Bernardí Martorell i Puig

Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877^[1] - ídem, 1937) fou un arquitecte català, fill de Bernardí Martorell i Falp i renebot del també arquitecte Joan Martorell i Montells. Va néixer al Passatge Bernardí Martorell l'any 1877. Titulat el 1902, rebé la influència d'Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner, a part de la del seu besoncle. Martorell estigué a cavall entre el modernisme i l'historicisme.^[2]

Església de Sant Agustí

Bernardí Martorell i Puig

Biografia
Naixement	20 gener 1877 Barcelona
Mort	8 agost 1937 (60 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	arquitecte
Moviment	Modernisme català

Les seves obres més destacades són l'Església de Sant Agustí, a Sabadell, el Cementiri d'Olius (1916), el monestir de Santa Maria de Valldonzella (1912-1923) i el convent de les Oblates del Santíssim Redemtpor, a Bellesguard (1919-1925), entre altres, en l'àmbit religiós i la Casa Enric Laplana (1907), la casa Pilar Serrahima (1911), les dues a Barcelona; i la casa de la Campana, a sant Feliu de Guíxols (1911), entre altres.

La seva vida està molt vinculada a la del Cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, amb qui tenia relació de parentesc i gràcies a qui va ser arquitecte diocesà de Solsona, Tarragona i Barcelona, càrrec que li va permetre tenir projectes de gran envergadura des de ben jove i donar-se a conèixer a nivell professional. Com a arquitecte diocesà de Solsona realitzà el projecte de reforma de l'església de Puig-reig (1917), la de Fígols de les Mines (1919) i la de Mollerussa (1928), que no es varen poder dur a terme.

Va morir durant la Guerra Civil espanyola, l'any 1937.

Obres principals

• Església de Sant Agustí (Escoles Pies) de Sabadell 1924-1932^[3]
• Acabament del Seminari Conciliar de Barcelona (saló d'actes i detalls de la reixa i la façana) (1903).
• Cementiri d'Olius (1916)
• Hotel Sant Roc, Solsona (1920) - direcció d'obra del projecte d'Ignasi Oms.
• Can Montal, Arenys de Mar (1921)
• Custòdia de la Catedral de Tarragona (1922).
• Cementiri de Cambrils (1922).
• Passeig Maristany, Camprodon (1924)
• Convent del Santíssim Redemptor de les Oblates de Bellesguard (1926)
• Casa de Joaquim Duran i Barraquer, Sitges (1929)
• Església parroquial de la Sagrada Família, Navàs, cúpula i campanar (1928-1931)
• Casa La Campana, Sant Feliu de Guíxols (1911)

Barcelona

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1910- 1913	Convent de Valldonzella		D'estil modernista neogòtic.	Molt bo
1926	Convent del Santíssim Redemptor de les Oblates de Bellesguard	Carrer de Bellesguard, 30	D'estil modernista neogòtic. Avui serveix l'Aula Magna i Aula Sacra a la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona	Molt bo

Cambrils

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1914- 1921	Celler del Sindicat Agrícola de Cambrils	Carrer del Sindicat, 2	Antic celler d'estil modernista, actualment agrobotiga i museu agrícola.	Molt bo

Tarragona

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1926	Convent de les Teresianes[4]	Rbla. Nova 79	Destaca el maó com a element principal de la construcció. La façana principal presenta un disseny de clara inspiració gaudiniana, de qui Martorell havia estat deceble.	Molt bo

Referències

1. www.gaudiallgaudi.com
2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 134. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
3. Església de Sant Agustí Arxivat 2010-03-04 a Wayback Machine.. Ajuntament de Sabadell
4. «Ruta Modernista del Patronat de Turisme de Tarragona». Arxivat de l'original el 2011-08-28. [Consulta: 6 febrer 2010].

Bibliografia

• BASSEGODA i NONELL, Joan «L'arquitecte Bernardí Martorell i Puig (1877-1937)». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 17, 2003, pàg. 31-55.

• ALBACETE i GASCÓN, Antoni; GÜELL i BARÓ, Margarida. El Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona (1147–1922). Història i art en un centre d'espiritualitat cistercenca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 2013. ISBN 978-84-9883-569-4.

• GÜELL i BARÓ, Margarida. "La família Martorell de Barcelona: entre el món empresarial, la política municipal i l'associacionisme (1789-1906)", 2015, p. 239-272.