Eruga

Les erugues tenen cossos tous que poden créixer ràpidament entre mudes. La seva mida varia entre espècies i estadis (mudes) des de tan sols 1 mil·limetre (0.039 in) fins a 14 centimetres (5.5 in) .^[2] Algunes larves de l'ordre dels himenòpters (formigues, abelles i vespes) poden semblar-se a les erugues dels lepidòpters. Aquestes larves es veuen principalment al subordre dels tentreps . Tanmateix, mentre que aquestes larves s'assemblen superficialment a les erugues, es poden distingir per la presència de pròpotes a cada segment abdominal, l'absència de ganxos o ganxos a les pròpotes (aquests són presents a les erugues dels lepidòpters), un parell d' ocels prominents a la càpsula del cap i l'absència de la sutura en forma de Y cap per avall a la part frontal del cap.^[3]

Les erugues tenen sis potes autèntiques (són hexàpodes) al tòrax, quatre potes falses als segments intermedis de l'abdomen, i a vegades una única parella de potes falses a l'últim segment abdominal.^[1] La larva dels símfits (Hymenoptera) sembla una eruga, però se la pot distingir perquè l'eruga té un espai entre les potes autèntiques i les vertaderes, mentre que els símfits no. Una altra diferència és que les erugues dels lepidòpters tenen ganxos a les potes falses. L'espai entre les potes autèntiques pot variar des d'un petit espai en algunes espècies fins a un gran espai en famílies tals com les Geometridae. Els geomètrids s'anomenen així a causa del mode en què es mouen, que fa que sembli que mesuren la longitud de la terra (en grec, el mot geomètrid vol dir "mesurador de la terra").

Les erugues de lepidòpters es poden diferenciar de les larves de mosca de serra per:

el nombre de parells de propotes; les larves de mosca de serra tenen 6 o més parells mentre que les erugues tenen un màxim de 5 parells.
el nombre d'estemes (ulls simples); les larves de mosca de serra només en tenen dos,^[4] mentre que les erugues solen tenir-ne dotze (sis a cada costat del cap).
la presència de ganxets a les propotes; aquests són absents en les mosques de serra.
Les larves de mosca de serra tenen una càpsula cranioencefàlica invariablement llisa sense línies de segmentació, mentre que les erugues lepidòpters tenen una "Y" o "V" invertida (sutura frontal).

Les erugues no respiren per la boca. L'aire entra dins llurs cossos a través d'una sèrie de petits tubets als costats dels seus tòraxs i abdomen. Aquests tubets s'interconnecten dins el cos formant una xarxa traqueal. No tenen sentits molt desenvolupats. En lloc de tenir ulls tenen sis minúsculs ullets o «ocels» a la part baixa del cap. Confien en les seves antenes per trobar aliment.

Les erugues han desenvolupat defenses contra condicions físiques com el fred, la calor o la sequedat ambiental. Algunes espècies àrtiques com la Gynaephora groenlandica tenen comportaments especials per prendre el sol i agregar-se^[5] a més d'adaptacions fisiològiques per romandre en estat latent.^[6]

Moltes espècies d'ocells i animals veuen les erugues com un suplement ric en proteïnes, de manera que les erugues han desenvolupat mètodes per protegir-se o camuflar-se. Aquests mètodes poden ser passius, actius, o els dos. Algunes erugues tenen grans «ulls falsos» cap al final de l'abdomen. Això és un intent de fer creure als depredadors que el seu darrere és de fet el seu davant, donant-los una oportunitat de fugir cap enrere quan són atacats. Altres tenen una pigmentació corporal molt similar a la planta de la qual s'alimenten.

Perga affinis i les erugues peludes tenen sistemes d'autodefensa més agressives. Aquestes erugues tenen pèls punxeguts o pèls que irriten qualsevol cosa que els fregui, o escupen sucs gàstrics molt àcids als enemics potencials. Tanmateix, alguns ocells, com el cucut, s'empassen fins i tot les erugues més peludes.

Algunes erugues es mengen les fulles de plantes que són tòxiques per als altres animals. A elles no les afecta el verí, però s'acumula dins el seu cos, fent-les altament tòxiques per a qualsevol ésser que se les mengi. Aquestes espècies tòxiques, tals com la Tyria jacobaeae, tenen colors vermells i grocs - els colors del perill.

Les erugues «són màquines de menjar». Tenen el ritme de creixement més alt de tots els animals. Per exemple, una eruga de Manduca sexta multiplica el seu pes per deu mil en menys de vint dies. Una de les seves adaptacions que els permet menjar tant és un estómac especialitzat que transporta ions molt ràpidament cap al lumen per tal de mantenir el nivell de potassi més alt a l'estómac que a la sang. Aquest mecanisme no es troba en cap vertebrat.

La majoria de les espècies muden la pell quatre o cinc vegades a mesura que els seus cossos creixen, i finalment entren en una fase de pupa abans de convertir-se en adultes.^[7] Les erugues creixen molt ràpidament; per exemple, un cuc del tabac multiplicarà el seu pes deu mil vegades en menys de vint dies. Una adaptació que els permet menjar tant és un mecanisme en un intestí mitjà especialitzat que transporta ràpidament ions al lumen (cavitat de l'intestí mitjà), per mantenir el nivell de potassi més alt a la cavitat de l'intestí mitjà que a l'hemolimfa.^[8]

L'objectiu de totes aquestes mesures defensives és que un predador que es mengi una d'aquestes erugues, o ho intenti, no desitgi tornar a repetir l'experiència.

Algunes erugues es protegeixen per mitjà d'una simbiosi amb les formigues. Les papallones Lycaenidae en són un exemple.

Algunes erugues són plagues agrícoles o forestals.^[1] En són exemples Pieris rapae (enciams), la processionària^[1] així com tota una sèrie de corcs com entre d'altres la carpocapsa (el corc de les pomes i les peres), el corc del raïm i els corcs de la fusta.

El 2019, es va trobar una eruga d'arna geomètrid que data de l'època de l'Eocè, fa aproximadament 44 milions d'anys, conservada en ambre bàltic . Va ser descrita sota l'etiqueta Eogeometer vadens.^[9]^[10]^[11] Anteriorment, es va trobar un altre fòssil que data d'aproximadament 125 milions d'anys en ambre libanès.^[12]^[13]

La impactant eruga d'Opodiphthera eucalypti
Eruga de la papallona monarca

Descripció

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

Wikiwand - on