Benedetta Tagliabue
arquitecta italiana From Wikipedia, the free encyclopedia
Benedetta Tagliabue (Milà, 24 de juny de 1963) és una arquitecta italiana establerta a Catalunya, cap de l'estudi EMBT.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 juny 1963 (61 anys) Milà (Itàlia) |
Formació | Universitat IUAV de Venècia |
Activitat | |
Ocupació | arquitecta |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
Lloc web | mirallestagliabue.com |
Biografia
Va néixer el 1963 a Milà. Estudià arquitectura a l'Istituto Universitario d'Architettura di Venezia (IUAV), on es graduà el 1989.[2] Amplià els seus estudis a Nova York, però just en finalitzar la seva tesi doctoral l'any 1989 es traslladà a Barcelona, L'any 1991 començà a col·laborar amb Enric Miralles, la seva parella sentimental, amb qui s'associà més tard per a formar l'estudi Enric Miralles-Benedetta Tagliabue (EMBT).[3]
Al costat d'Enric Miralles ha realitzat projectes tant a Catalunya com arreu del món, fent una especial menció a la construcció de l'Edifici del Parlament d'Escòcia (1998-2004), que guanyaren en un concurs internacional.[4] Després de la mort inesperada de Miralles l'any 2000, Benedetta Tagliabue prengué la direcció de l'estudi, continuant amb els projectes que ambdós estaven construint: l'Escola de Música d'Hamburg (1997-2000), l'ampliació i restauració de l'Ajuntament d'Utrecht (2000), el Parc Diagonal Mar a Barcelona (2002), el Campus Universitari de Vigo (2003), el nou Edifici del Parlament d'Escòcia (1998-2004), el Mercat de Santa Caterina (1996-2005)[5] i l'edifici de Gas Natural (1999-2006).[6]
L'any 2005 fou guardonada a la Bienal d'Arquitectura Española, Premio Manuel de la Dehesa pel seu projecte del Parlament d'Escòcia 2004 i el mateix any guanya el prestigiós RIBA Stirling Prize, Millor Edifici del 2005 per l'Edifici del Parlament d'Escòcia, i amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat de Catalunya pel mercat de Santa Caterina l'any 2001.[7] El 2009 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de projecció Internacional pel Pavelló d'Espanya de l'Exposició Universal Shanghai 2010. El 2013 va entrar a formar part del Consell Assessor de l'Arts Santa Mònica. Va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi l'any 2019.[8][9]


Selecció d'obres
- 1996-1999: Sis Habitatges a Borneo (Amsterdam)
- 1999-2001: Parc dels colors (Mollet del Vallès)
- 1997-2002: Parc Diagonal Mar (Barcelona)
- 1997-2000: Rehabilitació de l'Ajuntament d'Utrecht (Països Baixos)
- 1997-2005: Mercat de Santa Caterina (Barcelona)
- 1998-2000: Escola de Música a (Hamburg, Alemanya)
- 1999-2000: Escenografia per a l'ópera Don Quijote, Teatre Liceu, Barcelona
- 1998-2004: Edifici del Parlament d'Escòcia (Edimburg)
- 1999-2003: Campus de la Universitat de Vigo
- 1999-2006: Edifici de Gas Natural (Barcelona)
- 1997-2007: Biblioteca Pública Enric Miralles (Palafolls)
- 2002-2007: Marco Polo Platz, Hafencity Hamburg, Alemanya
- 2003-2007: Conjunt de 48 Habitatges de Protecció oficial (Figueres)
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.