Licènids

família d'insectes From Wikipedia, the free encyclopedia

Licènids

Els licènids (Lycaenidae) són una família de lepidòpters ditrisis de la superfamília dels papilionoïdeus (Papilionoidea). Fins a l'any 2011 hi havia un total de 5.201 espècies descrites.[1]

«Blaveta» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Blaveta (desambiguació)».
Dades ràpides Lycaenidae, Taxonomia ...
Licènids
Lycaenidae

Rogeta
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
SuperfamíliaPapilionoidea
FamíliaLycaenidae
Leach, 1815
Nomenclatura
Nom zoològic coordinat ambLycaenoidea, Lycaeninae i Lycaenini
Subfamílies
  • Curetinae
  • Liphyrinae
  • Lipteninae
  • Lycaeninae
  • Miletinae
  • Polyommatinae
  • Poritiinae
  • Riodininae
  • Theclinae
Tanca

Morfologia

Normalment són de grandària petita. Habitualment existeix un dimorfisme sexual accentuat: el cas més típic està representat per moltes espècies de la subfamília Polyommatinae, en les quals els mascles tenen l'anvers de les ales blau (per això també són conegudes com a 'blavetes') i les femelles marró.[2]

A Europa hi ha moltes espècies similars, cosa que dificulta les identificacions. Ara bé, les diferències en la coloració de fons i en el dibuix (especialment del revers de les ales posteriors) poden facilitar la tasca en molts casos.[2]

Les erugues són rabassudes i tenen cert aspecte a cotxinilla. Generalment estan ben camuflades i tenen una gran adaptació a la planta nutrícia. Les pupes també són rabassudes: curtes en relació al diàmetre.[2]

Ecologia

Thumb
Interacció entre una formiga i una eruga de licènid.

Els mascles de moltes espècies es congreguen sobre el terra humit, de vegades en grans grups i perllongadament, per extreure sals de sodi dissoltes en l'aigua.[2]

La mirmecofília és habitual entre les erugues. Aquestes posseeixen una glàndula dorsal al desè segment que segrega una substància ensucrada d'alt contingut energètic que atrau a les formigues; a canvi les formigues les protegeixen de dípters i himenòpters parasitoides. Aquestes associacions són facultatives i, per tant, no són imprescindibles (mutualisme).[2]

D'altra banda, en altres espècies aquesta associació sí que és imprescindible i ha derivat en el parasitisme. En aquests casos la formiga s'enduu l'eruga al niu i aquesta s'alimenta de les larves i pupes de les formigues fins a completar el creixement i fer la crisàlide. Mentrestant, l'eruga segueix rebent les atencions de les formigues.[2]

Taxonomia i sistemàtica

Les relacions filogenètiques entre els licènids i la resta de famílies de papilionoïdeus serien:[3][4]

Papilionoidea

Papilionidae





Hedylidae



Hesperiidae





Pieridae




Nymphalidae




Riodinidae



Lycaenidae







Vegeu també

Referències

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.