From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Belley-Ars (francès: Diocèse de Belley-Ars, llatí: Dioecesis Bellicensis-Arsensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió. Al 2012 tenia 354.600 batejats sobre una població de 584.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Pascal Roland.
Dioecesis Bellicensis-Arsensis | |||||
Tipus | bisbat catòlic | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
França | |||||
Alvèrnia-Roine-Alps | |||||
Parròquies | 340 | ||||
Població humana | |||||
Població | 626.127 (2018) (108,66 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | francès | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 5.762 km² | ||||
Limita amb | |||||
Creació | segle v | ||||
Catedral | Sant Joan Baptista , Nostra Senyora de Bourg (cocatedral) | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Pascal Roland | ||||
Lloc web | catholique-belley-ars.cef.fr |
La diòcesi comprèn el departament francès de l'Ain.
La seu episcopal és la ciutat de Belley, on es troba la catedral de Sant Joan Baptista. El bisbe diocesà resideix a Bourg-en-Bresse, on es troba la cocatedral de Nostra Senyora.
El territori s'estén sobre 5.554 km² i està dividit en 340 parròquies, agrupades en 3 ardiaconats i 10 vicariats: Bourg-en-Bresse, Bresse, Revermont, Bugey meridional, alt Bugey, país de Gex i de la Michaille, plana de l'Ain, Côtière, val del Saône, Dombes.
A la diòcesi hi ha dos importants destins de pelegrinatge:
La diòcesi de Belley, d'acord amb els antics catàlegs episcopals, està testificada per primera vegada a principis del segle v amb el bisbe Audace, encara que el primer bisbe històricament documentat és Vincenç, que va participar en el concili de París de 552. Per raons encara no clares des del punt de vista històric,[1] es va convertir en diòcesi sufragània de l'arxidiòcesi de Besançon, encara que el seu territori no era contigu al de la resta de la província eclesiàstica.
El capítol de la catedral, instituït entre els segles IX i x, va ser inicialment un capítol secular, que es va aprovar en 1142, amb una butlla del papa Innocenci II, la regla de Sant Agustí, d'acord amb la que viurien fins a la segona meitat del segle xvi.
Des de l'inici del segle xi Belley era part dels dominis dels comtes de Savoia. Frederic Barbarroja, en oposició als Savoia, en 1175 va donar al bisbe de Belley el títol de príncep de l'imperi, garantint-li alguns drets de sobirania sobre la ciutat.
Abans de la revolució la diòcesi comprenia 112 parròquies, agrupades en 8 arxiprestats i distribuïdes entre el Bugey, la Savoia i el Delfinat. Llimitat per la diòcesi de Ginebra al nord-est, l'arxidiòcesi de Lió al nord-oest, de Viena del Delfinat al sud-oest i la diòcesi de Grenoble (des del 1779 la diòcesi de Chambéry) al sud-est.
Després del concordat i mitjançant la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801 la seu va ser abolida. El seu territori va ser incorporat a les tres diòcesis veïnes: el Bugey va ser incorporat en el territori de l'arxidiòcesi de Lió, la part savoiana va acabar en la diòcesi de Chambéry i el Delfinat a la diòcesi de Grenoble.
Ja en 1817 es va planejar la restauració de la diòcesi de Belley, però el concordat que havia pres aquestes decisions no es va aprovar, i les seves decisions es va mantenir sense aplicar-se. La seu es va restablir 6 d'octubre de 1822, en virtut de la butlla Paternae charitatis del Papa Pius VII amb un territori molt més ampli del de l'antiga diòcesi. De fet, la nova diòcesi, corresponent al departament d'Ain i sufragània de Besançon, incorporà part de les antigues terres de l'arxidiòcesi de Lió (343 parròquies) i de les diòcesis de Ginebra (95 parròquies), de Mâcon (3 parròquies) i Saint-Claude (40 parròquies); les 49 parròquies restants pertanyien ja l'antic territori diocesà.[2]
El primer bisbe-Alexandre Raymond Devie, es va enfrontar amb la reorganització de la nova diòcesi; entre les seves obres més importants estan l'establiment del seminari diocesà, inexistent a l'antic règim, i la reconstrucció de la catedral.
El 1949 la diòcesi va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Lió.
L'1 de juliol de 1971, va cedir vuit parròquies a la mateixa arxidiòcesi de Lió.
El març de 1978 el bisbe va traslladar la seva residència i les oficines administratives de la diòcesi a Bourg-en-Bresse.
El 23 de gener de 1988 va assumir el seu nom actual en virtut del decret de Intra fines de la Congregació per als Bisbes.
El 20 d'agost de 1990, la col·legiata de Nostra Senyora de Bourg va ser elevada a la dignitat de cocatedral.
A finals del 2012, la diòcesi tenia 354.600 batejats sobre una població de 584.000 persones, equivalent al 60,7% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 290.000 | 306.864 | 94,5 | 460 | 402 | 58 | 630 | 125 | 325 | 443 | |
1959 | 290.000 | 312.003 | 92,9 | 472 | 387 | 85 | 614 | 185 | 1.007 | 443 | |
1969 | 290.000 | 365.831 | 79,3 | 412 | 347 | 65 | 703 | 140 | 900 | 183 | |
1980 | 290.700 | 377.400 | 77,0 | 324 | 269 | 55 | 897 | 93 | 667 | 353 | |
1990 | 369.000 | 430.000 | 85,8 | 284 | 229 | 55 | 1.299 | 3 | 116 | 503 | 342 |
1999 | 350.000 | 510.000 | 68,6 | 231 | 196 | 35 | 1.515 | 8 | 60 | 365 | 340 |
2000 | 350.000 | 515.186 | 67,9 | 234 | 194 | 40 | 1.495 | 8 | 63 | 355 | 340 |
2001 | 350.000 | 515.270 | 67,9 | 241 | 193 | 48 | 1.452 | 9 | 76 | 349 | 340 |
2002 | 350.000 | 515.270 | 67,9 | 211 | 188 | 23 | 1.658 | 8 | 43 | 332 | 340 |
2003 | 350.000 | 515.270 | 67,9 | 204 | 184 | 20 | 1.715 | 10 | 40 | 325 | 340 |
2004 | 350.000 | 515.270 | 67,9 | 197 | 180 | 17 | 1.776 | 12 | 27 | 300 | 340 |
2006 | 350.000 | 515.278 | 67,9 | 199 | 180 | 19 | 1.758 | 11 | 35 | 247 | 340 |
2012 | 354.600 | 584.000 | 60,7 | 192 | 180 | 12 | 1.846 | 13 | 59 | 218 | 340 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.