From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquebisbat d'Agrigent (italià: Arcidiocesi di Agrigento; llatí: Archidioecesis Agrigentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília. El 2012 sumava amb 469.000 batejats al voltant de 479.700 habitants. Actualment està dirigida per l'arquebisbe Francesco Montenegro.
Archidioecesis Agrigentina | |||||
Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Itàlia | |||||
Sicília | |||||
Capital | Agrigent | ||||
Parròquies | 194 | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 431.875 (2018) (142,02 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | italià | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 3.041 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | segle i | ||||
Patrocini | Gerland d'Agrigent Alfons Maria de Liguori | ||||
Catedral | San Gerlando | ||||
Organització política | |||||
• Arquebisbe metropolità | Francesco Montenegro | ||||
Lloc web | diocesiag.it | ||||
El territori de l'arquebisbat és un dels més grans de Sicília. S'estén sobre una superfície de 3.041,89 km², i està dividit en 194 parròquies.
Situat a la part sud-occidental de Sicília, al sud limita amb el mar. Els seus límits es corresponen als de la província d'Agrigent, i ocupa 43 municipis: Agrigent, Alessandria della Rocca, Aragona, Bivona, Burgio, Calamonaci, Caltabellotta, Camastra, Cammarata, Campobello di Licata, Canicattì, Casteltermini, Castrofilippo, Cattolica Eraclea, Cianciana, Comitini, Favara, Grotte, Joppolo Giancaxio, Lampedusa e Linosa, Licata, Lucca Sicula, Menfi, Montallegro, Montevago, Naro, Palma di Montechiaro, Porto Empedocle, Racalmuto, Raffadali, Ravanusa, Realmonte, Ribera, Sambuca di Sicilia, San Biagio Platani, San Giovanni Gemini, Sant'Angelo Muxaro, Santa Elisabetta, Santa Margherita di Belice, Santo Stefano Quisquina, Sciacca, Siculiana i Villafranca Sicula.
La província eclesiàstica comprèn dues diòcesis sufragànies: Caltanissetta i Piazza Armerina.
La seu arquebisbal està situada a la ciutat d'Agrigent, on es troba la Catedral de San Gerland
Sobre l'origen de l'església agrigentina no hi ha notícies precises, però les restes existents, com les catacombes d'Agrigent i Naro, les tombes segurament cristianes existents a diverses zones del territori i, sobretot, una petita basílica paleocristiana i altres restes arqueològiques provinents de diverses zones de la província proporcionen elements per donar com a certa la presència d'una comunitat sòlida a Agrigento vers els segles ii i iii.
Segons la tradició, el primer bisbe va ser San Libertí. La basílica paleocristiana per a alguns investigadors era una memoria martyrum en la qual van ser enterrats Liertí i Pelegrí en dos nínxols a terra. El primer bisbe històricament cert és Eusani, a la segona meitat del segle vi. Aquest bisbe va ser empresonat per ordre del Pelagi II com a pròdig i morí a Roma.
Abans de la invasió àrab no hi ha moltes notícies sobre la diòcesi, llevat de Sant Pel·legrí. Entre els bisbes agrigentins històricament segurs que hi ha estan: sant Gregori II, esmentat a les cartes del Papa Gregori Magne (entre el 591 i el 603), i autor d'un comentari en grec sobre l'Eclesiastès; Maxim i Fèlix, que va participar en dos sínodes a Roma, respectivament, al 649 i 651; Gregori i Joan, que van participar en el Concilis Ecumènics de 680/681 (Tercer Concili de Constantinoble) i 787 (Segon Concili de Nicea).
Segons el Lanzoni, els bisbes Gregori I, Potamioni i Teodor (o Teodosi), històricament segurs però que la tradició situa abans de Gregori II, en realitat pertanyen a un període posterior, entre els segles vii i viii. Segons el mateix autor, Eusani va ser l'antecessor directe de Gregori II, que va viure entre el 578 i 580 o 590. Així, el Gregori I correspondria al bisbe Gregori, present a Constantinoble l'any 680.
