Beniatjar

Beniatjar és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Beniatjar

Escut d'armes
Localització
38° 50′ 52″ N, 0° 25′ 01″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Vall d'Albaida
Capital	Beniatjar
Població humana
Població	217 (2023) (19,04 hab./km²)
Gentilici	beniatjarina, beniatjerí
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	11,4 km²
Altitud	417 m
Limita amb	Beniarrés Gaianes
Partit judicial	Ontinyent
Organització política
• Alcaldessa	Raquel Calatayud Bataller
Identificador descriptiu
Codi postal	46844
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46056
Codi ARGOS de municipis	46056
Lloc web	beniatjar.es

Geografia

Està situat en la vessant nord de la Serra del Benicadell, al sud de la Vall d'Albaida. El terme, que té una extensió de 114 km², és allargat de nord a sud; el sector nord és suaument ondat, mentre que pel sud està limitat pel Benicadell. El riu de Micena circula d'est a oest, per tot el límit nord; li afluïx el barranc de Beniatjar, que fa de límit per l'oest.

De la població ix un sender de petit recorregut, el PR-CV 213, que conduïx fins a l'emblemàtic cim del Benicadell (1.104 m).

Al poble es conserva una monumental olivera centenària.^[1]

Clima

El clima és continental; els vents més freqüents són el ponent i llevant. Les pluges les porta el de llevant, generalment de la tardor a la primavera. En els alts de la serra del Benicadell sol nevar al gener i febrer.

Accessos

Des de València, s'accedix a Beniatjar a través de l'A-7. Cal enllaçar amb la CV-40 i accedir a la CV-60, per a finalitzar en la CV-611.

Municipis limítrofs

El terme municipal de Beniatjar limita amb les següents localitats: Castelló de Rugat, Otos, la Pobla del Duc, el Ràfol de Salem, Salem (Vall d'Albaida), totes de la Vall d'Albaida; i Beniarrés i Gaianes, de la comarca del Comtat.

Història

Tot i que s'hi ha trobat restes de la cultura del Bronze, l'origen de Beniatjar és una alqueria musulmana, que fou conquerida per Jaume I i concedida a Pau de Tarazona el 1258. De població morisca, comptava l'any de l'expulsió (1609) amb cent famílies. Erigida en baronia, va pertànyer primer al ducat de Villahermosa i després al marquesat de Milà. Conjuntament amb Otos, formà una rectoria de moriscos que depengué eclesiàsticament del Ràfol de Salem fins a l'any 1535; nogensmenys no serà fins a 1574, quan es convertí en parròquia independent.

Economia

L'economia es basa en l'agricultura, organitzada en camps abancalats en els contraforts de la serra. En la muntanya hi ha una extensa zona de pineda i muntanya baixa. Predominen els cultius de secà com la vinya, arbres fruiters i l'olivera. Així mateix, aprofitant l'aigua de diverses fonts mitjançant basses, es cultiven creïlles i hortalisses.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2011
253	258	262	245	240	231	229	240	235	260	271

Monuments d'interés

Vista interior de l'Església de Nostra senyora de l'Encarnació

• Església parroquial de Nostra senyora de l'Encarnació. Té dos taulells atribuïts a Joan de Joanes.
• Castell de Carbonera. D'origen musulmà, reconstruït en 1091 pel Cid i utilitzat posteriorment per Al-Azraq. Absolutament abandonat i pràcticament desaparegut.
• Pont dels Moros. Antic pont de pedra situat en la carretera cap a Otos. Malgrat el seu nom no es coneix el seu origen.
• Les Planisses. Típica casa rural utilitzada com a observatori forestal i meteorològic.
• Nevera del Benicadell. Antiga nevera en bon estat de conservació, però no de manteniment.
• Coves rupestres. Antigues coves amb restes de pintures esquemàtiques, pròpies de l'edat del bronze. Sense protecció administrativa i de difícil accés.

Alcaldia

Des de 2015 l'alcalde de Beniatjar és Francisco Giner Monzó del Partit Popular (PP).^[2]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Cortell Cortell	AIB[lower-alpha 1]	19/04/1979	--
1983–1987	José Cortell Cortell	IND	28/05/1983	--
1987–1991	José Cortell Cortell	GIB[lower-alpha 2]	30/06/1987	--
1991–1995	German Constant Moltó	PP	15/06/1991	--
1995–1999	José Cortell Cortell	PP	17/06/1995	--
1999–2003	José Cortell Cortell	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Francisco Giner Monzó	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Francisco Giner Monzó	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Raquel Calatayud Bataller	Compromís	11/06/2011	--
2015–2019	Francisco Giner Monzó	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Francisco Giner Monzó	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[2]

Festes locals

• Festes patronals. Se celebren durant l'últim cap de setmana d'agost (dimecres a dissabte), en honor de Sant Roc, Divina Aurora i el Santíssim Crist del Consol, als quals es dediquen diverses processons. A més, es realitzen diverses activitats per a dinamitzar al poble, i els últims quatre dies a la nit es realitza una revetla.
• Altres festes d'interès cultural: Septenari i Festa a la Verge dels Dolors (setmana anterior al divendres de Passió), festa a Nostra Senyora de l'Encarnació, titular de la parròquia (25 de març); Nostra Senyora de l'Assumpció (15 d'agost); "Despertà", Diumenge de Resurrecció i dia de la Divina Aurora; "Salpassa", Dimarts/Dimecres Sant.

Notes

1. AIB són les sigles d'Agrupación Independiente de Beniatjar.
2. GIB són les sigles de Grupo Independiente de Beniatjar.

Referències

1. «PR-CV 213» (en castellà). Agroambient.gva.es. Arxivat de l'original el 2017-01-06. [Consulta: gener 2017].
2. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Beniatjar. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externs

• Ajuntament de Beniatjar * Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine. * Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine. * País Valencià, poble a poble, comarca a comarca de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.