explorador nòrdic-islandès que es creu que va ser el primer europeu que arribà a l'Amèrica continental vers el 986 From Wikipedia, the free encyclopedia
Bjarni Herjólfsson (fl. s. X) va ser un explorador nòrdic-islandès que es creu que va ser el primer descobridor europeu conegut de l'Amèrica continental, que es va produir en 986.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 966 Islàndia |
Mort | segle X |
Activitat | |
Ocupació | explorador |
Activitat | (Floruit: segle X ) |
Família | |
Pare | Herjulf Bårdsson |
Bjarni va néixer a Herjólfr fill de Bárdi Herjólfsson (nòrdic antic: Bárði), i Thorgerdr (nòrdic antic: Þorgerðr) a Islàndia. D'adult, Bjarni esdevé capità mercant amb base a Noruega, però visitant al seu pare cada estiu a Islàndia.[1][2]
Es creu que Bjarni va ser el primer europeu a veure Amèrica del Nord. A la Grœnlendinga saga (Saga dels Groenlandesos) narra que un any va salpar cap a Islàndia per visitar els seus familiars, com de costum, només per trobar que el seu pare s'havia anat amb Eric el Roig a Groenlàndia. Així que va agafar la tripulació i va sortir a buscar-lo. Però l'estiu de 986, Bjarni, que no tenia cap mapa ni brúixola, fou desviat per una tempesta. Va veure una terra que no era Groenlàndia. Estava coberta d'arbres i muntanyes, i encara que la seva tripulació li ho va suplicar, es va negar a parar i mirar al seu voltant. Ja que ningú en la seva tripulació havia estat a Groenlàndia abans, van haver de buscar-la.[2] Tot i que va aconseguir recuperar la ruta, va informar haver vist pujols baixos coberts de boscos a certa distància més a l'oest. La terra semblava hospitalària, però Bjarni estava ansiós per arribar a Groenlàndia per veure els seus parents i no va desembarcar ni explorar les noves terres. Arribat finalment a Groenlàndia, va decidir instal·lar-se amb el seu pare a Herjolfsnes. Va informar de les seves troballes a Groenlàndia però ningú va mostrar-hi gaire interès en ells fins que, després de la mort del seu pare, va tornar a Noruega.[3]
Després del seu viatge, es va córrer la veu de les terres a l'oest que havia vist, creant una gran intriga arreu de l'imperi nòrdic. Bjarni va ser alhora celebrat pels seus descobriments i reprès pel rei Eirik Håkonsson per no haver-les explorat. El professor T. J. Oleson de la Universitat of Manitoba estableix que Hi ha forts arguments a favor de que les tres terres vistes per Bjarni van ser Terranova, Labrador i l'illa de Baffin.[4][5]
Els groenlandesos va prendre especial interès en els seus descobriments, i, ja que no tenien fusta, els va seduir la costa boscosa que Bjarni va informar haver vist.[6] Poc després, Leif Erikson (antic nòrdic: Leifr Eiríksson), el fill del líder groenlandès Eric el Roig, va comprar el vaixell que havia usat Bjarni pel viatge, va contractar una tripulació de 35 persones i va tornar a recórrer el viatge de Bjarni. Es considera que el resultat és l'assentament viking de L'Anse aux Meadows a Terranova i Labrador. Aquest és el primer intent conegut d'assentament europeu a les Amèriques.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.