Després de la dominació àrab, el primer bisbe va ser sant Gerland (vers 1030-1100), i en aquells moments la diòcesi es va estendre fins a les portes de Palerm, també incloent Termini Imerese, i era anomenada "diòcesi dels dos mars", car es trobava davant de l'estret de Sicília al nord i el Mar Tirrè al sud. La diòcesi era sufragània de l'arquebisbat de Palerm. L'antiga diòcesi de Trikala o Triocala mai va ser restaurada, i en el període normand el seu territori es va incorporar a la d'Agrigent.
El llarg episcopat d'Urs, a cavall entre els segles XII i xiii va ser aventurer: va ser privat en tres ocasions dels béns de l'Església i s'hagué d'exiliar, va ser capturat pels sarraïns, que el van tenir pres durant catorze mesos fins que va poder pagar un quantiós rescat. El seu successor Reinald d'Acquaviva coronà rei a Manfred, sent per això excomunicat pel Papa Alexandre IV.
El bisbe Juan Orozco Covarrubias, al segle xvii, implantà la primera impremta de la ciutat, protegí escriptors i artistes i promogué l'establiment del Seminari diocesà, que va ser inaugurat el 21 de febrer 1607 pel seu successor, Vincenzo Bonincontro, que el va afavorir.
També és important l'episcopat de Francesco Gisulfo, que va enriquir la catedral d'objectes de valor i dos òrgans i comprà per la ciutat d'Agrigent l'exempció permanent dels impostos especials de la farina.
Cap a la meitat del segle xviii Andrea Lucchesi Palli erigí el palau episcopal i una biblioteca pública.
El 1884, durant el pontificat de Gregori XVI, va haver una modificació dels límits de la diòcesi, 13 pobles van ser cedits per tal que s'erigís la diòcesi de Caltanisseta, 5 per a l'arquebisbat de Monreale i un per a l'arquebisbat de Palerm. Contextualment, passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Monreale.
El 2 de desembre de 2000, mitjançant la butlla Ad maiori consulendum de Joan Pau II, la seu agrigentina va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana, amb les diòcesis de Caltanisseta i Piazza Armerina com a sufragànies.
A finals del 2012, l'arxidiòcesi tenia 469.000 batejats sobre una població de 479.000 persones, equivalent al 97,9% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1948 | 485 | 350 | 135 | 0 | |||||||
1955 | 467.520 | 469.864 | 99,5 | 403 | 320 | 83 | 1.160 | 115 | 730 | 154 | |
1970 | 480.481 | 483.484 | 99,4 | 380 | 314 | 66 | 1.264 | 103 | 628 | 197 | |
1980 | 482.000 | 487.700 | 98,8 | 321 | 259 | 62 | 1.501 | 1 | 80 | 945 | 199 |
1990 | 480.000 | 492.093 | 97,5 | 303 | 253 | 50 | 1.584 | 11 | 50 | 585 | 194 |
1999 | 464.200 | 473.100 | 98,1 | 284 | 234 | 50 | 1.634 | 23 | 60 | 516 | 194 |
2000 | 464.200 | 473.100 | 98,1 | 280 | 235 | 45 | 1.657 | 24 | 49 | 575 | 194 |
2001 | 463.900 | 473.100 | 98,1 | 280 | 234 | 46 | 1.656 | 25 | 56 | 470 | 194 |
2002 | 463.400 | 473.000 | 98,0 | 290 | 239 | 51 | 1.597 | 25 | 63 | 432 | 194 |
2003 | 463.700 | 473.200 | 98,0 | 294 | 240 | 54 | 1.577 | 31 | 66 | 433 | 194 |
2004 | 463.200 | 473.200 | 97,9 | 292 | 237 | 55 | 1.586 | 34 | 79 | 437 | 194 |
2006 | 449.000 | 461.000 | 97,4 | 286 | 237 | 49 | 1.569 | 34 | 59 | 443 | 194 |
2012 | 469.000 | 479.000 | 97,9 | 272 | 228 | 44 | 1.724 | 45 | 49 | 391 | 194 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.