El Bloque Nacional (en català, Bloc Nacional) va ser una coalició de dreta monàrquica de la Segona República Espanyola creada el 1934 per José Calvo Sotelo que va unir el sector més radical seguidor de Calvo Sotelo dins dels alfonsins de Renovación Española i els tradicionalistes del sector proper al comte de Rodezno i a Víctor Pradera.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | coalició  |
| Alineació política | tradicionalisme monarquisme Monàrquics alfonsins totalitarisme autoritarisme reaccionarisme |
| Història | |
| Creació | 1934 |
| Fundador | Renovación Española i Comunió Tradicionalista |
| Període | Segona República Espanyola |
| 8 desembre 1934 | Manifesto of the National Block (en)  |
| Governança corporativa | |
| Presidència | José Calvo Sotelo |
El maig de 1934, Pedro Sainz Rodríguez va llançar la idea de conformació d'un «Bloque Nacional»,[1] que aglutinés les dretes antirrepublicanes.
El 8 de desembre de 1934 va aparèixer, tot i que fou censurat, el manifiest fundacional[n. 1] en la línia de la doctrina contrarrevolucionària d'Acción Española; defensava el retorn als valors tradicionals amb una monarquia autoritària i l'exèrcit com a aagent contrarevolucionari (l'exèrcit com a «columna vertebral de la pàtria»,[3] concepte que recuperaria el franquisme).[4] Es proposava un Estat fort i integrador de tipus antiparlamentari, més proper al model de poder propugnat des del feixisme que als corrents ultraconservadors vigents fins llavors a Espanya.[5]
Malgrat pretendre constituir un pol de la dreta, ni José Antonio Primo de Rivera (líder de la Falange Espanyola de les JONS)[6] ni José María Gil Robles (líder de la CEDA) van donar el seu suport al projecte;[7] ambdós mantenien una forta rivalitat i diferències personals amb Calvo Sotelo.[8] A la majoria constituïda per alfonsins i carlistes també s'hi sumà el Partido Nacionalista Español de José María Albiñana Sanz.[9] El nou projecte va trobar fins i tot certa resistència als sectors oficialistes de les formacions que va acollir; tot i el propòsit suposadament electoral del projecte, va arribar a ser vist pels sectors de Manuel Fal Conde (Comunión Tradicionalista) i d'Antonio Goicoechea (Renovación Española) com una amenaça per al propi futur de les seves formacions.[10]
El primer executiu del Bloque estava formada per José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez, Víctor Pradera, Juan Antonio Ansaldo i José María Lamamié de Clairac.[11]
L'obra El Estado Nuevo (1935) de Víctor Pradera, en la qual va sistemitzar la forma política de l'Estat arrelat al corporativisme catòlic inspirat en les encícliques de Lleó XIII, juntament amb el foralisme de Vázquez de Mella i la tradició espanyola, serviria de programa al Bloque Nacional.[12]
El 1935 Ansaldo creà les anomenades «Guerrilles d'Espanya», un grup paramilitar d'abast limitat, sobre els elements juvenils del Bloque.[13]
L'opció del Bloque Nacional va obtenir un fracàs electoral a les eleccions de 1936, en què es va fer evident l'escàs suport popular a l'alfonsisme autoritari, tot i que paradoxalment reforçà als calvosotelistes dins de l'espectre de la dreta radical.[14] Després de conèixer els resultats, Calvo Sotelo va intentar que es declarés l'estat d'excepció i no va vacil·lar posteriorment en tornar a reclamar dins d'un clima de creixent inestabilitat política i social la instauració d'una dictadura militar.[15] No obstant, després de les eleccions del febrer, el Bloque acabaria en una dinàmica de dissolució.[16]
- Apareix subscrit, entre altres, per Antonio Goicoechea, el comte de Rodezno, Víctor Pradera, Eduardo Aunós, Julio Palacios, Fernando Álvarez de Sotomayor, el pare Gafo, el baró de Viver, José Yanguas, Ramiro de Maeztu, Pedro Sáinz Rodríguez, el duc d'Alba, Jacinto Benavente, José María Albiñana Sanz, José María de Areilza, Andrés Amado, Juan Antonio Ansaldo, marquès de Arriluce de Ibarra, Benito Badrinas, Joaquín Bau Nolla, José Bertrán Güell, José Calvo Sotelo, Tomás Borrás, Eduardo Callejo, Pedro González-Bueno, María del Pilar Careaga, José María Carretero, Julián Cortés Cavanillas, el marquès de l'Eliseda, Vicente Gay, Santiago Fuentes Pila, Federico García Sanchís, Agustín González Amezúa, Pedro González Ruano, el comte de Guadalhorce, José María Lamamié de Clairac, Ricardo León, el doctor Gil Vernet, José Félix de Lequerica, Manuel Linares Rivas, Honorio Maura, José Luis Oriol Urigüen, el marquès de Pelayo, José María Pemán, Alfonso Peña, Leonardo de la Peña, el marquès de Quintanar, Gregorio Rocasolano, el marquès de Rozalejo, Carlos Ruiz del Castillo, Alfonso Sala, el marquès de Saltillo, Alfredo Serrano Jover, Enrique Suñer, Romualdo de Toledo, Cirilo Tornos, Honorio Valentín Gamazo, el comte de Vallellano, o José Luis Zamanillo.[2]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
