From Wikipedia, the free encyclopedia
La diòcesi de Mostar-Tomislavgrad (bosnià: Mostarsko-duvanjska biskupija, llatí: Dioecesis Mandetriensis-Dumnensis o Dalminiensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Herzegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo. Al 2016 tenia 197.656 batejats d'un total de 454.505 habitants. Actualment la seu es troba vacant, a le'spera que el bisbe electe Peter Palić en prengui possessió.
Dioecesis Mandetriensis-Dumnensis o Dalminiensis | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Bòsnia i Hercegovina | |||||
Parròquies | 82 | ||||
Població humana | |||||
Població | 454.000 (2019) (40,16 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | croat | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 11.306 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | segle VI | ||||
Patrocini | Sant Josep | ||||
Catedral | Santa Maria Mere de l'Església | ||||
Lloc web | cbismo.com |
La diòcesi comprèn la part septentrional d'Herzegovina.
La seu episcopal és la ciutat de Mostar, on es troba la catedral de Santa Maria Mare de l'Església.
El territori s'estén sobre 11.306 km² i està dividit en 82 parròquies; entre les quals es troba la parròquia de Međugorje, lloc de les presumptes aparicions marianes i, per tant, destí habitual de pelegrinatge.
La presència del cristianisme a Dumno (Delminium per als romans, corresponent a l'actual Tomislavgrad) està documentada des del segle III. El primer bisbe de Salona, sant Venanci, fou també el primer missioner de Dumno; segons alguns martiròlegs, de fet, Venanci era «apud Dalmatas màrtir», que amb "Dalmatas" significava la ciutat de Delminium, que estaria a l'origen del nom de Dalmàcia. Va ser a Dumno on Venanci va patir el martiri.
El cristianisme va sobreviure a Dumno durant la durada de les persecucions. Durant el sínode de Salona el 553, es va erigir la diòcesi de Makarska al territori del qual pertanyia Dumno. A les cartes de Gregori el Gran (març del 591 - finals del 594) s'esmenta un Malchus episcopus dalmaliensis (també anomenat coepiscopus) : la majoria d'historiadors creuen que aquest Malco era en realitat bisbe de Dumno, cosa que determinaria la fundació d'una diòcesi a Dumno cap a finals del segle VI; en canvi, altres autors creuen que era un bisbe que va exercir les funcions de rector del patrimoni apostòlic a tot el territori dàlmata.
Quan els croats van conquerir la regió i gràcies a la tasca de Giovanni di Ravenna i altres arquebisbes de Split es van convertir de l'arianisme al catolicisme, va sorgir la necessitat de crear noves diòcesis, inclosa la de Dumno. Aquest esdeveniment és testimoniat per l'ardiaca Tommaso a la seva Historia Salonitana i es remunta a un període no especificat a partir de mitjans del segle vii. La diòcesi es documenta certament en els actes del sínode de Split el 928: el bisbe Gregori va tenir l'oportunitat de triar una diòcesi on situar la seva seu i entre les opcions també hi havia la Delmiensis ecclesia. Dumno encara s'esmenta als provincials romans del segle xi com a seu d'un bisbe. Finalment, en una carta del papa Celestí III datada el 13 de març de 1192, apareix entre les sufragànies de Split. Per tant, durant el llarg període comprès entre els segles VII i XII, la presència d'una diòcesi a Dumno sembla estar ben documentada: no obstant això, no ens ha arribat el nom de cap bisbe.
Posteriorment, durant un segle (finals del segle xii - finals del segle xiii) la seu ja no és esmentada per cap font. Alguns autors creuen que, per motius no especificats, la diòcesi va ser suprimida, només per restablir-se, certament abans del 1297. A principis del segle xiv coneixem finalment el primer bisbe de Dumno, el cistercenc Ivan de Hoio, que va morir el 1317. A partir d'aquest moment els bisbes es van succeir regularment fins a finals del segle xvii.
El 1465 la ciutat fou conquerida pels turcs, així com tota Bòsnia. La diòcesi, però, va sobreviure a l'ocupació i fins i tot es va expandir: de fet, durant l'episcopat de Vid de Ruscis, la de Makarska també es va annexionar al seu territori. A la segona meitat del segle XVI, el bisbe Daniel Vocacio va rebre l'administració de tot el territori usque in Bosniam et Serviam. Tanmateix, aquest fet és una indicació de com la presència cristiana al territori s'havia reduït notablement i l'antiga seu episcopal es va donar en administració a un sol bisbe.
