El bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux (francès: Diocèse de Saint-Paul-Trois-Châteaux, llatí: Dioecesis Tricastrinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica.
La diòcesi limitava al nord amb la de Valença, al nord-est amb la de Die, al sud-est amb la de Vaison, al sud amb la d'Orange, al sud-oest amb la d'Usès, i al nord-est amb la de Viviers.
La seu episcopal és la ciutat de Saint-Paul-Trois-Châteaux, a l'actual departament del Droma, on es trobava la catedral de Nostra Senyora Assumpta i Sant Pau.
L'antiga ciutat romana d'Augusta Tricastinorum es va convertir en la seu d'una diòcesi de la província romana de la Gàl·lia Viennensa al voltant del segleiv. El primer bisbe històricament documentat és Fiorenzo, que va participar en el concili d'Epaon el 517. Gallia christiana afegeix davant Fiorenzo una sèrie de 10 sants, venerats al país però no necessàriament bisbes.[1] Entre aquests sants, es troba la figura de St Pau, l'origen del nom de Sant-Paul-Trois-Châteaux, que podria identificar-se amb el Bisbe Paul, que va participar en el concili de Valence del 374.
A causa dels estralls fets pel sarraïns en temps del Papa Gregori IV i el bisbe Bonifaci (primera meitat del segleix), la diòcesi d'Orange va ser unida a la de Sant-Paul-Trois-Châteaux. La seu resultant va ser separada en la segona meitat del seglex (durant els episcopats de Ponç III i d'Aldrico di Orange), per després ser unit de nou fins al temps del bisbe Pons III, quan Pasqual II, en 1107, va establir la separació final de les dues seus.
Cap a la meitat del seglexii es va iniciar la construcció de la catedral, acabada al voltant de 1220.
Duchesne, op. cit., p. 263. Tra questi santi, secondo il medesimo autore, è da cancellare san Giusto, frutto delle opere di un noto falsario del Seicento, Polycarpe de la Rivière.
El bisbe Florenzo que prengué part en el concili de Lió, celebrat entre el 518 i el 523 podria haver estat també bisbe d'Orange; cfr. Duchesne, op. cit., p. 264.
Dopo Betto e prima di Bonifacio, Gallia christiana menziona una serie di vescovi, sui quali non esiste alcuna documentazione storica, al di fuori del catalogo: Botarico, Salitonio, Gemmardo, Ingilberto, Riccardo, Segaldo, Bertrando, Aldebrano I, Berniconio, Aldebrano II, Ponzio I e Oldarico I. Alcuni di questi vescovi sono duplicazioni di vescovi successivi, realmente esistiti.
Segons Duchesne, Ponzio I, citat a Gallia christiana com Ponzio II, no existí mai i correspont al Ponzio III citat el 1133 en un diploma de l0emperador Lotario III (confos amb Lotari I).
Fou bisbe de les seus unides de Saint-Paul-Trois-Châteaux i Orange fins a la decisió del Papa Pasqual II el 1107, que separà definitivament les dues seus; cfr. Boyer de Sainte-Marthe, op. cit., pp. 56-57.