnes Wallis
Fabricant	Vickers-Armstrongs
Quantitat	120
Especificacions
Pes	4.195 kg
Longitud	152 cm
Amplada	127 cm

En el seu disseny final, les bombes de rebot tenien forma cilíndrica; abans del seu llançament, un motor les feia girar sobre el seu eix longitudinal perquè en picar contra l'aigua, rebotessin esquivant les xarxes antitorpede. Arribant a l'objectiu, s'enfonsaven, i gràcies a un sistema d'espoleta hidroestàtica esclataven a la base del blanc.

Vegeu també

• Torpede

Referències

1. Flower (2002), p.10–19
2. Sweetman, John. (2002), "Barnes Wallis's other bouncing bomb Part 1: Operation Tirpitz and the German dams Arxivat 2008-12-06 a Wayback Machine.", a RAF Air Power Review, 5 (2), estiu 2002, p. 51

Bibliografia

• Flower, Stephen. (2002). A Hell Of A Bomb. Tempus. ISBN 0-7524-2386-X
• Sweetman, John. (2002), "Barnes Wallis's other bouncing bomb Part 1: Operation Tirpitz and the German dams Arxivat 2008-12-06 a Wayback Machine.", a RAF Air Power Review, 5 (2), estiu 2002 (p. 104–21)