Entre els bisbes d'aquest període cal recordar especialment: Nikola Zadranin, que va viatjar per Europa a la recerca d'ajuda econòmica i militar contra els invasors turcs, fins i tot organitzant una croada contra ells; Vid de Ruscis, que va mantenir viva la fe cristiana els primers anys de l'ocupació. Després de la seva mort, els bisbes de Dumno, considerant la ciutat insegura, van preferir residir en un altre lloc, sent representats per vicaris generals. No van faltar llargs períodes de vacants, durant els quals la diòcesi va ser assignada com a seu titular a bisbes majoritàriament d'origen espanyol.[1]
A la mort de Mihalj Jahnn (1663), la Santa Seu ja no va nomenar bisbes per Dumno i la diòcesi va ser donada en administració als bisbes de les diòcesis veïnes, en particular als bisbes de Makarska. Després de 1663, la diòcesi es suprimeix de facto.
Una nova pàgina de la història de Dumno comença el 1735, any en què Roma, per millorar i afavorir les condicions dels catòlics de Bòsnia i Hercegovina, va erigir el vicariat apostòlic de Bòsnia cum extensione ad totam Bosniam, Othomaniaco domain subjectam, et praecipue super olim episcopatu Dumnensi. D'aquest vicariat el 1846 es van restar els territoris d'Herzegovina (i part dels territoris de la diòcesi de Dubrovnik), inclòs l'antic Dumno, per formar una nova circumscripció eclesiàstica, el vicariat apostòlic d'Herzegovina.
El 5 de juliol de 1881, el vicariat apostòlic va ser elevat a diòcesi en virtut de la butlla Ex hac augusta del papa Lleó XIII i va prendre el nom de diòcesi de Mostar-Duvno. El títol Dumnensis es va afegir en record de l'antiga seu.
Des del 8 de juliol de 1890, els bisbes de Mostar-Duvno han tingut la diòcesi de Trebigne-Marcana en administració perpètua .
El 1981, cent anys després de l'establiment de la diòcesi, la càtedra del bisbe va ser transferida de l'església dels Sants Pere i Pau a l'actual dedicada a la Santíssima Mare de Déu, Reina del Cel i Mare de l'Església.[2]
Vicaris apostòlics d'Herzegovina i bisbes de Mostar-Duvno
Les diòcesis unides de Mostar-Tomislavgrad i de Trebigne-Marcana a finals del 2016, la diòcesi tenia 197.656 batejats sobre una població de 454.505 persones, equivalent al 43,5% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 180.000 | 300.000 | 60,0 | 76 | 16 | 60 | 2.368 | 60 | 40 | 60 | |
1970 | 202.376 | 495.000 | 40,9 | 141 | 38 | 103 | 1.435 | 156 | 130 | 66 | |
1980 | 201.600 | 464.346 | 43,4 | 199 | 53 | 146 | 1.013 | 172 | 164 | 74 | |
1990 | 208.000 | 502.000 | 41,4 | 189 | 62 | 127 | 1.100 | 164 | 189 | 77 | |
1999 | 191.998 | 481.445 | 39,9 | 167 | 53 | 114 | 1.149 | 1 | 145 | 188 | 81 |
2000 | 193.908 | 481.445 | 40,3 | 168 | 53 | 115 | 1.154 | 1 | 134 | 178 | 81 |
2001 | 194.344 | 481.445 | 40,4 | 168 | 54 | 114 | 1.156 | 1 | 134 | 173 | 81 |
2002 | 197.872 | 481.445 | 41,1 | 177 | 72 | 105 | 1.117 | 124 | 184 | 81 | |
2003 | 203.805 | 481.448 | 42,3 | 163 | 53 | 110 | 1.250 | 1 | 133 | 171 | 81 |
2004 | 208.226 | 481.445 | 43,3 | 229 | 103 | 126 | 909 | 1 | 146 | 171 | 81 |
2013 | 211.600 | 481.400 | 44,0 | 186 | 72 | 114 | 1.137 | 142 | 199 | 82 | |
2016 | 197.656 | 454.505 | 43,5 | 188 | 73 | 115 | 1.051 | 162 | 194 | 82 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.