From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya. El 2004 tenia 308.247 batejats d'un total de 320.662 habitants. Actualment està regida pel bisbe Enrico Solmi.
| Dioecesis Parmensis | |||||
| |||||
| Tipus | bisbat catòlic  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Itàlia | |||||
| Emilia-Romagna | |||||
| Parròquies | 309 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 335.343 (2019) (155,68 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 2.154 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | segle iv | ||||
| Patrocini | San Bernardo degli Uberti | ||||
| Catedral | Assunzione di Maria Vergine | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Enrico Solmi | ||||
| Lloc web | diocesi.parma.it | ||||
La diòcesi comprèn aproximadament dos terços de la província de Parma. Limita al sud amb el bisbat de Massa Carrara-Pontremoli, a oest amb els bisbats de Piacenza-Bobbio i de Fidenza, al nord amb el de Cremona i a l'est amb el de Reggio Emilia-Guastalla.
La seu episcopal és la ciutat de Parma, on es troba la catedral de l'Assunzione di Maria Vergine.
El territori està dividit en 309 parròquies.
Els orígens de la diòcesi de Parma són incerts.[1] El primer bisbe conegut és Urbano, esmentat a la segona meitat del segle iv; era un bisbe arrià, que encara que deposat el 372, ocupava la seu al 378 i va haver de ser expulsat per la força per l'autoritat imperial. No es coneixen altres bisbes fins al segle vii: després d'Esuperanzio, l'atribució del qual a Parma és incerta, se sap del bisbe Grazioso, que va assistir a una sínode a Roma al 680.
Originalment sufragània de l'arxidiòcesi de Milà, a mitjans del segle v es va convertir en part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Ravenna. Al segle VII Parma va incorporar el territori de la suprimida diòcesi de Brescello.
Al segle x, el bisbe Oberto i el seu successor Sigefredo II van obtenir la investidura de l'abadia de Nonantola.
El 10 d'agost de 1058 un gran incendi va colpejar Parma i va destruir l'antiga catedral: la petició del bisbe Cadalo va ser construïda una nova fora de les muralles, en el lloc d'una antiga basílica cristiana; probablement acabada el 1074, va ser consagrada pel Papa Pasqual II entre el 31 d'octubre i 4 novembre de 1106. El 3 de gener de 1117 la catedral va quedar afectada pel terratrèmol.
El mateix Cadalo, en disputes per l'elecció d'Alexandre II, el 1061 va ser elegit com antipapa amb el nom d'Honori II; però mai no va deixar Parma i fins a la seva mort lluí el títol de mort del títol de episcopus parmensis et electus apostolicus.
A la segona meitat del segle xiii es va estendre a Parma la secta herètica dels Germans Apostòlics, que va ser condemnat pel Concili de Lió de 1274. En 1290 l'heresiarca Gherardo Segalelli va ser empresonat; escapà, va ser empresonat de nou en 1294; va fugir de nou i de nou va ser capturat en 1300, sent cremat a la foguera el 18 de maig d'aquell any.
El 1582 va esdevenir una diòcesi sufragània de l'arxidiòcesi de Bolonya. Des del 26 de maig de 1806 forma part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Gènova. El 30 de març de 1818 va passar a estar immediatament subjecta a la Santa Seu.
El 28 de juliol de 1826 la duquessa de Parma Maria Luigia va concedir als bisbes de Parma el títol de Gran Prior de l'Orde Constantinià de Sant Jordi. El Papa Lleó XIII el 14 d'agost de 1892 va concedir als bisbes de Parma el títol d'abat de Fontevivo.
El 1919 es va fundar el setmanari diocesà Vita Nuova.
Finalment, el 8 de desembre de 1976, la diòcesi va esdevebur sufragània de l'arxidiòcesi de Mòdena-Nonantola.
El 23 d'octubre de 2011 el papa Benet XVI va canonitzar el bisbe Guido Maria Conforti, fundador de la Congregació dels Missioners Xaverians.
A finals del 2004, la diòcesi tenia 308.247 batejats sobre una població de 320.662 persones, equivalent al 96,1% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 299.000 | 300.000 | 99,7 | 481 | 356 | 125 | 621 | 225 | 720 | 310 | |
| 1970 | ? | 308.798 | ? | 492 | 331 | 161 | ? | 210 | 947 | 320 | |
| 1980 | 322.500 | 327.786 | 98,4 | 411 | 271 | 140 | 784 | 369 | 804 | 325 | |
| 1990 | 307.800 | 314.104 | 98,0 | 381 | 240 | 141 | 807 | 3 | 211 | 744 | 311 |
| 1999 | 304.010 | 314.325 | 96,7 | 313 | 201 | 112 | 971 | 3 | 189 | 627 | 311 |
| 2000 | 304.010 | 314.325 | 96,7 | 291 | 196 | 95 | 1.044 | 3 | 168 | 605 | 311 |
| 2001 | 304.030 | 314.340 | 96,7 | 306 | 187 | 119 | 993 | 10 | 191 | 574 | 311 |
| 2002 | 308.103 | 320.496 | 96,1 | 305 | 181 | 124 | 1.010 | 10 | 180 | 540 | 311 |
| 2003 | 308.463 | 320.882 | 96,1 | 298 | 177 | 121 | 1.035 | 10 | 182 | 525 | 311 |
| 2004 | 308.247 | 320.662 | 96,1 | 295 | 176 | 119 | 1.044 | 10 | 176 | 507 | 309 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
