Remove ads
Beuda és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines, situat a un vessant del massís del Mont, al nord de Besalú. El municipi té les entitats de població de Beuda, Lligordà, Palera i Segueró, que eren parròquies i pobles independents fins al 1845.[1][2] Lligordà i Palera, però, no tenen nucli de població significatiu, i tenen un poblament disseminat.
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Girona | ||||
| Comarca | Garrotxa | ||||
| Capital | Beuda | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 212 (2023) (5,91 hab./km²) | ||||
| Llars | 51 (1553) | ||||
| Gentilici | Beudanenc, beudanenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 35,9 km² | ||||
| Altitud | 338 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Ester Torres i Miralles (2023–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 17850 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 17021 | ||||
| Codi IDESCAT | 170216 | ||||
| Lloc web | beuda.cat | ||||
Els principals recursos econòmics de la població són l'agricultura de secà (vinya, oliveres i cereals, la trilogia mediterrània), la ramaderia bovina, ovina i porcina, les pedreres d'alabastre i granit, i la fàbrica de paper. Una carretera local comunica el municipi amb Besalú.
Remove ads
- Llista de topònims de Beuda (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
| Entitat de població | Habitants (2023) |
| Beuda | 87 |
| Segueró | 65 |
| Lligordà | 34 |
| Palera | 16 |
| Font: Idescat | |
- Església de Sant Feliu de Beuda. Romànica. Segle XI.
- Monestir del Sant Sepulcre de Palera. Romànic del segle xi, d'un antic priorat benedictí, de tres naus, la central amb volta de canó i les laterals amb voltes de quart de cercle. Campanar de cadireta.
- Església de Sant Pere de Lligordà. Romànica. Segle XII.
- Església de Santa Maria de Palera. Segle XII.
- Església de Santa Llúcia a Segueró.
- Església de Santa Maria de Segueró. Segle XI, té una talla d'alabastre policromat de la Mare de Déu del segle xiv.
- Masia del Noguer de Segueró. Segle XVIII, amb la façana plena d'esgrafiats.
- Rocabertí (cim)
Remove ads
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Les escoles públiques que hi havia a Beuda, obertes a mitjans del Segle XIX, es van tancar el 1968.[1]
- Max Cahner; Montserrat Sagarra; et al. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona : Enciclopèdia catalana, 1982. (Vol.3-El Gironès, la Selva, la Garrotxa) ISBN 9788485194131
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads