Benedict Anderson

Benedict Richard O'Gorman Anderson, més conegut com a Benedict Anderson, (Kunming, 26 d'agost de 1936 - Batu, Indonèsia, 13 de desembre de 2015) fou un politòleg irlandès,^[1] autor del llibre Imagined Communities. Reflections on the origin and Spread of Nationalism del 1983 (en català, «Comunitats imaginades. Reflexions sobre l'origen i la pujada del nacionalisme»).^[2][3]

Benedict Anderson

Biografia
Naixement	(en) Benedict Richard O'Gorman Anderson 26 agost 1936 Kunming (RP Xina)
Mort	13 desembre 2015 (79 anys) Batu (Indonèsia)
Causa de mort	diabetis mellitus de tipus 2
Catedràtic
Dades personals
Formació	Eton College Universitat Cornell King's College
Director de tesi	George McTurnan Kahin
Activitat
Camp de treball	Ciències polítiques, sociologia i historiografia
Lloc de treball	Ithaca
Ocupació	professor d'universitat, antropòleg, filòsof, escriptor, politòleg, historiador
Ocupador	Universitat Cornell
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Interessat en	Nacionalisme
Obra
Obres destacables (1983) Comunitats imaginades (2006) Under Three Flags: Anarchism and the Anti-Colonial Imagination (en)
Família
Pares	James Carew O'Gorman Anderson   i Veronica Beatrice Bigham
Germans	Perry Anderson
Premis
(2011)  Premi Albert O. Hirschman (2000)  premi de la cultura asiàtica de Fukuoka  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències  Beca Guggenheim

Fill de pare anglo-irlandès i de mare anglesa, és el germà de l'historiador Perry Anderson. Va estudiar als EUA a la Universitat de Califòrnia i a Anglaterra al King's College, Cambridge. Ha estat professor a la Universitat Cornell a Nova York i professor de relacions internacionals, especialitzat en el nacionalisme, a Indonèsia i Tailàndia.

Comunitats imaginades està emmarcat en un context constructivista, en el llibre Anderson es pregunta sobre per què tanta gent al món pensa pertànyer a una «nació pròpia» i per què hi continuen sent tan fidels. Focalitza la seva definició del que és una nació en l'anomenat «imaginari col·lectiu», a partir del qual en treu la definició següent: «una comunitat política imaginària. És a dir, una comunitat imaginària, que reuneix un grup de persones que no es coneixen i que no es creuaran mai, però que comparteixen el mateix sentiment de pertinença a una comunitat». El 1991, en el context de la Caiguda del Mur de Berlín i les Guerres de Iugoslàvia, va publicar una edició revisada.^[4]

Referències

1. Anderson, Benedict «Parentiu selectiu». Debats. Revista de cultura, poder i societat. Institució Alfons el Magnànim [València], 130, 1, 2016, pàg. 93/107. ISSN: 0212-0585 [Consulta: 26 juliol 2021].
2. «Comunitats imaginades. Reflexions sobre l'origen i la propagació del nacionalisme». EditorialAfers.cat. [Consulta: 14 desembre 2015].
3. Calhoun, Craig «La importància de comunitats imaginades, i de Benedict Anderson». Debats. Revista de cultura, poder i societat. Institució Alfons el Magnànim [València], 130, 1, 2016, pàg. 11/17. ISSN: 0212-0585 [Consulta: 26 juliol 2021].
4. Castelló, Enric «Anderson i els mitjans. La força de les “comunitats imaginades». Debats. Revista de cultura, poder i societat. Institució Alfons el Magnànim [València], 130, 1, 2016, pàg. 75/80. ISSN: 0212-0585 [Consulta: 26 juliol 2021].