Joan de Castre-Pinós i de So

Joan de Castre-Pinós i de So (València, 22 de març de 1431 - Roma, 29 de setembre de 1506) fou un cardenal i bisbe valencià.

Joan de Castre-Pinós i de So

Biografia
Naixement	22 març 1431 València
Mort	29 setembre 1506 (75 anys) Roma
Sepultura	Basílica de Santa Maria del Popolo
Administrador apostòlic
20 març 1506 – 29 setembre 1506 Diòcesi: bisbat de Malta
Administrador apostòlic
6 novembre 1499 – 29 juliol 1502 Diòcesi: bisbat de Slesvig
Cardenal prevere Santa Prisca
24 febrer 1496 – 29 setembre 1506 ← Juan de Mella – Niccolò Fieschi →
Abat de Sant Pere de Rodes
té el rol: abat comendatari 1494 – 1506
Bisbe d'Agrigent
19 febrer 1479 – 2 octubre 1506 ← Giovanni Cardellis – Giuliano Cibo → Diòcesi: bisbat d'Agrigent
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic
Participà en
31 octubre 1503	conclave d'octubre de 1503
21 setembre 1503	conclave de setembre de 1503
Família
Pare	Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced
Germans	Joana de Castre i de So Guillem Ramon de Castre-Pinós i de So Ivany de Castre-Pinós i de So

Biografia

Era fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramacet i Blanca de So.

El 19 de febrer de 1479, als 47 anys, va ser escollit bisbe d'Agrigent, sent confirmat el 20 de març del mateix any. Va ser creat cardenal pel papa Alexandre VI durant el consistori del 19 de febrer de 1496. El 24 de febrer del mateix any va rebre el títol cardenalici de Santa Prisca.

El 6 de novembre de 1499 va esdevenir administrador apostòlic de la diòcesi de Slesvig. No obstant això, el 29 de juliol de 1502 va dimitir del càrrec. Va participar en els dos conclaves de setembre i octubre de 1503.

Va ser nomenat administrador de la seu de Malta, tot i que Ferran II d'Aragó havia demanat un altre candidat. El 30 d'abril del mateix any el rei va escriure al seu ambaixador a Roma demanant-li la seva dimissió, aparentment sense èxit.

Va morir a Roma el 29 de setembre de 1506 i va ser enterrat a Santa Maria del Popolo, on encara avui hi ha la seva tomba.

Bibliografia

• Joaquim Llorenç Villanueva, Viaje literario a las iglesias de España, vol. XV, Madrid, Real Academia de la Historia, 1851, pàg. 52;
• Antonio Rodríguez Villa, Don Francisco de Rojas, embajador de los Reyes Católicos, a Boletín de la Real Academia de la Historia, 28 (1896), pàg. 389
• Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. II, Patavii, Il Messaggero di S. Antonio, 1898-1923, pàgs. 23, 83 i 192, vol. III, pàg. 6, 98 i 243
• Francesc Montsalvatge i Fossas, Los monasterios de la diócesis gerundense, Olot, Imprenta y Librería de Sucesores de J. Bonet, 1904, pàg. 156;
• Antonio de la Torre y del Cerro, Documentos sobre las relaciones internacionales de los Reyes Católicos
• Tarsicio de Azcona, Reforma de las clarisas de Cataluña en tiempo de los Reyes Católicos, a Collectanea Franciscana, 7 (1957), pàgs. 15-20
• Joaquín Manglano Cucaló de Montull, Política en Italia del Rey Católico (1507-1516). Correspondencia inédita con el embajador Vich, vol. I, Madrid, Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), 1963, pàg. 63 y vol. II, pàg. 25;
• Salvador Miranda, CASTRO, Juan de, The Cardinals of the Holy Roman Church, Florida International University.